Sebastián Yatra agita la nit d’estrena de Cap Roig 2022

Cap Roig va estrenar ‘village’, més ampli que el de l’any passat, àgora ciutadana per a l’avituallament previ a l’accés a l’auditori, amb aforament per a 2.500 assistents. Aquí, Sebastián Yatra, que fa unes setmanes va actuar al Palau Sant Jordi, va poder beneficiar-se de la proximitat del públic, ric en joves fans que se sabien totes les lletres. Començant per la de ‘Melancólicos anónimos’, un tema en què, a partir d’una conversa telefònica, Yatra esculpeix un monument al desamor amb un llenguatge molt d’aquests temps: «‘Parece que tengo covid, porque na’ me sabe, na’ me duele’». El van acompanyar dues ballarines, amb la tasca d’encendre la metxa a les grades.

La que el fa patir

Una altra parella dansaire, aquesta masculina, el va acompanyar a ‘Modo avión’, i després va prendre la paraula: «M’encanta dir això: ¡Bona nit, Catalunya!», va saludar, efusiu, confessant el seu «immens honor» per «obrir aquest bonic festival» i mirant cap a la platea amb desig. «Em venen ganes de ser aqui baix amb vosaltres». I sense fer-se esperar, va atacar amb un dels ‘hits’, ‘Tacones rojos’, amb una tonada que va fer aixecar el públic, mòbils en alt, apuntant a certa criatura imprecisa: «‘La que me hace llorar / la que me hace sufrir / pero no paro de amar’». D’aquí al sotrac tropical de ‘Mentirosa’, una altra bomba que va fer (literalment) tremolar les grades de Cap Roig.

Van dominar les cançons de ‘Dharma’, el seu tercer disc, en què aquest colombià de Medellín establert a Miami diu situar-se en «un estat més elevat de consciència», deixant enrere «l’ansietat pel futur i la depressió pel passat», tal com assenyalava fa uns mesos a aquest diari. Material en què fon diàfanes tornades amb flirtejos llatins (cúmbia, vallenato) i algun apunt de guitarra flamenca (‘Dharma’, que al disc comparteix amb Rosario i Jorge Celedón).

Balada al piano

Per Yatra, els gèneres musicals no semblen ser nínxols d’identitat sinó eines per guanyar-se el gran públic, de manera que són compatibles els arranjaments aparatosos, amb guitarres rock, amb una despullada balada al piano com ‘Devuélveme el corazón’. Aquí, després de fer fondre el pati de butaques, va fer una confessió: «De vegades sento que vaig créixer en l’era equivocada, perquè des de molt petit volia fer cançons d’amor i el que sonava era pur reggaeton», va compartir sentidament. «Però el planeta de vegades necessita bojos com nosaltres per posar una melodia a la bogeria».

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Sense deixar el piano, va presentar una cançó nova, igual de recollida, ‘Contigo’, que «explica la història de tots nosaltres en algun moment». Moment de ‘crescendo’, ja amb la banda incorporada, camí a un assalt a ‘No estamos lokos’, de Ketama, i a números esperats com ‘Chica ideal’ i ‘Pareja del año’, que van posar el colofó a una nit de victòria per aquest ‘coach’ de ‘La Voz Kids’. Cap Roig torna a estar en marxa, amb un programa que es desplegarà fins al 15 d’agost i reclams com Christina Aguilera, Raphael i Sting.