Un Carreras pletòric emociona en la seva tornada a Peralada

Amb el concert ‘La nit de Josep Carreras’ el Festival Castell de Peralada va retre un merescut homenatge al tenor barceloní, que al desembre va celebrar el seu 75è aniversari, una figura estretament vinculada artísticament i personalment amb el certamen empordanès. Va ser tota una festa per als incondicionals del cantant i per als melòmans, que van disfrutar de la perfecta fusió de la música ‘culta’ amb la popular tant pel repertori com per l’artista convidada sorpresa: a petició del mateix Carreras no es va tractar de cap estrella de la lírica, sinó de la cantant Mariona Escoda, guanyadora del programa de TV-3 ‘Eufòria’, que, junt amb el tenor, va interpretar ‘Un núvol blanc’ de Lluís Llach i van aconseguir una pluja d’aplaudiments.

L’emotiu homenatge va tenir com a colofó l’entrega al cantant, al començament de la segona part i de mans d’Isabel Suqué –presidenta de la fundació organitzadora del certamen– la Medalla d’Honor del Festival. A Peralada Carreras hi va ser un inoblidable Samson junt amb Marjana Lipovsek i Bryn Terfel, però també va interpretar ‘Medea’ de Cherubini junt amb la seva amiga i mentora, la fonamental Montserrat Caballé, i al costat de la inoblidable Elena Obraztsova. A més d’oferir diversos concerts i recitals, Carreras també va escollir aquest escenari per tornar a l’activitat professional el 1988 després de guanyar-li la batalla a la leucèmia.

En aquest concert-homenatge, en el qual l’artista va comptar amb la complicitat de la Simfònica del Gran Teatre del Liceu i del seu fidel mestre acompanyant, el seu nebot David Giménez –que va dirigir tot sense partitures–, el tenor va limitar les seves intervencions a un repertori conforme al seu actual estat vocal, cançons de tessitura central sense més exigències i, és clar, tot amplificat. Tot i així va regalar molt més que esclats del que va ser el seu màgic fraseig i la seva expressivitat incomparable, aquest cant amb l’ànima que sempre l’ha caracteritzat tenyit d’un esmalt que el continua convertint en inconfusible.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Carreras va omplir l’auditori Parc del Castell perquè continua enamorant. Pocs cantants lírics han aconseguit construir una carrera com la seva, que ha anat molt més enllà de les fronteres de l’òpera en més de cinc dècades d’àrdua feina. Fill del barri de Sants, en plenitud de facultats va fascinar el món pel seu timbre límpid, bellíssim, i va donar cos a un fraseig de somni que li permetia moure’s per un repertori tan ampli com les seves inquietuds artístiques. Òpera, cine, discos, grans teatres internacionals, concerts amb què va omplir estadis... Per això aquest concert va estar tan carregat d’emocions. D’això es tractava, i el Festival de Peralada ho va aconseguir en plenitud.

El va acompanyar amb àries i en un parell de duos la soprano croata Martina Zadro –a qui la megafonia no li va fer cap favor– i la Simfònica del Liceu i el mestre Giménez el van cuidar i el van tractar amb carinyo en cançons italianes, catalanes i de musicals, mostrant poder sobretot en el generós capítol de propines en les quals Carreras, Zadro i Mariona Escoda es van mostrar pletòrics.