Barna’n’roll: el punk va treure pit al Poble Espanyol

Alliberament i alleujament en l’ambient després dels ajornaments des del 2020 i, a última hora, la baixa de Sham 69. En la franja alta del cartell, Pennywise, que centrava mirades amb la seva evocació dels dies de glòria d’Epitaph Records, quan el grup va marcar el camí per a l’auge del hardcore melòdic: de l’àcid corrosiu de ‘My own country’ («’els tontos dirigeixen el govern, la política exterior malalta’») al cant antiarmes de ‘Violence never ending’ i la crida a la llibertat individual de ‘My own way’. Amb un so madur, devorant algunes versions (Ramones, The Beastie Boys) i mostrant les seves arrels en l’emotiu ‘Bro hymn’, dedicat als amics caiguts, amb els fills d’alguns membres del grup en els cors per transmetre que és un assumpte de família.

Aromes de taverna

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

A un altre tarannà va correspondre el concert de Flogging Molly, grup creat per Dave King (excompany de ‘Fast’ Eddie Clarke, ex Motörhead, a Fastway), practicant d’un punk-folk en la línia de The Pogues, agermanant el banjo, l’acordió i el violí amb la distorsió guitarrera. Sessió propensa al conscienciós desvari taverner amb temes tan simptomàtics com ‘These times have got me drinking’. Tot i que, en el registre més eixelebrat, la palma se la van emportar The Toy Dolls, experts en la farra obrerista, reflex de l’anomenat ‘punk pathetique’, llegint la dura realitat amb humor i revivint el seu ‘Nellie the elephant’.

Però el festival, que va arrencar amb The Anti-Patiks i el seu irat punk-rock del Vallès (amb crítiques a La Pegatina, que per a ells són el pitjor), reservava una ‘delikatessen’ insòlitament mai vista al nostre país: els californians Circle Jerks, celebrant per fi el 40è aniversari del seu debut, ‘Group sex’, i revivint les seves seminals plantofades hardcore (microcançons com ‘Beverly Hills’ i ‘Coup d’etat’) amb expeditiu magisteri. Al capdavant, llegendes com Keith Morris (cantant original de Black Flag) i el guitarrista Greg Hetson (ex Bad Religion), prestos al tribut a The Soft Boys (‘I wanna destroy you’) i consumant el millor bolo de la sessió.