‘Entre la vida y la muerte’: Antonio de la Torre als baixos fons de Brussel·les

A Giordano Gederlini el coneixíem principalment com a guionista de pel·lícules com ‘Els miserables’, de Ladj Ly, i ‘Instinto maternal’, d’Olivier Masset-Depasse. Ara torna a la direcció després de debutar fa vint anys amb ‘Samurais’, i ho fa a través d’un ‘thriller’ a mig camí entre les dues primeres propostes, és a dir, prenent com a protagonista un home exclòs de la societat que es mou com un ‘outsider’ i utilitzant un toc de fosca ambigüitat a l’hora de perfilar les relacions entre els personatges i l’univers que habiten. 

Així, un conductor de metro d’origen espanyol, el Leo (Antonio de la Torre), després d’atropellar un noi, que resultarà ser el seu fill, es veurà immers en una trama criminal als baixos fons de la ciutat de Brussel·les al mateix temps que és investigat per una jove policia que segueix el cas. El director sap com treure partit als seus personatges, sumits cada un en un trauma personal que arrosseguen en les seves accions i gestiona els ressorts d’un relat de venjança en què l’atmosfera tèrbola i nocturna adquireixen una importància fonamental. Antonio de la Torre es mou amb facilitat en aquests territoris, tot i que en aquest cas siguin forans, i aconsegueix portar el pes d’una pel·lícula ombrívola en què se sent la ràbia i desesperació d’un personatge atrapat pel seu passat.