Rubén Blades, màgia i justícia en el punt àlgid del Cruïlla

Va ser un espectacle per recordar que va fer que no li tinguéssim en compte la falsa alarma de fa cinc anys, quan va venir al Poble Espanyol amb l’eslògan de la seva «última gira de salsa». ¿Diferències amb llavors? Els subtils accents jazz, només una mica més desenvolupats, a compte del ‘grammytzat’ àlbum ‘Salswing!’, que va permetre que el panameny exercís de ‘crooner’ en els estàndards ‘Watch that happens’ i ‘The way you look tonight’. Fora d’això, el magisteri tropical va ser aclaparador des de l’arrencada amb ‘Caminando’, acompanyat per la Roberto Delgado & Orquestra, que es va fer sentir al Fòrum amb una qualitat inhabitual en un format d’aquest calibre.

Mares sense vacances

El Cruïlla ha volgut aquest any posar figures llatines com a caps de cartell en un gest de reconeixement, desmarcant-se de l’hegemonia anglosaxona, i Blades es va ajustar a aquesta idea quan, tot just començar, va esmentar les altres dues vedets del cartell, Residente i Juan Luis Guerra, però també Stay Homas i l’Orquestra Plateria (que li van donar, va dir, «l’oportunitat» de popularitzar el seu ‘Pedro Navaja’), Rosalía i Serrat. Revertir certes tendències històriques és la base de la seva obra, com va fer saber quan, després de recórrer ‘Decisiones’ i la iniciàtica ‘Pablo Pueblo’ i abans de perdre’s a gust per ‘Las calles’, va recordar les arrels dels músics de salsa en «les classes populars», en famílies «que tenen mares que moren sense vacances».

Notícies relacionades

Rubén Blades subhasta la seva vasta col·lecció de còmics

Rubén Blades torna a cantar després d'estar 4 anys al Govern panameny

Radiant en veu i a punt de complir els 74 (16 de juliol), Blades va consumar un viatge enciclopèdic pel seu catàleg discogràfic entre cites a Ray Barretto i Willie Colón, parlant-nos des del la seva Hispania. «Aquest lloc mític des del qual escric les meves cançons». Va insistir en la seva condició d’«un ésser humà qualsevol» en la commovedora ‘El cantante’ i, fabricant de frases lapidàries com és, va fer notar que «la mort comença per l’oblit» com a preàmbul de ‘Prohibido olvidar’.

Tot això entre onatges de seda caribenya, una exquisida amalgama de metalls i percussions que va fluir fins al clímax amb ‘Pedro Navaja’ i aquest manifest anomenat ‘Patria’, amb el qual ens va convidar a desconnectar la paraula de «dictadures o tancaments» i a associar-la a «tantes coses boniques». Blades, emocionant fins a l’últim alè d’una nit envoltada en una aura de màgia i dignitat.