Juan Luis Guerra: «La meva manera més genuïna de lloar el Senyor és un merengue»

Torna Juan Luis Guerra a Barcelona i ho fa en un escenari inèdit, el parc del Fòrum, com un dels reclams del festival Cruïlla, que l’acollirà aquest dissabte, amb la seva banda, 4.40, per servir-nos el seu repertori de música tropical amb què rescabalar-nos de la introspecció forçosa del bienni pandèmic. Al cantant i compositor dominicà, les circumstàncies de la covid l’han impulsat a la reflexió. «Clar que va ser un període de meditació i replantejament –explica–, de conèixer com d’efímer i fràgil és l’home quan només confia en les seves forces i de saber que en tot moment necessitem la fe més que l’or i la plata».

L’autor d’‘Ojalá que llueva café’, la cançó que el 1989 el va projectar més enllà del seu país, ve després de llançar un àlbum en viu, ‘Entre mar y palmeras’, ideat arran de la proposta de la cadena televisiva HBO Latino de facturar un programa especial. Disc gravat a la idíl·lica platja Esmeralda, de Miches (República Dominicana), sense públic per imperatiu sanitari. «Però vam tocar com si hi estigués present», assegura Juan Luis Guerra en una entrevista per correu electrònic. El repertori conté la majoria dels seus èxits, en què cert relativisme tropical es creua amb alguna crítica política facturada en altres temps, com a ‘Visa para un sueño’, al·lusió a les amargors de la vida migrant. «Continuo fent cançons amb contingut social», indica. «Però ha variat la meva manera de dir les coses. Crec que ara m’inclino més per les cançons que animen, ¡les que t’alegren l’ànima i et vesteixen de festa!».

Ritme i mística

El disc ‘Para ti’ (2004) va formalitzar aquest gir cap a una espiritualitat amable que Guerra veu compatible amb la fibra rítmica de gèneres com la batxata, el merengue i la salsa. En la cançó titular, s’adreçava al Senyor arribant a afirmar: «‘No hay problemas ni enfermedades (para ti)/ No hay divorcio ni droga en las calles (para ti)/ Ya no hay cáncer ni sida ni males (para ti, y no, no, no, no)/ No hay tormenta ni calamidades (para ti) y todo lo puedes’».

¿Com casen allò corpori i allò místic en la seva actual visió artística? «Si llegim amb deteniment el salm 150, ens adonem que la lloança és una gran celebració», destaca. «Ens parla d’instruments de percussió, de cordes i de vents, i acaba dient-nos: ¡que tot el que respiri lloï el Senyor! Com a dominicà, crec que la meva manera més genuïna de lloança a Jesús és un merengue».

Segons la seva opinió, «’si le pones tambora a un problema, al menos puedes bailarlo’». ¿També quan terribles guerres segueixen castigant el món? «La paraula ens diu que Jesús és l’autor de la nostra fe, en altres paraules, ¡el compositor! L’única fe veritable i genuïna és la que tenim en Ell, no en els homes. Els homes canvien i Jesús és el mateix avui, ahir i pels segles», estima el músic, per a qui seria desitjable «que les lletres portessin esperança i alè», però, al cap i a la fi, «cadascú decideix el que escriu».

Espai per a tot

Juan Luis Guerra torna establert com a referent de gèneres llatins tradicionals, un imaginari que d’algun temps ençà aguanta, en l’òrbita més popular, el sotrac representat pel reggaeton i el trap llatí. No hi ha rivalitat estilística, apunta. «Hi ha espai per a molts i diferents gèneres llatins. El primordial és buscar l’excel·lència en cadascun d’ells».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El seu país va rebre fa poc la visita de Serrat a la seva gira de comiat, que ara es creua amb la seva en aquest costat de l’Atlàntic. «Un dels millors compositors de parla hispana de tots els temps», remarca. «Ens hauria agradat tenir-lo en escenaris per continuar aprenent de les seves cançons i el seu somriure, però tot té la seva hora». Referent com a cancionista, com ho és també Rubén Blades, amb qui compartirà cartell aquest dissabte al Cruïlla.

Allà, l’influx és més profund encara. «Rubén va ser la raó per la qual vaig fer incursions a la salsa. L’exemple a seguir en les meves cançons socials», indica sense embuts. «Excel·lent com a músic i impressionant com a ‘sonero’, sempre innovant-se». ¿Tindrem sort i els veurem tots dos junts a l’escenari? Guerra confessa que no han parlat d’això. «Però el simple fet d’estar en un mateix escenari ja és un privilegi».