Rosalía: un concert en ‘stories’

No és casualitat que les grans pantalles que acompanyen la catalana siguin verticals. Rosalía ha apostat per un concert en format ‘stories’ (no s’ha d’oblidar que va presentar ‘Motomami’ en un concert emès per TikTok). Més enllà de la ‘steadycam’, en nombroses ocasions la catalana i alguns dels seus ballarins sostenen a la mà un artefacte que té una espècie de càmera, com un mòbil en mode ‘selfie’. Aquesta imatge és punxada constantment: primeríssims plans, subjectius, imperfectes i naturals. Internet ha arribat a l’espectacle en directe.

I les pantalles, aquelles en què avui dia es consumeix tot o gairebé tot, permeten enfocar els macroconcerts de manera diferent. Un pas més en els espectacles de masses, igual com ha fet C. Tangana, un altre mastodont de la mateixa generació, en la gira del seu àlbum ‘El madrileño’. Si, al final, en un recinte com el Sant Jordi la immensa majoria del públic mira a les pantalles, tots dos han sublimat, cada un a la seva manera, aquesta imatge. «Són artífexs d’un gir radical de la situació i d’un canvi d’època històric en la música. Són els màxims representants d’una escena amb personalitat punk que ha trencat tots els motllos a l’hora de crear, distribuir i mostrar el seu treball», il·lustra sobre aquests artistes Sergio Caballero, codirector del festival Sónar i persona responsable de la imatge del festival.

C. Tangana porta vuit càmeres de gira (252 metres quadrats de pantalla led) i Rosalía barreja fins a 14 senyals d’imatge. Tots dos tenen a sobre de l’escenari la presència d’un operari de ‘steadycam’. «Et trenca la imatge estàtica. Es mou amb l’artista i t’ensenya una altra manera de jugar, et dona moviment i un altre punt de vista», comenta Aleix Mateu, realitzador i periodista especialitzat en música. «L’ús de la ‘steadycam’ de l’un i de l’altre no tenen res a veure. C. Tangana intenta posar el públic dins d’una pel·lícula, una pel·lícula antiga, et col·loca en un altre lloc, i Rosalía és més aviat el contrari, vol mostrar-te l’ara mateix i destaca molt la seva figura, la seva actuació», afegeix.

La cultura d’internet

Si el concert del ‘Madrileño’ és coral, amb multitud de músics i figurants per allà, el de la catalana està centrat en la seva figura gegant (no hi ha músics, dirien alguns). No sembla casualitat que ell presenti pantalles horitzontals i ella, verticals. És Rosalía i res més: no hi ha convidats. «Em vaig sentir com si estigués veient les seves ‘stories’, tan propera com es mostra per les xarxes», exposa Janira Planes, directora de comunicació de Wuolah i especialista en cultura d’internet, que va estar en el concert de la catalana de dissabte passat. «La influència d’internet es veu constantment en els elements visuals», il·lustra. Més enllà dels comentats, un altre exemple evident: Rosalía i el seu seguici apareixen a l’escenari amb unes màscares il·luminades d’inspiració clara als filtres d’Instagram.

Notícies relacionades

Multimèdia | Rosalía: 5 experts i 5 fans expliquen per què triomfa l’estil de la diva del moment

Aquests van ser els millors ‘hits’ amb què Rosalía va sacsejar el Sant Jordi de Barcelona

I la cultura d’internet no només està present en la manera en què es retransmet el concert o en els elements visuals, també en la manera de consumir el producte. «En el concert em va semblar que hi havia molt canvi brusc, estímuls constants, cançons curtes, va introduir novetats.... I això ho trobo molt d’internet», opina Planes, que ho compara a «quan fas ‘scroll’ a TikTok i et trobes un vídeo de relax, després un hiperpicat...».

Més exemples de com internet s’ha introduït en una ‘motomami’. Hi ha postures exagerades, com quan mastega xiclet, que semblen estar pensades ja per al mem posterior. I, després, hi ha naturalitat i, fins i tot, intimitat, aquella que es comparteix també per les xarxes socials. La realització del concert permet veure com es desmaquilla, beu aigua o sua de valent. I tot això es veu de ben a prop. I en vertical, és clar. «No et perds expressions, emocions... Un concert així guanya molt, ja que permet a l’artista ser proper amb l’espectador», afegeix Planes.