Crítica del vídeo de ‘Despechá’: I la superestrella Rosalía ha baixat a la platja

Quan mig món s’havia acostumat a uns videoclips d’estils diversos, però certa sofisticació en conceptes, escenaris i realització, l’autora d’‘El mal querer’ sorprèn amb un curt d’estètica de platja, gens cosmopolita, d’aparença instantània i ‘descuidada’. És un relat de dos minuts i mig de durada en què veiem plans de dutxes al costat de les roques, nens jugant al mar, senyors grassos torrant-se al sol, tubs de crema de protecció solar, un tauler de parxís, cartes, aperitius, pernil, pistoles d’aigua, para-sols, pilotes de futbol i senyores ‘motomamis’ ventant-se alegres a prop de la vora del mar.

En la seva primera aparició al vídeo, Rosalía està en biquini ajaguda al sol, a sobre d’unes roques i envoltada de bosses de gel (quan es va rodar el clip fa unes setmanes, ningú es podia imaginar el bé preuat en què es convertirien els glaçons). És una imatge domèstica, pròxima, de gaudi estiuenc. Rodat el 30 de juliol passat a la popular platja de s’Areneta, al poble mallorquí de Portixol, el vídeo de ‘Despechá’ té un aire d’instantaneïtat buscada, com si Rosalía ens digués que, un cop ha arribat l’estiu, fora els problemes i les preocupacions, encara que aquesta cançó d’electropop i mambo estiuenc no tingui una lletra precisament intranscendent com la de les cançons clàssiques de l’estiu: «¡Qué Dios me libre de volver a tu lao!», canta Rosalía en una de les estrofes.

Terrenal

Però és evident que el vídeo ens torna a una Rosalía més ‘terrenal’, una Rosalía que possiblement mai se n’ha anat, però que en la posada en escena d’aquestes imatges promocionals de la cançó sembla que deixa de banda la condició de megaestrella internacional per apostar per l’escenificació d’aquells moments senzills i quotidians que, precisament, poden arribar a perdre’s amb el superèxit i la fama: no hi ha un pla millor que expressi això que el d’ella amb el rostre ple de petites petxines.

Fins i tot passa quan, fora de la tranquil·litat assolellada de la platja, veiem la cantant conduir una llanxa motora en imatges filmades amb un objectiu similar a l’ull de peix. La càmera, que en les escenes a la sorra i a les roques no es para de moure per sobre de Rosalía i de la resta dels personatges que pul·lulen per la sorra, està fixa en ella. La cantant –que de ben segur que podria fer carrera com a actriu, perquè, com va dir una vegada Jim Jarmusch, qualsevol músic és potencialment un actor– expressa molt bé en la cara la satisfacció per aquelles coses petites, poc mundanes, que de tant en tant convé recuperar: l’aigua del mar, una partida de parxís, una mica de pernil, ballar amb els amics i una batalla amb pistoles d’aigua.

No sé si ‘Despechá’ serà una cançó de l’estiu, però el videoclip sembla que juga a això. ¿Deu emular l’‘Eva María’ de Fórmula V, que se’n va anar buscant el sol a la platja? ¿O la protagonista d’aquella cançó de Los Mismos, ‘El puente’, quan deia «será maravilloso, viajar hasta Mallorca»?

En la proximitat que provoquen les seves imatges juga molt la decisió de rodar el vídeo en analògic, com si es fos una pel·lícula casolana filmada per Rosalía i els seus amics. Res a veure amb el videoclip de ‘Saoko’, del realitzador Valentin Petit, amb una primera part de ‘stunt riders’ motoritzades fent filigranes a la carretera –gravada a Kíiv abans que comencés la guerra– i una segona part visualment molt sofisticada. Tampoc té relació amb ‘Motomami’, amb la seva simfonia de contrapicats sota terres de vidre i purpurina vermella. I encara menys amb alguns dels treballs amb el col·lectiu CANADA, responsables del vídeo de ‘Malamente’, entre d’altres, o del celebrat ‘Hentai’, amb les imatges una mica a l’estil Terrence Malick de Rosalía al camp per passar després a un elaborat muntatge de plans amb ella pujada sobre un toro mecànic i en un llit col·locat al mig d’una pista de rodeo, tot molt sensual, conforme amb la lletra de la cançó.

‘Joie de vivre’

Notícies relacionades

Quan tot s’enfonsa

Un viatge pel Nadal de mig món

El director del vídeo de ‘Hentai’ va ser el nord-americà Mitch Ryan, que repeteix a ‘Despechá’. Al primer semblava a estones David Lynch. Al segon filma els instants d’un dia de platja com si fos un cineasta amateur que combat la calor amb l’agitació de la seva càmera domèstica. Entre un vídeo i un altre, Rosalía torna a la Terra després d’haver sigut al Paradís. De valor, sens dubte, no n’hi falta: una altra floreta, una altra sorpresa. S’ho pot permetre, cert, però s’ha de fer, i són pocs els artistes consagrats d’una manera tan rotunda que proven, experimenten i juguen amb la seva pròpia imatge quan es tracta, sobretot, de vendre una cançó. I fer-ho d’aquesta forma tan directa, allunyant-se de la imatge més tecnològica.

De l’acurada i complexa formulació audiovisual dels seus últims concerts a la calma d’una perlada jornada de platja, entre rialles, xipollejos, calor, menjar i això per al que a França tenen una expressió perfecta: la ‘joie de vivre’.