Sitges 2022 premiarà Edgar Wright i Neil Marshall en una edició farcida de cine espanyol

Un mes després de la primera presentació del Festival de Sitges 2022, en què es va anunciar que l’eix temàtic d’aquesta nova edició giraria entorn de la seminal pel·lícula del 1982 ‘Tron’, així com la selecció dels últims films de noms prestigiosos del gènere, clàssics i moderns, com Dario Argento, Peter Strickland i Quentin Dupieux, a més de l’aposta ferma per les directores que practiquen el cine fantàstic i de terror, Ángel Sala, director del certamen, ha comunicat avui en una segona roda de premsa noves gemmes, en forma de pel·lícules i de presències, perquè els amants del gènere continuïn fregant-se les mans.

Per exemple, l’assistència al festival d’Edgar Wright i Neil Marshall per rebre el màxim guardó honorífic que entrega Sitges, el premi Màquina del Temps. No està gens malament tenint en compte la incidència dels dos cineastes britànics en l’esdevenir del fantàstic modern amb títols com ‘Zombies party’ i ‘Bienvenidos al fin del mundo’, dues de les obres més representatives de Wright, el rei de l’horror còmic –habitual també a Sitges amb un altre tipus de títols, cas d’‘Última noche en el Soho’–, i ‘Dog soldiers’ –una excel·lent revisió del temari dels licantrops–, ‘El descenso’ o la versió del 2019 de ‘Hellboy’, en el cas de Marshall.

L’aposta decidida pel fantàstic espanyol iniciada per Sala fa anys segueix ferma en aquesta edició, amb la presència d’una de les revelacions de l’últim festival de Sundance, ‘Cerdita’, debut de Carlota Pereda amb un ‘thriller’ rural que, en el fons, té poc de ‘thriller’ rural. També s’hi projectaran l’últim film de Rodrigo Sorogoyen, ‘As bestas’, un drama d’alta tensió que enfronta un matrimoni francès amb una comunitat també rural en verds però inquietants paisatges gallecs, i la producció basca ‘Irati’, aquesta en estrena mundial: es tracta d’una fantasia medieval ambientada a la vall on les forces ancestrals es van aliar per derrotar les tropes de Carlemany. ‘Asombrosa Elisa’, de Sadrac González; ‘Viejos’, de Raúl Cerezo i Fernando González Gómez, i ‘La paradoja de Antares’, del debutant Luis Tinoco, són les altres propostes espanyoles anunciades.

‘Folk horror’ i Miike

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

No pot faltar a Sitges algun exemple d’una de les tendències més excel·lents dels últims temps, el ‘folk horror’, representat aquest any per ‘You won’t be alone’, de Goran Stolevski, un altre film procedent del Sundance en què Noomi Rapace encarna una noia convertida en bruixa a la Macedònia del segle XIX. El món postapocalíptic tindrà també la seva ració en el certamen amb títols com ‘Vesper’, dels belgues Kristina Buozyte i Bruno Samper. Sang i vísceres, de vegades amb denúncia social, estan darrere del film danès ‘Speak no evil’ i de la producció francesa ‘Le tour’, aquesta última dirigida per l’iconoclasta Guillaume Nicloux, el director que es va atrevir a enfrontar entre si fa tres anys Gérard Depardieu i l’escriptor Michel Houellebecq a ‘Thalasso’.

 I quant al cine asiàtic, no hi ha Sitges sense Takeshi Miike, de qui es projectarà un altre film entre embogit, sagnant i paròdic, ‘Mole song final’, tancament de la seva última trilogia. Un altre assidu a Sitges, el documentalista Alexandre O. Philippe, arribarà al festival amb ‘Lynch/Oz’, un estimulant estudi sobre la fascinació que ‘El màgic d’Oz’ exerceix en David Lynch: no en va Isabella Rossellini es deia Dorothy a ‘Vellut blau’ i a ‘Cor salvatge’ hi havia fades bones i fades dolentes i Laura Dern evocava el camí de rajoles grogues.