Mor el primer director de la Fundació Miró, Miquel Servera

Dos traços biogràfics són suficients per descobrir la dimensió i rellevància de Miquel Servera Blanes en el panorama artístic de Mallorca dels últims quaranta anys. Va ser el primer director de la Fundació Pilar i Joan Miró, l’amic de l’artista català, el personatge clau que va ordenar el llegat mironià a la ciutat de Palma, va treballar perquè es complís la voluntat de l’artista de convertir el futur centre en un espai viu i no en un mausoleu i va fer totes les gestions perquè el seu amic, l’arquitecte Navarro Rafael Moneo, aixequés l’edifici central de l’actual Fundació, en diàleg amb el Taller Sert i Son Boter.

El segon traç biogràfic de Miquel Servera que el converteix també en un personatge clau és la seva tasca d’impulsor de l’obra del jove Miquel Barceló, al dedicar-li una exposició individual a la galeria sa Pleta Freda de Son Servera l’any 1978, quan el pintor, que encara firmava les seves obres com a Barceló Artigues, començava a cridar les atenció, després d’haver mostrat les seves pintures en la Galeria d’Art Picarol de Cala d’Or (1974) dues vegades a la galeria 4Gats de Ferran Cano (1976 i 1977) i ja havia sorprès la crítica amb l’exposició Cadaverina en el Museu de Mallorca.

L’advocat, galerista, promotor cultural i empresari, que va morir ahir a Son Servera a l’edat de 84 anys, va manifestar sempre una sensibilitat especial cap a la creativitat, la bellesa, i l’expressió artística. Una estreta relació amb el món de l’art que l’acompanyaria en tota la seva trajectòria vital.

Aquest vincle va començar a Barcelona quan es va traslladar a estudiar. La capital catalana li va possibilitar teixir una xarxa d’amistats i relacions que el van nodrir de coneixement i el van posicionar en la primera línia de l’avantguarda artística. D’aquell temps va néixer l’amistat amb el ceramista Josep Llorens Artigas qui, alhora, col·laborava amb Joan Miró i reunia a casa seva artistes i intel·lectuals.

Perdem una figura clau per a l'art mallorquí i balear. Miquel Servera ens deixa un immens llegat: la tasca feta a la Fundació Miró i l'impuls a la feina de grans artistes d'aquesta terra. Gràcies per tant.

El meu condol a la família i les amistats ❤️https://t.co/IOlWMLvZfk

— Francina Armengol (@F_Armengol) 10 de julio de 2022

Una manera de viure i veure l’art que, probablement, van ser decisives per crear el seu Pleta Freda (Son Servera, 1976), una galeria d’art que va fundar juntament amb l’arquitecte Antoni Esteva Servera. Els dos han treballat conjuntament durant aquests anys per mantenir una aposta atrevida, impulsar nous talents i acollir artistes consagrats. El llistat és llarg: des d’Artigas i Miró, a Frederic Amat, Barceló, Guinovart, Chillida, Saura, Mompó, Damià Jaume o Ribera Bagur, entre d’altres.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un bagatge cultural i de relacions que, segurament, van fer que la família Miró demanés a Miquel Servera que fos el primer director de la Fundació Pilar i Joan Miró. Va ser durant la seva direcció que es va concretar la intervenció arquitectònica de Rafael Moneo que completaria el conjunt d’edificis que coneixem en l’actualitat. Una altra mostra més de la visió de Miquel Servera: l’obra d’un artista universal, Joan Miró, l’havia d’acollir un edifici d’un altre artista reconegut com és el prestigiós arquitecte navarrès.

La relació amb Miró no va acabar aquí, ja que Servera també va ser el comissari de l’exposició Festegem Miró que commemorava el centenari del naixement del pintor en el Centre SantaMònica de Barcelona. Miquel Servera va omplir la rampa, l’entrada i les voreres de murta que havia fet portar des de Mallorca. Volia acompanyar l’exposició del seu perfum, la seva aroma tan intensa. No era un detall més, era l’expressió d’una sensibilitat cap a la bellesa, cap a les arrels, que acompanyarien sempre Miquel Servera