Un helicòpter, tres actors morts i un rodatge indigne que va canviar Hollywood

Titulat Time out, l’episodi explica la història d’un racista empedreït que es veu obligat a provar la seva pròpia medecina després d’experimentar una successió de misteriosos viatges en el temps: primer aterra a la França de Vichy, on els nazis el prenen per un jueu; després és empès al sud dels Estats Units als anys 50, i allà el Ku Klux Klan el veu com un negre, i després apareix en plena guerra del Vietnam, convertit en un membre del Vietcong. En la que havia de ser l’escena clau del relat, el personatge es guanyava la redempció mirant de rescatar un parell de nens vietnamites d’un atac aeri nord-americà, amb els quals travessava un riu assetjat per una allau d’explosions. 

Pirotècnia

Al comandament de l’helicòpter que intervenia en la seqüència hi havia Dorcey Wingo, que no tenia cap experiència prèvia en el cine, però, en canvi, era un pilot militar veterà i habituat a escenaris bèl·lics. Ara bé, això no va impedir que quan Landis va cridar «¡acció!», mentre l’aparell sobrevolava els tres actors, el seu rotor principal es fes malbé pels excessius efectes de pirotècnia i el fes començar a girar i descendir de manera descontrolada.  

Davant la mirada estupefacta de l’equip de filmació, un dels patins d’aterratge d’helicòpter va esclafar Chen, de 6 anys, i instants després una de les seves pales va decapitar tant Morrow, de 53 anys, com Le, de 7. La commoció va imposar el silenci, que va trencar a crits la mare de Chen instants després mentre s’agenollava sobre el cos sense vida de la seva filla. Morrow mai va arribar a pronunciar la frase de diàleg que, segons el guió, culminava l’escena: «Us mantindré fora de perill, nens. Ho prometo. Res us farà mal, ho juro per Déu».

En els dies següents, van anar sortint a la llum detalls pertorbadors sobre les condicions en què havia tingut lloc el rodatge. Es va saber que els nens havien sigut empleats il·legalment, que mai van ser informats que treballarien a prop d’explosius i que, immediatament després del sinistre, abundants compensacions econòmiques van ser utilitzades en secret per convèncer les seves famílies que no ho denunciessin. També es va saber que Landis, conegut per la seva actitud violenta i dictatorial, havia insistit a utilitzar munició real durant la filmació, i que havia desatès les advertències dels seus assistents sobre els riscos que l’escena comportava.

Absolució

Tant el director, com Wingo, com els estudis Warner Bros van acabar asseient-se al banc dels acusats en un judici que va arrencar el juliol del 1986 i es va prolongar nou mesos; aleshores ja feia molt temps que havia arribat als cines la pel·lícula, en el metratge final de la qual no apareixien ni l’escena de l’helicòpter ni els nens. Aquella era la primera vegada que un cineasta afrontava càrrecs penals a causa de decisions preses durant la producció d’una pel·lícula, i Landis va passar la totalitat del procés no només esquivant tot indici de culpa i penediment, sinó també mostrant-se generalment impacient i arrogant. Al final, en qualsevol cas, els acusats van ser absolts. Landis no va trigar a estrenar ‘El príncipe de Zamunda’ (1988), que va ser un rotund èxit en taquilla.

Notícies relacionades

Gautier Capuçon: "L’acústica de Notre-Dame és extraordinària"

C. Tangana i Yerai Cortés: "De vegades la ignorància és superproductiva"

Tot i que sens dubte va ser terrible, aquell succés va tenir una conseqüència positiva: a Hollywood van comprendre que havien de millorar els protocols de seguretat en relació amb l’ús d’avions, efectes de fum i pirotècnia, i, per tant, els rodatges van començar a ser entorns prou segurs perquè les companyies asseguradores hi veiessin un negoci. Posteriorment, però, han continuat passant accidents.

El veterà pilot Art Scholl va morir quan el seu avió es va estavellar durant la filmació de ‘Top Gun: ídolos del aire’ (1986); l’especialista Reid Rendell va morir en un accident d’helicòpter en el rodatge de la sèrie ‘Airwolf’ (1984-86), i els actors Brandon Lee i Jon-Erik Hexum van ser assassinats per armes carregades amb bales de fogueig. I quan un tret disparat per Alec Baldwin va matar accidentalment la directora de fotografia Halyna Hutchins fa només uns mesos, va tornar a quedar clar que al fer pel·lícules s’afronten perills. I es van revifar els dubtes sobre si, especialment en un present que permet generar per ordinador qualsevol imatge, realment aquests riscos valen la pena.