10 concerts imprescindibles del Cruïlla 2022

Una bona manera d’escapar-se del soroll regnant i recordar el que importa és posar-se qualsevol disc de Toteking, MC sevillà que fa gairebé un quart de segle que explica el món amb enginy, ràbia i, quan s’hi posa, emotivitat. Se’l considera un dels grans de la vella escola de rap espanyol, però res hi ha de vetust en la recent ‘mixtape’ ‘The kingtape’, bona mostra de la seva capacitat per incorporar sons (electrònica de festival, rastres llatins) sense deixar de ser ell mateix. Dit això, tant de bo no se’n deixi de ‘velles’ com ‘Nada pa mí’, del seu disc del 2002 amb el seu germà Shotta, o ‘Ahora vivo de esto’. Dimecres 6. 19.15 hores

Aguerrit rock de la Ciutat de Mèxic regat amb sàtira sociopolítica per posar el Fòrum potes enlaire. Es compleixen 25 anys d’un àlbum trencador, ‘¿Dónde jugarán las niñas?’ (paròdia del popular ‘¿Dónde jugarán los niños?’ dels seus compatriotes de Maná), i Molotov ho celebra amb un tema, ‘No olvidamos’, avançament del nou àlbum, en el qual carrega contra els presidents mexicans de les últimes dècades, fins a l’actual López Obrador («‘que culpa por todo lo malo a todos los anteriores’»). Rimas burletes i pessics de metall i raps llestos per al ‘pogo’, servits per aquesta banda arrasadora que torna a Barcelona lluint el seu quartet clàssic al complet. Dijous 7. 21.00 hores

No content amb el fet d’haver obert i expandit els horitzons del reggaeton en els seus anys amb Calle 13, René ‘Residente’ Pérez Juglar s’ha proposat consolidar-se, ara en solitari, com el més poderós MC de la música en espanyol. En els cinc anys transcorreguts des de ‘Residente’, només ha llançat un grapat de ‘singles’, però la majoria han sigut rebuts com a esdeveniment. Hi ha motiu: ‘This is not America’ és un recordatori de l’afany dels Estats Units per apropiar-se del gentilici americà, tot i que la regió inclogui «des de Tierra del Fuego fins al Canadà», i la seva col·laboració amb Bizarrap és el més èpic episodi del seu ‘beef’ amb J Balvin, a qui diu «’pendejo mentiroso, se hace el espiritual usando la salud mental para vender un documental’». Dijous 7. 22.15 hores

Quatre dècades després d’aterrar com una colla d’alienígenes en un Birmingham sacsejat pels atemptats de l’IRA i la guerra de Margaret Thatcher contra els sindicats, el grup que va robar l’estilisme a David Bowie i el nom al brivall de ‘Barbarella’ per encapçalar els seguidors dels nous romàntics segueix a la bretxa, explotant amb solvència el seu llegat dels vuitanta, ja sigui des de les cançons del seu últim elapé, el deliberadament revivalista ‘Future past’ (2021), o des de la celebració del 40 aniversari de ‘Rio’, l’àlbum més sòlid de la seva trajectòria i una fita inqüestionable del pop britànic de la primera meitat dels 80. Divendres 8. 20.30 hores

El 2018, l’ex White Stripes va inciendiar la jornada inaugural del Cruïlla amb un desplegament virtuós de blues, funk, rock’n’roll i power pop que va deixar els assistents corejant el «lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo» de ‘Seven nation army’ durant setmanes. Al cap de quatre anys, l’inquiet músic de Detroit torna al festival, i ho fa amb un disc nou sota el braç (‘Fear of the dawn’) i un altre a punt de sortir del forn (‘Entering heaven alive’, anunciat per al 22 de juliol) que fan preveure un nou aquelarre guitarrer amb un peu en el ‘riff’ demolidor d’estirp zeppeliniana i un altre, en el recés i l’experimentació sonora. Tot tenyit de blau. Divendres 8. 23.15 hores

Un micròfon, un ‘laptop’ i unes les llaunes que de cervesa és tot el que necessita el duo de Nottingham per representar en escena l’apocalipsi quotidiana que la Gran Bretanya del Brexit intenta ocultar sota l’alfombra del jubileu reial. Versos de causticitat desarmant que Jason Williamson escup com si fossin improperis (sovint ho són) i bases instrumentals monolítiques que Andrew Fearn ni tan sols es molesta a manipular en directe constitueixen els ingredients bàsics (els únics, en realitat) d’una proposta musical tan esquerpa com necessària que torna a Barcelona només tres mesos i mig després de la seva última visita a Razzmatazz 2. Divendres 8. 23.45 hores

En la sèrie d’espies ‘Rubicon’, Kale Ingram (Arliss Howard), turbulent cap de l’analista protagonista, definia Hot Chip com «estar escoltant una màquina de pinball». Ho deia en un sentit pejoratiu, però sense voler estava explicant per què molts estimem el grup britànic. Electropop ballable amb elements que reboten en mil direccions i xoquen entre ells mentre un carrusel de llums t’encega i distreu: això són els adorables Hot Chip. Porten sota el braç un imminent disc marcat per la foscor pandèmica (’Freakout/Release’), però mai es deixen himnes festivalers com ‘Over and over’ i ‘Ready for the floor’. Divendres 8. 2.15 hores (de dissabte)

Va popularitzar la batxata al nostre país tres dècades enrere amb cançons com ‘TOjalá que llueva café’, ‘Burbujas de amor’ i ‘La bilirubina’, i la seva figura continua representant una barreja d’elegància, poesia i sensualitat tropical, oberta ara als missatges amb fons espiritual. El cantant i compositor dominicà debuta en el Cruïlla, després d’haver recalat altres vegades al Palau Sant Jordi, amb un disc en directe, ‘Entre mar y palmeras’, com a última referència, carregant amb la seva bateria d’èxits i les seves incursions en el merengue i la salsa. I amb la seva frondosa banda, 4.40, nom que al·ludeix al patró d’afinació que, diu Guerra, treu el millor d’ell. Dissabte 9. 20.00 hores

Senzillament, un dels titans de la música llatina contemporània, creador d’una salsa poètica i social, anomenada ‘intel·lectual’, amb qui ha registrat obres capitals des dels seus dies amb Ray Barretto i Fania All-Stars, al seu intens tàndem amb Willie Colón i en la seva llarga carrera en solitari. Panameny universal i figura cultural que ha flirtejat amb la política, els seus clàssics, com ‘Pedro Navaja’, ‘Te están buscando’ o ‘Decisiones’, sonaran embolcallats en la ‘big band’ de Robert Delgado, amb una vintena de músics i un tractament sonor que ell etiqueta com a ‘salswing’, encreuament de salsa i swing. Tiberi de música llatina d’etiqueta a la vista. Dissabte 9. 22.45 hores

El trio gallec no va guanyar el Benidorm Fest, però no és greu, perquè aquest estiu se li acumula la feina i aterra en el Cruïlla en estat de gràcia, amb la seva reivindicació postmoderna de les ‘pandereteiras’, agrupacions tradicionals femenines, marcada pels missatges vigoritzants i els energètics arranjaments electrònics amb reflexos d’estètica gòtica. Després de divulgar a gran escala el seu himne tel·lúric ‘Terra’, que podia haver sigut eurovisiu, Sabela Maneiro, Aida Tarrío i Olaia Maneiro venen proveïdes d’un nou àlbum, el tercer de la seva trajectòria, ‘Diluvio’, que sortirà el 29 de juliol i en el qual anuncien aproximacions al trap i la música urbana. Dissabte 9. 1.30 hores