HOMENATGE
L’estàtua de Camarón que es disputen Badalona i Madrid: «La venc al millor postor»
La ciutat catalana va encarregar a Susana Ruiz Blanch que fes una escultura de Camarón i posteriorment l’Ajuntament de Carmena s’hi va interessar. Més de quatre anys després, l’obra s’ha encarit però segueix sense amo
Hi ha una estàtua de Camarón de la Isla reclosa en una farga de Girona. Qui va ser la dona del Príncep del flamenc, ‘La Chispa’, diu que és on «més guapo» han tret el seu José. El preu de l’escultura, tant l’original com l’actual, és «molt assequible». I tot i així, més de quatre anys després que la seva autora, Susana Ruiz Blanch, rebés l’encàrrec, l’obra segueix sense amo.
L’Ajuntament de Badalona va contactar a finals del 2017 amb aquesta escultora local perquè modelés un Camarón de la Isla per col·locar-lo a la plaça que porta el seu nom a la localitat on va morir ja fa 30 anys. Llavors corrien temps de triomfs per a la CUP en aquest municipi de la província de Barcelona, en què governava Dolors Sabater, líder de l’escissió Guanyem Badalona en Comú i posterior candidata de la formació a la presidència de la Generalitat.
El seu equip i ella van caure després d’una moció de censura, l’eina democràtica de moda en una ciutat que ha tingut quatre alcaldes de tres partits diferents en l’últim lustre. Quan el Govern posterior, del PSC, va arribar a l’alcaldia, va reprendre el projecte de l’estàtua de Camarón. «Ho van veure molt suculent perquè estaven a punt d’arribar les eleccions», opina Susana Ruiz Blanch en una entrevista amb El Periódico de España, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest mitjà.
Els d’Àlex Pastor, alcalde entre el juny del 2018 i l’abril del 2020, van trobar «en un calaix» el projecte de l’homenatge a Camarón. Els entra pressa i decideixen escurçar terminis. «Em demanen des de l’ajuntament i el Museu de Badalona un vot de confiança perquè comenci a treballar amb el fang sense haver firmat cap contracte», explica l’artista.
Les tres setmanes que va treballar amb el fang sense suport oficial eren «crucials» perquè l’obra estigués acabada a temps. «Quan ja està tot iniciat, avançat i entrem en una fase interessant, el contracte encara no ha arribat», diu, i comença a demanar-lo «de bona forma» i «sense perdre la calma». Se n’adona que «alguna cosa estava passant», però continua treballant en el modelatge dos mesos més.
Un cop començada l’escultura, no hi ha marxa enrere. Ruiz Blanch ja havia pagat de la seva butxaca les despeses de l’espai on va treballar, els tècnics que va subcontractar i els materials. Si abandona el seu Camarón surt perdent, per la qual cosa decideix continuar reclamant un contracte que fins avui no ha rebut.
Fa una última inversió per salvar la seva creació: el motllo amb què Camarón es pot transformar en una estàtua de bronze, resina o el material que encarregui el comprador.
L’artista avisa l’ajuntament que l’estàtua no estarà a punt per al dia límit. «Els meus interlocutors s’enfaden molt», afirma amb l’accent aquesta badalonina va adoptar del seu pas per Puerto Rico. «Jo em nego a seguir i la data en qüestió ja no hi ha Camarón».
De forma periòdica, algú a la plaça de la Vila recorda que hi ha un motllo de Camarón en algun lloc de Catalunya i tornen a revifar la proposta d’homenatge a l’artista. De cop, Ruiz Blanch ja no torna a tenir contacte amb els tècnics municipals.
Camarón, cap al Rastro
Entre algun d’aquests rampells, Jacobo Rivero, que va ser director de Comunicació de Madrid Destino, pertanyent a l’Àrea de Cultura del consistori de la capital, durant el mandat de Manuela Carmena, llegeix el que està passant amb la creació d’aquesta artista, que durant la seva carrera ha modelat estàtues d’Anís del Mono, Manolo Escobar o el conegudíssim astròleg llatinoamericà Walter Mercado.
Madrid Destino estava desenvolupant una iniciativa per impulsar un relat de la cultura musical de la ciutat. Van començar col·locant una placa commemorativa per al trompetista de jazz Jerry González a la casa de Lavapiés on va viure. En l’esfera flamenca, a Enrique Morente li han dedicat uns jardins de Carabanchel i a Paco de Lucía una estació de metro. Però a Camarón no el recordava cap racó públic de Madrid.
L’equip de Cultura va presentar la idea al departament de flamenc de la SGAE i va parlar amb ‘tablaos’ i escoles flamenques del Rastro per donar forma a la iniciativa i col·locar l’estàtua a la plaça del General Vara de Rey.
