Ruptura en clau estival

L’anticançó de l’estiu (6) ‘Días de verano’, d’Amaral

Un tema amb doble fons que, més enllà de la seva melodia desperta i lluminosa, amb arranjaments de ‘spaguetti western’ a l’estil d’Ennio Morricone, ens parla d’un comiat irremeiable apel·lant a la màxima que «‘esta vida no es justa’»

L’anticançó de l’estiu (6) ‘Días de verano’, d’Amaral
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Combinar acords majors, tan alegres, amb una lletra afligida o melancòlica és un recurs apte per a qualsevol cançonetista, i aquí Amaral ho broda en aquest tema d’amors no correspostos i de comiats lànguids. A certa distància, ‘Días de verano’ sona resolta i sembla convidar a l’aventura del desconegut, si bé la veu d’Eva Amaral comparteix una història tristoia de la qual extreu conclusions fatalistes: al final, les coses són com són i, com diria el savi Sandro Giacobbe, «‘la vida es así / no la he inventado yo’».

‘Días de verano’ alça el vol obrint un horitzó de possibilitats, però en realitat ella ens està dient que ja no hi ha temps per esmenar el dolor causat: «‘Para borrar del pasado el daño que te hice yo’». Aquells dies en què poder curar ferides ja es van esgotar, volatilitzats per l’efecte d’una llei més gran que nosaltres. «‘Si pienso en ti, siento que esta vida no es justa’», diu la protagonista, entenem que sense apel·lar al cinisme. Es confessa encallada «‘en el reino de la soledad’», la qual cosa no li impedeix mirar cap endavant, sabent, a tot estirar, que «‘un cielo de nubes negras cubría el último adiós’». No queda temps per reparar el greuge ni per demanar perdó, i toca agafar la maleta i esfumar-se.

Al cap de Gata

Notícies relacionades

Així apareix Eva Amaral al videoclip, on després de mostrar-se meditabunda, asseguda al llit, es decideix a posar-se a caminar per una carretera solitària. El paisatge el posa el parc natural del cap de Gata, que amb els seus panorames desolats reforça la sensació de desemparament i de cara a cara amb el destí. L’enclavament és un dels més estimats de la cantant i la peça, una de les seves favorites del seu repertori. Un tema firmat a mitges amb el seu ‘partenaire’ Juan Aguirre (de qui va ser parella) que li agrada perquè «és alhora supermelancòlic i superalegre», segons ha declarat. En la gravació, a la guitarra acústica amb aires fronterers se sumen uns arranjaments de corda de pel·lícula, amb aires de ‘spaghetti western’ a l’estil Ennio Morricone que remarquen aquesta connexió d’Almeria.

‘Días de verano’ destaca també per la seva inusual arquitectura, ja que la frase inicial, «‘no quedan días de verano’», que es va repetint, fa també de tornada en un flux natural en què s’inverteix l’esquema habitual de les cançons. De la ruptura i l’adeu Amaral té una de les seves obres més aconseguides, una peça que va ser llançada com a segon ‘single’, després d’‘El universo sobre mí’, del seu quart àlbum, ‘Pájaros en la cabeza’ (2005). 

Temes:

Amaral