‘Summertime blues’, d’Eddie Cochran: un himne contra l’alienació adolescent

El seu primer intèrpret va ser Eddie Cochran, que la va escriure amb Capeheart a partir d’uns ganxos de guitarra. Explica les tribulacions del noi que a l’arribar l’estiu agafa una feina per guanyar una mica de diners i que veu llavors que ho tindrà difícil per veure’s amb la nòvia, ja que el cap (la veu del qual és caricaturitzada amb gravetat i reverberació) el fa treballar fins molt tard. Llavors l’enganya dient-li que s’ha posat malalt, però els seus pares el renyen per gandul i no li deixen utilitzar el cotxe.

En un gir tragicòmic, decidit a agafar-se com sigui un parell de setmanes de vacances, eleva la queixa a les Nacions Unides, però allà se’l treuen de sobre: «M’agradaria ajudar-te, fill, però ets massa jove per votar» (de nou, la veuassa de l’autoritat).

Sol contra el món

Així que el noi es veu sol contra el món: té al davant els pares, el cap i el poder polític. Un Cochran de tupè i caçadora alça la veu en senyal de protesta rebel·lant-se davant les convencions mundanes i la insensibilitat general cap als seus problemes, i capgirant la cançó de l’estiu. El cantant i guitarrista tenia 19 anys quan el tema va veure la llum, el 21 de juliol del 1958, i estem davant un d’aquells casos en què la cara B d’un ‘single’ té més repercussió que la A (el tema ‘Love again’, firmat per Sharon Sheeley, que era el seu nòvio). ‘Summertime blues’ va propulsar la seva carrera, i més endavant vindrien altres fites que el consagrarien, com ‘C’mon everybody’ i ‘Somethin’ else’, fins a la fatídica data del 17 d’abril del 1960, quan un fatal accident d’automòbil va segar-li la vida amb només 21 anys.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

El fons corrosiu de què parla ‘Summertime blues’ la va fer apta per a l’adaptació aparatosa: allà hi ha les firmades per The Who i Blue Cheer. Una altra cosa és la hispana ‘Popotitos’, del grup mexicà Los Teen Tops, a qui s’associa sovint, si bé aquest tema va partir d’una composició semblant i anterior, ‘Bony Moronie’, de Larry Williams, més eroticofestiva que política.