Carlos Acosta: «Estic acostant-me al final de la meva carrera com a ballarí»

El director del festival, Oriol Aguilà, es felicita de comptar una vegada més amb l’art d’Acosta en la programació. «Estem en la recta final d’un festival que no s’entén sense certes fidelitats i el Carlos n’és una. Va debutar amb nosaltres el 2017, en una nit molt confusa i trista [la dels atemptats terroristes de la Rambla], per tornar el 2019. Ara ens fa aquest regal recuperant ‘On before’, renovat», una obra per a dos ballarins i cor.

Espectacle important

«És un dels espectacles més importants que he creat i ballat», afirma Acosta. «Ocupa un lloc al meu cor com cap altre, ja que el vaig crear per retre homenatge a la meva mare quan va morir. I estar ballant amb la seva imatge al meu cap és molt potent. Crear aquesta obra em va permetre a més col·laborar amb alguns dels coreògrafs més creatius i amb més talent, com Will Tuckett, Miguel Altunaga, Yuri Yanowski, Russell Maliphant, Kim Brandstrup, Estudio 50, George Céspedes i Zenaida Yanowski. Aquesta última ha sigut part integral d’aquest projecte des de l’inici». Ella es va encarregar d’ensenyar-li la part a Laura Rodríguez, primera ballarina d’Acosta Danza que acompanyarà el ballarí a l’escenari a Peralada.

En la seva recerca de l’origen i la identitat, a ‘On before’ la figura de la mare –dona, parella, muller– és clau en aquesta miscel·lània d’una desena de peces de diversos estils que està encapçalada pel duo ‘On before’ de Will Tuckett i que integren, entre altres ‘Two’, un solo de Rusell Malliphant que va fer famós Sylvie Guillem sobre música d’Andy Cowton; ‘Two Footnotes to Ashton’, de Kim Brandstrup amb música de Gluck; la successió de solos i duos de Yuri Yanowski ‘Sirin’, amb música d’Alberto Iglesias; i un solo que Acosta va crear per a la seva germana, exballarina del Royal Ballet. Tot culmina amb ‘O magnum mysterium’, de Morten Lauridsen, una reflexió sobre la mort amb la participació en directe del cor O Vos Omnes, que dirigeix Xavier Pastrana.

Nova versió

En aquesta nova versió la massa coral guanya presència i protagonisme. «L’obra és plena de simbolismes i intento que el cor no es mostri gaire expressiu. Apareix en diversos moments i al final, quan canta, és com una onada». Acosta també ha inclòs el duo del jove Raúl Reinoso ‘Nosotros’, «que va molt bé en l’enfrontament que es planteja en un moment de l’obra», continua Acosta. «La narrativa és múltiple, i tot transcorre en espais diferents. Hi ha escenes en què expresso ràbia, en d’altres fúria, i en determinats moments apareix el meu penediment de moltes coses que avui no m’agrada que fossin com van ser. I molta gent connecta amb el meu punt de vista».

En aquesta trajectòria deixa enrere, per exemple, una infància difícil ja àmpliament difosa en un ‘biopic’, la pel·lícula ‘Yuli’ (2018), i en la seva autobiografia, ‘No way home’ (2007). Escriptor, actor, poeta, Acosta compta amb una prolífica i exitosa carrera havent sigut estrella del Royal Ballet de Londres i convidat de les companyies més importants del món, a més de creador de l’Acosta Danza (2015) i de la Carlos Acosta International Dance Foundation (2011) que vetlla per l’ensenyament gratuït i de qualitat i que es reflecteix en l’Academia Carlos Acosta de l’Havana. «En aquests projectes el Festival de Peralada sempre m’ha recolzat. Aquí em trobo com a casa».

Fiel al moment

En aquest viatge al seu interior té clar que s’ha de ser fidel al moment que s’està vivint. «Estic acostant-me al final de la meva carrera com a ballarí i avui és un luxe pujar a l’escenari. Miro el ballarí que vaig ser i veig el que soc avui. I per això és tan emocionant aquesta obra en tants àmbits. És una evolució, una metamorfosi. Cal reinventar-se com artista, i per això crec que hi ha Carlos Acosta per estona», assegura.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Entossudit a fusionar estils, arts, cultures i tendències, amb les seves coreografies –i amb la línia artística que està definint per a les seves dues companyies–, pretén «treure-li a la dansa clàssica l’estigma que té de passada de moda. Els grans clàssics avui poden ser revisitats i evolucionar, amb tecnologia, amb nous llenguatges».

Acosta formarà part del jurat del Carmen Mateu Young Artist European Award que, en la seva tercera edició, es torna a centrar en la dansa.