En aquest enclavament del barri de La Latina, on «és tan visible la presència de la gent», especialment els diumenges, Madrid Destino va veure una oportunitat idònia per col·locar una estàtua al carrer que es barregés entre els vianants. A més, el pressupost, d’uns 30.000 euros, li va semblar «molt assequible» al consistori de Carmena.
Però, com els seus homòlegs badalonins, no van tancar l’operació. Aquest cop va ser per la raó contrària: «Quan ja teníem tots els deures fets i ja l’hi havíem comentat a l’alcaldessa, s’acostaven les eleccions municipals. Ens semblava que es podia confondre amb un acte electoral», assenyala Rivero.
Ruiz Blanch va viatjar a Madrid per veure el lloc on volien col·locar el seu José Monje Cruz. «M’encantaria que la meva obra fos allà i m’encantaria veure-la en aquesta plaça, en aquest espai, per a la gent per qui Camarón significa alguna cosa. Seria un bàlsam d’amor, d’art i de desconnexió. Em va motivar», assegura.
Amb l’esperança de revalidar el Govern de Carmena, van deixar el projecte per més endavant i, quan José Luis Martínez-Almeida es va convertir en el nou alcalde de Madrid, ja només els va quedar l’opció d’enviar tota la documentació al nou Executiu.
L’equip actual, recalca l’artista, no s’ha posat en contacte amb ella, malgrat que en el ple de la Junta Municipal de Centro es va aprovar per majoria i amb l’única abstenció de Vox que s’homenatgés Camarón amb una imatge a l’epicentre del flamenc a Madrid.
Des de l’Àrea de Cultura, que dirigeix Andrea Levy, indiquen a aquest diari que «s’hi començarà a treballar el 2023, per un tema pressupostari», ja que de moment tenen «molts compromisos anteriors».
Més Madrid, la formació que va portar la proposta al ple després que Jacobo Rivero li recordés a la seva portaveu, Rita Maestre, esperava que «l’homenatge a l’artista i, alhora, reconeixement al flamenc i la cultura gitana –amb gran presència a la zona de la plaça Vara de Rey– s’hagués materialitzat el 2 de juliol passat, data del 30è aniversari de la seva mort».
La regidora de Més Madrid Pilar Perea va registrar el 14 de març una petició d’informació per conèixer quins eren els compromisos adquirits pel consistori perquè es materialitzés la iniciativa i a quant pujava econòmicament el fons que s’hi dedicaria.
La resposta del director general de Patrimoni Cultural, Luis Batanero, va ser que no s’havia formalitzat cap compromís per fer una escultura dedicada a José Monje Cruz, traslladen des del partit de Maestre.
L’ajuntament ha començat unes obres de rehabilitació a la plaça Vara de Rey i, des de la presidència del districte de Centro, apunten que deixaran un «espai perquè després Cultura hi posi l’estàtua».
No obstant, no queda clar que l’estàtua de Susana Ruiz Blanch acabi sent l’escollida per presidir la plaça Vara del Rey. «Quan arribi el moment s’ha de veure com es gestiona, si es fa un concurs o se’n tria una en particular», afegeixen des de Cultura.
Ruiz Blanch es continua postulant a Madrid com l’artífex del «Camarón que ells vulguin» si finalment Badalona acabés comprant l’obra ja modelada. «Jo faig una altra escultura, potser un Camarón dret i amb barba, com ell passejava pel Rastro».
Qui la vulgui se l’emporta
Susana Ruiz Blanch, després d’aquest tràfec «marejador», es mostra «cremada». I, tot i així, li dona una última oportunitat a l’Ajuntament de Badalona. Des de l’Àrea de Cultura, liderada per Anna Maria Lara, li han traslladat que volen firmar a finals de juliol.
«Estem ultimant la contractació i, la setmana que ve, vull que anem al lloc on anirà ubicada l’obra per encaixar-la en l’entorn», assenyala Anna Maria Lara a El Periódico de España. El «desig» de l’ajuntament és que el projecte sigui una realitat abans que s’acabi l’any. «La data que ens agradava és el 5 de desembre, que coincideix amb el dia del seu naixement», afegeix.
Notícies relacionadesQueden menys de quatre dies perquè s’acabi el mes i el calendari va en contra del consistori davant una artista que ja no aguanta més. «Jo la venc al millor postor ara mateix. Si no firmo amb Badalona els pròxims dies, ells diran que m’esperi al setembre, però jo a partir de l’agost la venc a qui s’hi interessi», sentencia.
Ha fet una inversió de 18.000 euros entre els materials, la feina no pagada que ha fet durant aquests anys i altres despeses. Amb l’encariment del bronze, material amb què pretenen omplir el motllo de Camarón, el preu actual de l’estàtua ronda els 50.000 euros.
