L’Ecce Homo de Borja: 10 anys d’un desastre de culte

Aquest estiu es compleixen deu anys des que una veïna de Borja, Cecilia Giménez, va convertir involuntàriament en fenomen viral mundial la seva desafortunada restauració de l’Ecce Homo pintat en una paret de l’església del Santuario de Misericordia d’aquest poble de Saragossa de 5.000 habitants.

Sumant una allau de mems i comentaris delirants i jocosos a les xarxes, on va ser ‘trending topic’ a Twitter i va traspassar fronteres, en la dècada transcorreguda des que la intervenció de la dona, que llavors tenia 81 anys, va destrossar el fresc original deixant-lo irreconeixible, més de 300.000 curiosos d’uns 120 països s’han acostat per veure’l a Borja, localitat que ha convertit l’Ecce Homo en el seu atractiu turístic principal.  

Davant l’obra, deteriorada i maltractada per la humitat, Cecilia Giménez va emprendre de manera ‘amateur’ i per iniciativa pròpia la restauració de la petita pintura mural amb la imatge de Jesucrist, obra d’escàs valor de l’artista Elías García Martínez (1858-1934), però sempre va defensar que el rector en sabia.  

Els beneficis de les visites, gestionades per l’ajuntament, que calcula uns 40.000 euros recaptats l’últim any –l’entrada en costa 3–, es destinen a pagar el sou a dos guies, al manteniment del santuari i a beques perquè avis sense recursos del poble puguin viure en una residència (ja se n’han beneficiat dos). El consistori ha impulsat, a més, una campanya perquè a part de l’Ecce Homo els turistes coneguin la gastronomia i el patrimoni del lloc.   

Ara que al setembre se celebrarà un homenatge commemoratiu de la dècada transcorreguda que inclourà un documental, l’alcalde, Eduardo Arilla, defensa la seva ja famosa veïna. «Cecilia és un amor; no va voler destrossar l’obra, només va voler ajudar el seu poble i ho va aconseguir», ha declarat a ‘El Periódico de Aragón’. 

Enfrontament

Cecilia Giménez, que amb 91 anys ja pateix símptomes de demència senil, avui dia viu en una residència de gent gran junt amb el seu fill discapacitat, que té paràlisi cerebral (el seu altre fill va morir quan tenia 20 anys, malalt de distròfia muscular). Els beneficis dels drets d’imatge de l’‘Ecce Homo’ fins i tot van arribar a enfrontar els seus hereus amb els de l’artista Elías García Martínez. Al final, les dues parts van arribar a un acord amb la mediació de l’ajuntament, que va organitzar una exposició per donar a conèixer l’obra de García Martínez. Giménez havia destrossat una obra que ja estava en molt mal estat de conservació, tot i que amb la seva intervenció l’havia fet famosa i va donar fruit a una generosa col·lecció de marxandatge per la qual ella ingressa la meitat de les vendes, tot i que va renunciar al percentatge de les visites. 

A més de l’atenció mediàtica mundial, que va causar un atac d’ansietat a l’àvia, la polèmica intervenció va provocar indignació entre els professionals de la restauració i en el món de l’art, que van clamar per la protecció i la regulació del patrimoni cultural. De fet, restauradors professionals van acudir a Borja per estudiar l’obra i veure la possibilitat de recuperar la imatge original.

Atenció mundial

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En aquesta dècada, el fenomen de l’‘Ecce Homo’ de Borja ha sigut protagonista, entre d’altres, d’una òpera còmica escrita per Andrew Flack (‘Behold the man’) i composta per Paul Fowler, del xou de l’humorista Conan O’Brien a la televisió nord-americana. Sense anar més lluny, aquest any s’ha vist la ja icònica imatge de la pintura de Cecilia en una dessuadora de l’actriu xilena Lorenza Izzo en l’episodi 9 de la primera temporada de la sèrie ‘Hacks’. El seu desastrós treball també ha sigut utilitzat en una crítica de l’últim disc de Madonna a la web musical ‘Pitchfork’ i pel jurat del popular programa ‘Rupaul’s Drag Race’. 

Tot i que no té relació directa amb la recaptació de l’‘Ecce Homo’, el novembre del 2013, el rector de Borja Florencio Garcés, que administrava les visites, va ser detingut per la Guàrdia Civil per un delicte econòmic consistent en la presumpta apropiació de més de 210.000 euros de la parròquia, abusos sexuals i blanqueig de capitals.