Antonio de la Torre: «Semblo un Tom Cruise de marca blanca»

Antonio de la Torre estava rodant ‘La línea invisible’, en la qual interpretava el policia franquista Melitón Manzanas, quan el productor Jérôme Vidal, amb qui ja havia treballat a ‘Abracadabra’, es va posar en contacte amb ell per dir-li que el guionista d’‘Els miserables’, Giordano Gederlini, d’origen xilè, havia pensat en ell per protagonitzar un ‘thriller’ a Bèlgica. Al principi va pensar: un altre ‘thriller’, m’encasellaran després de ‘Que Dios nos perdone’, ‘Tarde para la ira’ i ‘El reino’, però en aquesta ocasió se li presentaven alguns reptes que el ‘posaven’, entre els quals rodar a Brussel·les amb actors internacionals (com ara Marine Vacth i Olivier Gourmet) i, sobretot, parlar en francès quan no en tenia ni idea. «Si hi ha una cosa que em sembla un repte de veritat, m’hi llanço», explica l’actor mentre l’entrevistem per telèfon. 

La nostra trucada és a les 9.30, i abans d’atendre’ns li ha donat temps a retuitejar una notícia sobre els nivells de pobresa que afecten les dones a Andalusia. Feia temps que no utilitzava la xarxa social, però reconeix que en els últims temps la consciència política i periodística (en va estudiar la carrera) ha reviscut en ell, sobretot des que ha donat suport a Yolanda Díaz i la seva plataforma política Sumar. «En un diari digital han tret una foto meva com si fos un concursant de ‘Supervivientes Vip’ en decadència», diu rient l’actor. «Des que em va entrevistar Àngels Barceló en el seu programa he rebut la meva bona ració d’odi, però l’únic positiu és que ja no m’afecta que es fiquin amb mi». 

‘Entre la vida y la muerte’ es va rodar a l’estiu de la pandèmia i va ser una experiència emocionalment molt potent. «En aquell moment no sabíem què passaria, què passaria amb el món, amb el cine, i de sobte tornar a treballar en un projecte en el qual estava fora de la meva zona de confort em va posar molt les piles», continua. 

L’intèrpret guanyador de dos premis Goya (per ‘Azuloscurocasinegro’ i ‘El reino’), fa broma sobre les escenes d’acció que apareixen a la pel·lícula. «Semblo un Tom Cruise de marca blanca», assegura rient. Però el cert és que es desenvolupa de meravella i té algunes ‘set-pièces’ amb coreografies molt elaborades en què no va utilitzar dobles. «Es van sorprendre davant la meva disposició per rodar escenes de baralles, però la veritat és que em va molar molt fer-les. Hi ha algun truc per allà, però per no ser un Vin Diesel de torn crec que no està gens malament». 

Contra la Llei Audiovisual

L’actor té pendent d’estrena la nova de Cesc Gay, ‘Historias para no contar’ i una altra pel·lícula internacional, ‘La contadora de historias’, dirigida per Lone Scherfig amb guió de Walter Salles i junt amb Bérénice Bejo i Daniel Brülh, que transcorre a Xile. «Beneïdes coproduccions, la veritat, que et donen l’oportunitat de fer aquest tipus de coses. El risc sempre és més gran, però val la pena córrer-lo». 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sempre conscienciat i reivindicatiu, Antonio de la Torre està molt enfadat amb la Llei de l’Audiovisual. «Crec que el cine independent és crucial per crear un teixit industrial al nostre país, no només les sèries per a plataformes internacionals. És una qüestió de cultura, i és molt pesat a hores d’ara explicar com d’important és preservar-la perquè si no, et dilueixes al món». 

A més de postejar les notícies del matí, també ha escoltat el discurs de Salvador Allende. ¿És el tipus de coses que fa a l’aixecar-se Antonio de la Torre? «També porto els nens a l’escola [riu]. No, en realitat, l’he recuperat pel tema de la preservació de la cultura, de la memòria històrica. I en aquest cas ve a tomb amb el que parlem, perquè com continuem amb aquesta dinàmica de les plataformes consumirem més productes que art, que cultura, i per a mi això és horrible».