Estopa clama per «una Catalunya igualitària, plural, mestissa i cosmopolita»

La música va deixar la seva empremta en aquest acte desplegat al teatre Monumental, de Mataró: selectes actuacions del guitarrista de guitarristes Toti Soler (‘Nedant en el vent entre les fulles lluminoses’) i de la dolça trobadora Judit Neddermann (‘Vinc d’un poble’, amb les seves aromes de bossa nova). I a més d’Estopa, van ser reconeguts els mèrits de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, la Companyia Elèctrica Dharma, l’Orfeó Vigatà i el productor Joan-Carles Doval. Però quan Estopa va prendre la paraula, en representació de les 10 entitats guardonades, no va parlar de discos d’or ni de tornades afortunades, sinó que, dirigint la mirada a companys de grup com l’activista social Fàtima Ahmed o a David Nogareda, president dels laboratoris Hipra, va apuntar al feminisme i a la ciència, als sanitaris («que es deixen la pell per salvar-nos la vida») i als mestres («que són al peu del canó»).

Terra d’acollida

Seguint les notes que havien pres en una xuleta, en català, i alternant-se un i altre, David i Jose Muñoz van demanar «una sanitat pública de qualitat, que no deixi ningú enrere», i van advertir que «hi ha una minoria que ens vol ignorants, que no tinguem esperit crític i que ens embranquem en debats estèrils que no condueixen a millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes». Així, amb meridiana claredat, van clamar per «una Catalunya solidària amb els més febles, igualitària, plural, mestissa i cosmopolita, autèntica terra d’acollida i exemple arreu del món».

Es palpava l’emoció, i els autors de cançons amb fons sociopolític com ‘Pastillas de freno’ o ‘Gafas de rosa’ van dedicar la distinció als seus pares, asseguts a la platea, i a les seves parelles, amics, oncles, cosins... Després, en una trobada amb aquest diari, van confessar sentir-se «molt orgullosos» que «algú cantant en castellà rebi aquesta distinció», que ells entenen com «un premi a la diversitat» que «parla molt bé de Catalunya», va indicar David Muñoz. ¿Els ha passat pel cap sentir-se utilitzats pel poder polític? «No, hem pensat que volen obrir-se, i em sembla bé. Tancar-se, ser endogàmic, és dolent. Aquí hi ha un missatge de bona voluntat, i molt positiu per a la convivència. ¿Que és polític? Segur, però polític bo».

Amiga de la mestra

El toc a la sanitat i l’educació el van donar perquè quan els posen un altaveu davant no es priven de «defensar sempre les coses públiques», van recordar. No era el moment de reivindicar-se com a artistes més del que ja estan. I posats a fer, van insinuar que «Aragonès és molt maco, i la consellera Garriga és un amor». Flota allà algun vincle llunyà, va revelar el Jose. «Resulta que és amiga íntima de la Rosa, la nostra professora de català d’EGB».

Notícies relacionades

Estopa, la Dharma i Carme Elias, Creu de Sant Jordi

Barcelona, capital de la innovació social

El David i el Jose pensaven que la Creu «era per a gent, molt, molt, molt important», i mai es van imaginar rebre-la. Si fa no fa el mateix per a Fàtima Ahmed, que va fer l’altre parlament de l’acte, i que va confessar que havia arribat a dubtar si se sentia prou «representativa» per merèixer-lo. «Però em vaig dir, endavant, Fàtima», i era allà, recordant la condició de Catalunya com a «país d’acollida i terra d’oportunitats», i llançant per acabar un «visca la diversitat cultural de casa nostra».

La suma de «talent i capacitat de treball», van remarcar els presentadors, Mònica Terribas i Justo Molinero, està en els fonaments d’aquesta distinció que van rebre figures i entitats d’àmbits tan diverses com l’actriu Carme Elias, el sociolingüista Miquel Strubell (a títol pòstum), la pastora Marina Vilalta, el pintor muralista Josep Minguell o l’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius. A tots ells, com va fer notar Jose Muñoz, els tocarà «actualitzar la Viquipèdia».