L’anticançó de l’estiu
‘Summertime blues’, d’Eddie Cochran: un himne contra l’alienació adolescent
El clàssic rocker capgira el mite de la felicitat estival a partir del relat del noi lligat a una feina dura que li impedeix veure la seva nòvia i que, desesperat, acaba portant el seu cas a les Nacions Unides
‘Summertime blues’ transmet vigor juvenil i barra rockera, però la seva lletra és un cant amarg amb rivets d’humor àcid. El principal autor de la lletra, Jerry Capeheart, deia que «s’han fet moltes cançons sobre l’estiu, però no sobre les penúries de l’estiu». I per omplir aquest buit va donar forma a aquesta cançó portadora d’enuig i frustració, tot un himne contra l’alienació adolescent, a compte d’un estiu horrorós, creat als anys 50, temps en què la joventut començava a tenir veu pròpia.
El seu primer intèrpret va ser Eddie Cochran, que la va escriure amb Capeheart a partir d’uns ganxos de guitarra. Explica les tribulacions del noi que a l’arribar l’estiu agafa una feina per guanyar una mica de diners i que veu llavors que ho tindrà difícil per veure’s amb la nòvia, ja que el cap (la veu del qual és caricaturitzada amb gravetat i reverberació) el fa treballar fins molt tard. Llavors l’enganya dient-li que s’ha posat malalt, però els seus pares el renyen per gandul i no li deixen utilitzar el cotxe.
En un gir tragicòmic, decidit a agafar-se com sigui un parell de setmanes de vacances, eleva la queixa a les Nacions Unides, però allà se’l treuen de sobre: «M’agradaria ajudar-te, fill, però ets massa jove per votar» (de nou, la veuassa de l’autoritat).
Sol contra el món
Així que el noi es veu sol contra el món: té al davant els pares, el cap i el poder polític. Un Cochran de tupè i caçadora alça la veu en senyal de protesta rebel·lant-se davant les convencions mundanes i la insensibilitat general cap als seus problemes, i capgirant la cançó de l’estiu. El cantant i guitarrista tenia 19 anys quan el tema va veure la llum, el 21 de juliol del 1958, i estem davant un d’aquells casos en què la cara B d’un ‘single’ té més repercussió que la A (el tema ‘Love again’, firmat per Sharon Sheeley, que era el seu nòvio). ‘Summertime blues’ va propulsar la seva carrera, i més endavant vindrien altres fites que el consagrarien, com ‘C’mon everybody’ i ‘Somethin’ else’, fins a la fatídica data del 17 d’abril del 1960, quan un fatal accident d’automòbil va segar-li la vida amb només 21 anys.
El fons corrosiu de què parla ‘Summertime blues’ la va fer apta per a l’adaptació aparatosa: allà hi ha les firmades per The Who i Blue Cheer. Una altra cosa és la hispana ‘Popotitos’, del grup mexicà Los Teen Tops, a qui s’associa sovint, si bé aquest tema va partir d’una composició semblant i anterior, ‘Bony Moronie’, de Larry Williams, més eroticofestiva que política.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global
- Gavi, un any després
- El Barça acaba trasbalsat