La troballa de la tomba de Tutankamon: fe, robatori i 'fake news'

No deixaven de dir a Carter els seus col·legues que ja no quedava res per explorar a la necròpolis de la Vall dels Reis, a prop de Luxor, però ell, després de trobar diversos indicis, estava més que convençut que allà eren les restes de Tutankamon, que avui les successives proves científiques certifiquen que era fill d’Akhenaton, el faraó heretge i marit de Nefertiti, que havia gosat desafiar el totpoderós clergat d’Amon i la religió politeista i que havia instaurat el culte a un únic déu, Aton, el disc solar. La mare del ‘faraó nen’ va ser probablement Kiya, segona dona d’Akhenaton. 

Carter feia anys que realitzava campanyes finançades pel mecenes i aristòcrata britànic lord Carnarvon, que mai va perdre la fe en ell. Excavava quadrícula a quadrícula de terreny de manera sistemàtica i exhaustiva, i quan ja estaven a punt d’abandonar perquè els diners s’esgotaven, un jove membre de l’equip va trobar un esglaó de pedra, el primer dels 16 que conduïen a la porta segellada de la tomba (avui acabada de restaurar i anomenada KV62).

Incursió furtiva

És sabut que, tot i que Carter, Carnarvon i la seva filla, lady Evelyn, havien d’esperar per a l’obertura oficial a les autoritats egípcies, la impaciència i la curiositat els van vèncer i, amb nocturnitat i traïdoria, van penetrar en secret en el que era l’antecambra de la tomba, que per ser d’un faraó era en realitat petita i modesta malgrat la quantitat d’or i riqueses que contenia, i que tot i que semblava intacta havia sigut oberta en algun moment en l’antiguitat i tornada a segellar.   

En aquella primera incursió furtiva, Carter i companyia encara creien en la política egípcia que establia que els descobridors podien quedar-se amb la meitat del que trobaven. Era lògic que no sortissin amb les mans buides, i amb els anys se sabria que s’havien emportat petites peces. No obstant, Egipte, al renovar-los el permís d’excavació, va canviar la llei perquè tot el trobat en una tomba intacta passés a ser propietat del país. Allò va portar Carter a una criticada decisió per aconseguir beneficis: concedir per un suculent contracte a ‘The Times’ l’exclusiva de tota la informació sobre una troballa que havia desencadenat una autèntica febre internacional per Tutankamon i l’Antic Egipte. Així, la resta de mitjans de tot el món, que estaven pendents a peu de tomba de qualsevol mínima novetat, i la premsa egípcia quedaven excloses de l’acord.  

Notícies relacionades

Bojos per Tutankamon: Howard Carter a Espanya

Els 90 anys de la troballa de la tomba de Tutankamon, al Museu Egipci

Mentrestant, Carter i el seu equip es dedicaven a documentar, fotografiar, catalogar i conservar amb tota cura i màxima cura cada una de les 5.398 peces. Hi invertiria una dècada. El procés va arribar fins i tot a treure les benes a la mòmia, una cosa que els egiptòlegs actuals mai farien per no posar-la en perill. 

Qui no va arribar a veure la mòmia va ser lord Carnarvon, que va morir el 5 d’abril de 1923 per una infecció que li va causar la picadura d’un mosquit quan es va tallar afaitant-se. Allò, unit a la mort del canari de Carter devorat per una cobra, va alimentar les llegendes de la maledicció de la mòmia, suposadament enfadada per haver profanat l’etern descans del faraó, divulgades per la premsa que s’havia quedat sense notícies per l’exclusiva amb ‘The Times’ i que estava àvida de notícies.