Crítica de música

Paul Anka, tità de l’‘entertainment’ a Pedralbes

El cantant i compositor canadenc es va posar a la butxaca el públic del festival amb el vigorós repàs dels seus clàssics i les seves evocacions d’amics desapareguts com Buddy Holly, Sammy Davis Jr. o Frank Sinatra

Ferran Sendra

Paul Anka va tornar aquest dimarts a l’estiu barceloní, quin signe de normalitat més gran que aquest, i amb ell un tros molt viu de la música popular nord-americana del segle XX, defensada amb la seva coneguda fermesa efusiva. El xicot canadenc que el 1957 va cantar a l’amor adolescent a ‘Diana’ continua sent un majúscul ‘entertainer’ que des que surt a escena no es proposa cap altra cosa que conquistar un a un als qui han pagat l’entrada, en aquesta ocasió en el marc, que ja va visitar vuit anys enrere, del Festival Jardins de Pedralbes.

Nit que el director de la mostra, Martín Pérez, va qualificar com «la més il·lusionant i important del festival» per la seva derivada benèfica, a favor de Sant Joan de Déu (el director gerent del qual, Manel del Castillo, va prendre la paraula per referir-se a l’acabat d’inaugurar Pediatric Cancer Center, creat per «curar més i millor»). Un vídeo amb imatges retrospectives de Paul Anka (premsa espanyola dels anys 60 i una foto moderna amb Rafa Nadal) ens va posar després en situació recordant-nos els llegendaris contorns de l’artista, que, seguint la seva tradició, va irrompre des de la platea per compartir ‘Diana’ barrejant-se amb un públic en èxtasi. Andanada d’èxits primerencs per començar, amb ‘You’re my destiny’, Tonight my love, tonight i ‘Adam and Eve’ transportant-nos a les albors de l’era pop.

Sense caigudes de tensió

Notícies relacionades

El senyor Anka continua sent un tro als 80, tant en el pla vocal (poderosos tons alts, tot i que un fons sorrenc en certs moments) com en l’escènic, i sap com estructurar un concert perquè la tensió no decaigui. Però hi ha més: la majoria dels seus ‘hits’ són de la seva autoria, i allà va demostrar una notable flexibilitat estilística a l’hora de recordar-nos les seves aportacions al malaguanyat Buddy Holly (‘It doesn’t matter anymore’, en una vigorosa desviació a dues guitarres acústiques completada amb ‘By bye love’, de The Everly Brothers), a Sammy Davis Jr. (la memorable ‘I’m not anyone’, que el seu vell amic va liderar des de la pantalla) i fins i tot a Michael Jackson (el número soul-pop ‘Love never felt so good’).

Peces amb què Anka ens va venir a dir que al llarg de la seva carrera ha sabut deixar el seu ego en un segon pla i escriure pensant en altres veus i caràcters. L’èxit més gran allà va ser la lletra (anglesa) de ‘My way’, gloriós vestit a mida per a Frank Sinatra, una figura que va evocar també posant-se en disfrutable manera ‘crooner’ amb ‘Strangers in the night, That’s life’ i un triomfant ‘New York, New York’ que va posar el clímax, abans de tornar a ‘Diana’ una vegada més.

Temes:

Festival Jardins de Pedralbes

Inicia sessió 0 Comentaris

Sense caigudes de tensió

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo