Hugo Silva: «Ara un seductor és un inadaptat social»

¿Creu que encara existeix la figura del seductor o que ja és una mica caduca? 

Abans se la relacionava amb l’èxit, la bellesa, i en aquesta pel·lícula és justament el contrari. Per això em va agradar tant el personatge, perquè demostra que aquesta figura està desfasada, que ja no té sentit dins d’una societat que està en perpètua recerca d’uns nous cànons i noves fórmules que ja no són les d’abans. Ara, un seductor és pràcticament un inadaptat social. 

¿Ha tingut vostè també aquesta transformació al llarg de la seva carrera? Perquè en els seus inicis va ser etiquetat com un dels ‘guapos oficials’ del cine espanyol 

Crec que la indústria, més que etiquetar-te, et col·loca en un rol, que tu pots acceptar o no. Quan jo era jove la precisió social era més forta. Ara tot es va relaxant, i jo ja no tinc trenta anys. Em veuria ridícul fent els papers que interpretava en la meva joventut. I també la indústria ha canviat, també busca una sèrie de referents diferents conformes als canvis que s’han produït al carrer. 

La comèdia ha sigut molt important en la seva carrera. ¿Un altre encasellament o s’hi sent realment còmode? 

Fent la vista enrere, crec que vaig aprendre molt a ‘Los hombres de Paco’, amb Paco Tous, Pepón Nieto i Juan Diego i que aquesta experiència va ser determinant en la meva carrera. Però ha sorgit de manera natural, m’hi sento còmode, i fins i tot la porto a personatges que en principi són seriosos, com passava en ‘El ministerio del tiempo’. La comèdia és ritme i punt de vista, i jo soc molt expressiu davant les coses que passen al meu voltant, tot i que intento que no se’m noti. I aquesta capacitat de reacció, l’he integrat a la comèdia. 

Vostè va aconseguir l’èxit a la petita pantalla gràcies a sèries com ‘Al salir de clase’ i més tard ‘Los hombres de Paco’. Les audiències en aquell moment eren impressionants. Ha canviat tot en molt poc temps.

La manera d’arribar a la popularitat ha canviat moltíssim en aquests últims anys sí. Abans només hi havia cinc cadenes i els índexs d’audiència de les sèries en obert, com dius, eren brutals, tothom veia a casa seva alguna cosa al mateix temps. Ara no es poden mesurar les coses igual, perquè la moguda va d’una altra banda. Internet ho va canviar tot, es va diversificar tant l’oferta que resulta complicat que hi hagi èxits similars, llevat que siguin fenòmens com ‘La casa de papel’. Però és un altre concepte. Ara, tot el que fem acaba a les plataformes i la gent ho mira al seu ritme. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Llavors, ¿creu que ens hem acomodat molt? ¿Tornarem al cine? 

Jo soc molt il·lús i crec que la gent aviat trobarà a faltar l’experiència de la sala i passarem a una altra fase en què el cine torni a ser una cosa especial. Mirar una pel·li a casa està bé, però no mola tant. No et concentres igual, no perceps el que veus igual, estàs mirant el mòbil, et prepares un cafè.... Així que crec que amb el cine passarà el mateix que ha passat amb el teatre, que es revaloritzarà veure’l a les sales, que és on es disfruta més.