El concert d’una diva total

El Víctor i la Candela, 130 hores invertides en Rosalía

Acampar dimarts davant el Sant Jordi no era necessari per agafar un bon lloc, però sí per superar cinc reptes i, a més, amb nota

A1-153236340.jpg

A1-153236340.jpg / MANU MITRU (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Unes 130 hores d’acampada (i espereu, que això no és res amb què vindrà després) és el temps de la seva vida que el Víctor i la Candela han invertit per assegurar-se’n una de primeríssima primera fila en el concert de Rosalía del Palau Sant Jordi. Calor i serps. També alguna rata. Aquesta excursió periodística a les hores prèvies a l’obertura del recinte seria un viatge en va si no inclogués una xerrada amb aquesta parella que poc menys que ha travessat el desert del Nefud, el que Omar Sharif li diu a Peter O’Toole a ‘Lawrence d’Aràbia’ que és humanament intransitable. I ho fan. Per temperatura, la comparació no és inoportuna. A l’ombra de la teulada de la piscina Bernat Picornell s’està fora de perill a partir del migdia. Es van instal·lar dimarts, a les vuit del matí i, com dèiem abans, això no és res. No tenen entrada per dissabte, sinó que premeditadament la van comprar per diumenge, així que, tornant a Lawrence, seran testimonis, quan s’obrin les portes, de l’ocupació d’Aqaba, milers de motomamis al pas, al trot i més d’una a la carrera.

Si busqueu fer conya sobre el Víctor i la Candela, o sobre la Rosa i la Laia (després us les presento), busqueu en altres mitjans, no aquí, perquè la seva gesta, d’una banda, requereix intendència, sense la qual han fracassar no poques aventures al llarg de la història. N’han tingut. Després hi ha que una mica així requereix gosadia. La calor i les serps d’abans són només una part del que passa a Montjuïc. De nit, el ressò dels ‘botellons’ i el que no són ‘botellons’ al bosc de la vora diuen que intimida.

En tercer lloc hi ha els números. Un vídeo de TikTok ha fet del Víctor algú bastant popular. 386.000 visualitzacions ja les voldrien la majoria dels mitjans de comunicació per a la majoria de les seves notícies. És més, l’han entrevistat unes 24 o 25 vegades des de dimarts, la qual cosa val com a mig màster en comunicació. És un aprenentatge, es miri com es miri. En un dels intervius fins i tot el van sotmetre a un trivial sobre Rosalía. No en va fallar cap.

Quart. Es coneix gent. A la Candela la va descobrir com amiga a la cua d’un anterior concert de Rosalía. Aquest cop ha teixit una relació amb la Laia, de 13 anys, i la seva mare Rosa, que es va demanar dos dies de vacances a la feina per poder acampar amb la seva filla des de dimecres a la nit. En el seu cas, són dels ‘howeites’ que ocuparan Aqaba en el primer concert. Són gairebé al capdavant de la fila per entrar quan les portes s’obrin a dos quarts de vuit. Han dormit al ras, però també unes hores dins el cotxe. Sembla que el ‘botellon’ feia més por que les rates, que també n’han vist passar.

Després hi ha la cinquena lliçó d’una experiència d’aquest tipus. D’entrada, és desagradable. És l’odi. A les xarxes socials hi ha molt carallot, gent que utilitza els canals digitals com un rifle. Solen amagar el seu veritable nom perquè en realitat tampoc tenen gaire per ensenyar. Sembla que el Víctor i la Candela només han necessitat mitja setmana per immunitzar-se.

Notícies relacionades

¿Era necessari acampar des de dimarts o, en el cas de la Rosa i la Laia, des de dimecres? Si era per agafar el millor lloc, potser no. A menys de 10 hores del concert, per exemple, no hi havia a les portes del Palau Sant Jordi més de 30 persones, algunes, com el Víctor i la Candela, amb entrada per diumenge. Per a la Rosa, per exemple, li ha servit (és de suposar) per reteixir el fil invisible que uneix una mare amb una filla quan comença el sisme de l’adolescència, un repunt que tant es tensa i que de vegades es trenca. Fins i tot la mare de la Rosa, o sigui, la motoiaia, s’ha passat a saludar-les i portar-los fruita fresca.

Per al Víctor i la Candela és una manera de retre homenatge a Rosalía que, posats a fer, es podria dignar a passar de matinada a saludar-los. Si passa, aquí us ho explicarem.