Dani Martín: «C. Tangana ha fet el que li ha donat la gana i ha muntat un bon sidral»

L’últim senzill que va llançar amb Ilegales va ser Juventud, egolatría, també el disc No, no vuelva remesclava les cançons que el van portar a l’èxit amb El Canto del Loco, i ara en aquesta gira reuneix tant els seguidors d’antany com els guanyats per dret propi. ¿Com està sent aquest procés de relectura i, alhora, de comiat del passat? 

És un moment triat i necessari per les situacions viscudes fa uns anys. La gent vol participar dels concerts i aquest era el ‘tracklist’ que ens mereixíem. La gent té ganes de viure.

¿Te por que el confonguin amb la nostàlgia? 

Només tinc por de les malalties.

Ara, als 45 anys, és com si, d’alguna manera, comencés una nova carrera musical després que aquesta pandèmia posés tothom a la casella de sortida, ¿no creu?

Cada dia comença una nova vida, qui cregui que té una cosa ja aconseguida s’equivoca, cada dia es fa de dia per aprendre i continuar caminant.

Diu fugir del màrqueting i el postureig en una dècada pensada per això, en què les discogràfiques demanen als seus artistes que pugin ‘tiktoks’ virals per llançar els seus senzills. ¿Què opina d’aquesta dinàmica?

A mi, en 22 anys, la meva discogràfica mai m’han demanat que faci cap altra cosa que música. Segons la meva opinió, mostrar la veritat i el que ets és la millor campanya de màrqueting.

¿Es pren seriosament les veus joves, més del que van fer al principi amb El Canto del Loco? ¿Què el separa i uneix de les generacions que estan copant l’escena?

Jo respecto tothom que respecta la feina, que cuida el seu projecte, que el mima. M’encanta veure que C. Tangana ha fet el que li ha donat la gana i ha muntat un bon sidral. Ell m’agrada, ell és de veritat, és únic. Això m’agrada.

Quan parla amb els seus pares o el seu cercle pròxim, ¿de quina forma veuen aquesta transformació en què prioritza l’honestedat amb si mateix i els altres, i de què se n’ha adonat vostè? 

Que pateixo menys i que, per tant, pateix menys el meu cercle.

¿Li agradaria revestir-se del glamur del mite del cantant, ja fos com tants que ha admirat, a l’estil dels Red Hot Chili Peppers, Sabina, o altres, gairebé intocables?

Sabina té glamur fins i tot amb pijama. Quan algú té això, aquest punt de màgia que regala la vida a alguns, no fan falta artificis ni tonteries. O ho tens o no ho tens, i això és així. Camarón, els Beatles, els Stones... Si ho forces, se’t nota, ho tens o no ho tens. Això ho decideix el públic pel camí.

Torna a Gran Canària, envoltat d’un planter com C. Tangana, Resident o Camilo. ¿Què li donarà al públic?

És un orgull compartir escenari amb Residente, Camilo, C. Tangana i molts més. Jo sortiré a matar com faig sempre: agraït pels que han pagat una entrada.

Sabent que Rayden actuarà també el mateix dia, ¿es presentaria al Benidorm Fest?

La veritat és que no. Jo no serveixo per aquest mena de concursos. Jo soc feliç en el meu caminet. Respecto molt Rayden, un gran tio i gran artista, per descomptat.

Fa uns dies tocava a l’escenari amb Las Ginebras, ¿què opina del paper de les dones artistes en la indústria musical?

Las Ginebras són la il·lusió personificada, i jo vull ser a prop d’això. És màgia, elles són màgia, en soc un fan absolut. El meu equip està liderat per una dona, tant de bo ens governés una dona i soc feliç que cada vegada hi hagi més bandes i artistes dones.

Com a madrileny, si hagués de triar entre trobar-se amb els seus ex a la capital o concedir beques a les rendes altes, ¿amb què es quedaria?

Com a madrileny, jo preferiria menjar-me uns ‘callos’ a Lucio, i uns ous ferrats amb patates.

¿Un període a repetir amb Chema i David?

Vam disfrutar, vam fer cançons, però ara cada un fem el que ens ve de gust. Jo no vull tornar amb la meva ex de fa 13 anys, seria absurd.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Després de tancar aquesta gira, ¿quins són els seus pròxims projectes?

Viure el dia a dia. D’entrada, tocar a les Canàries.