Residente imposa la festa i la denúncia en el Cruïlla 2022

Banda àmplia i excel·lent, amb instrumental elèctric, bateria i percussions llatines, i la primera de categoria: Residente va obrir amb la furiosa ‘BZRP music sessions #49’ que fa uns mesos va encendre la polèmica amb les seves rimes teòricament dirigides a J Balvin, qualificat de «‘más falso que un hot-dog sin kétchup ni pan’». Enllaçant el tema amb ‘Esto lo hago pa divertirme’, el missatge de lliure i alegre albir va quedar ben clar. La màquina no va parar, i va seguir un ‘medley’ amb assalts a temes de Calle 13 com ‘Chulin culin chunfly’ i ‘Atrévete-te-te’.

Celebrar la vida

En realitat, el repertori de Calle 13 va marcar la pauta, connectant immediatament amb el públic i situant el grup com a referent que no ha perdut ganxo, sinó al contrari. Va ser un concert de llatinitat exultant, amb festa i denúncia, apel·lant tant al reggaeton com a d’altres gèneres populars: de la ‘Cumbia de los aburridos’ a l’àcid ‘Baile de los pobres’ amb sanefes àrabs. El mateix Residente va capturar el moment quan va prendre la paraula: «Estem celebrant la vida, tots junts un altre cop», va exclamar, camí de números seleccionats per rebentar el Fòrum, com ‘La vuelta al mundo’ i ‘Latinoamérica’.

L’altre pes pesant del dia, Molotov, va representar la pervivència del rock com a llenguatge agitador, sense concessions i a punt per a la sàtira sociopolítica. Demolidora argamassa de guitarres, baix i bateria, passant-te per sobre com un autobús. Els mexicans van atacar amb ‘Rock me Amadeus’, de Falco, van bolcar els seus vestigis de ‘nu metal’, amb ‘grooves’ pesats, en temes rics en líriques rabioses, de títols tan il·lustratius com ‘Chinga a tu madre’ o ‘Parásito’. Crònica social ‘hardcore’, acusatòria amb causa, a propòsit de l’endèmica corrupció del seu país a ‘Gimme tha power’, apuntant sense embuts la policia, que t’està extorsionant i «viu del que tu estàs pagant». Però que no s’escampi el desànim. «Si ens pinten com uns ‘huevones’, no ho som, ¡Visca Mèxic!».

Lluny del confinament

Abans d’aquests reclams internacionals va irrompre Stay Homas, potser el grup que més motius té per estar eternament agraït a la pandèmia. Però aquests veïns del barceloní carrer de Balmes han superat l’estigma covid, i convenientment endollats, van treure partit d’un repertori que no deixa d’ampliar-se amb nous números (el recent ‘here2play’, que va obrir l’actuació) i que passa amb tota desimboltura de la trama brasilera al reggae, i d’aquí al funk o l’harmonia doo-wop.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Van ser acollits com si fossin de la família, i d’aquesta manera van rebre tots dos convidats: sa majestat Rubén Blades a ‘Es por ti’ («ara ja em puc morir», va afirmar Guillem Boltó) i la nostra Judit Neddermann en el lànguid cant del confinament ‘Gotta be patient’. Mentrestant, la carpa de l’escenari ‘Four Roses’ quedava desbordada pels fans de l’argentina Miss Bolivia, de manera que el festival va haver d’obrir una esplanada adjunta perquè poguessin seguir el concert. ‘Set’ amb pistes programades, ballarines i ganes de cúmbia en temes com ‘Cagón’, un dard dirigit a un noi amb limitat sentit del compromís: «‘Sé que te gusto y que todo esto te aterra’».

I connectant amb la pista ‘world music’ que va donar ales al vell Cruïlla de Cultures (preludi de l’actual festival), la Balkan Paradise Orquestra, nombrosa formació femenina barcelonina (10 integrants) basada en els metalls, va sacsejar el parc a la tarda amb la seva proposta energètica, fonent ecos de l’est (es va crear sota l’influx de la romanesa Fanfare Ciocarlia) i cites a la tradició catalana (‘La masovera’). Invocacions circenses i un conat de ‘Seven nation army’, de The White Stripes, agitant un Cruïlla que a partir d’aquest divendres afronta el gruix del seu programa.