«Letizia va saber el dia de la coronació que ja no hi havia ningú per sobre d’ella, era la Reina»

La reina Letícia arriba aquest 15 de setembre a la cinquantena «segura de si mateixa», després d’un duríssim camí per trobar el seu lloc a la Zarzuela que va començar fa 18 anys quan es va prometre al llavors Príncep d’Astúries. «El dia de la coronació, Letizia es va adonar que ja no hi havia ningú per sobre d’ella i tot va canviar», comenta l’escriptora i periodista Carmen Duerto al parlar en exclusiva per a aquest diari del nou llibre que llançarà al setembre ‘Letizia, una mujer real’ (Harper Collins) en el qual repassa la seva faceta com a esposa i com a mare, una «dona obsessiva, perfeccionista i controladora», que «ha aconseguit donar sentit professional» al seu paper com a consort del rei Felip VI. «No ha sigut fàcil», insisteix Duerto, àvida recol·lectora de tota mena de xafarderies de les cases reials que igual manté una animada xerrada sobre receptes de cuina amb Sofia que demana a Felip que li piqui l’ullet.

-La Reina fa 50 anys, ¿creu vostè que s’ha convertit en una gran professional de la Corona?

-S’ha convertit en una gran professional del que ella entén per Corona.

-¿Què és el que entén?

-Que és, abans de res, una feina. A causa del seu passat, tota la seva obsessió era donar sentit professional al seu paper dins de la família reial. Ella era una dona treballadora i procedeix d’una família d’esquerres més pròxima als ideals republicans que als monàrquics. Es va enamorar d’un príncep i va lluitar per trobar el seu lloc. Ho ha aconseguit.

-¿Com casa aquesta obsessió per la professionalització del seu paper com a Reina amb la seva reivindicació del dret a disfrutar de temps lliure?

-Un és rei 24 hores al dia i per això xoca aquesta intenció de voler disfrutar d’una parcel·la privada. Encara recordo quan li vaig preguntar a Palma si continuaria allà de vacances, i em va respondre amb aquell comentadíssim: «¿És que això són vacances privades?». No obstant, també ha aconseguit poder disfrutar d’aquesta parcel·la privada impensable per a reis anteriors. Les vacances, el seu temps lliure, les celebracions familiars i d’oci són tabús, però per a la seva feina vol la màxima difusió. Durant aquests 18 anys ha anat adaptant la seva idea de monarquia que no té res a veure amb aquella que s’és rei per gràcia divina o per gràcia de la Constitució.

-¿Com creu vostè que ha sigut aquest camí d’adaptació?

-Duríssim, sobretot, per aquesta ànsia que té ella per fer-ho tot bé. Ella va entrar en una família que no té els mateixos codis que la resta dels mortals. No diria que va entrar en un terreny hostil, però sí que es va trobar en un entorn, com a mínim, estrany per a ella. Segur que en alguna ocasió, sobretot al principi, algú l’haurà fet sentir que estava fora de lloc. Ara tot ha canviat i ella se sent molt segura.

-¿Quan es va produir aquest canvi?

-El dia de la coronació de Felip VI, el juny del 2014. Quan ella baixa del cotxe davant el Congrés dels Diputats se la veu a gust, imponent. Letizia va saber aquell dia que ja no hi havia ningú per sobre d’ella, era la Reina.

-¿Sap vostè si es va entendre alguna vegada amb el seu sogre, el rei Joan Carles?

-Hi devia haver haver algun moment d’entesa, però pocs. Em va comentar alguna persona de la família que al rei Joan Carles li molestava que Letizia, quan era princesa, no li fes la reverència en públic.

-¿Devia estar encantada llavors amb la marxa voluntària del rei emèrit a Abu Dhabi?

-M’imagino que quan no tens fluïdesa de tracte amb algú, si s’allunya, millor. Deixa de pertorbar-te. Com que, a més, els escàndols del rei emèrit entelaven el regnat del seu marit, com més lluny, millor.

-Sembla que parla vostè de dos bàndols dins de la Casa Reial.

-És que hi ha dos bàndols i, a més, no ho dissimulen. El paper de la monarquia és aglutinar, i dos reis distanciats més que sumar, resten.

-¿Com és Letizia com a mare i esposa?

-Com ho és amb tot: perfeccionista, obsessiva i controladora. Recordo aquestes nenes de molt petites en les fotos estiuenques del Palau de Marivent mirar únicament la seva mare. Eren, a més, capaces de llegir el que la Reina els deia amb tan sols una mirada. Al Rei i a la princesa Sofia els ajuda molt en les al·locucions. Ella es redacta les seves pròpies intervencions. Tenim una reina amb pensament crític propi, que navega per internet, que si té un dubte el consulta directament. La seva evolució en els discursos va al mateix ritme que el seu assentament i control de la situació a palau.

-¿Considera que Letizia toleraria d’alguna manera menyspreus com els que ha patit Sofia per part del seu marit?

-Crec que no. La reina Sofia va ser educada per aguantar, per fer-se la digna i no voler veure el que no li convenia. Jo crec que Letizia es plantaria i, a més, em sembla que Felip VI no ha heretat el gen faldiller del seu pare.

-¿Ha cicatritzat ja aquella enganxada que va tenir amb Sofia a Palma?

-No, això, com el: «¿És que això són vacances privades?», es recordarà sempre perquè el llenguatge no verbal deia moltíssim del que passava en aquesta família.

-¿Insinua que les reines no se suporten malgrat la complicitat que demostren en públic?

-Cadascuna té la seva funció, la seva casa i la seva vida. Es porten i punt. Aquest estiu a Marivent vaig veure Felip VI molt pendent de la seva mare d’una manera natural. Aquestes confidències i complicitats entre les reines es van donar només davant més de 200 fotògrafs. Després la reina Sofia es va quedar sola i jo vaig aprofitar per estar amb ella 30 minuts.

-¿Què li va explicar?

-Tenim converses surrealistes sobre coques de patata de Valldemossa, receptes, cremes per a la pell... La vaig veure que menjava un bunyol una mica sec i la vaig ajudar a desfer-se’n i també la vaig convidar a venir amb mi a la festa dels mariners del Club Nàutic.

-No em digui que es va emportar la reina emèrita de marxa.

-Em va dir que li encantaria però que no podia. Jo hi vaig insistir i li vaig dir: «Vingui amb mi, que la vida són dos dies»

-Senyora Duerto, ¿què opina de la vida d’‘influencer’ de Victòria Frederica?

-Que fa molt bé. Si l’han fet fora de la família reial s’ha de buscar-se la vida. I els temps manen. Ella és una nadiua digital amb amics ‘pijos’ que s’ho passen fenomenal guanyant molts diners sense importar-los l’exposició mediàtica.

-¿I del plor d’Urdangarin?

-Doncs evidencia que no està bé. Va passar tres anys a la presó més o menys protegit, però al sortir-ne, la realitat li ha donat una sobirana plantofada. Vol reinventar-se, però ho té complicat perquè sempre serà relacionat amb la casa reial.

-¿Què hi pinten avui Cristina i Elena a la casa reial de la qual ja no formen part?

-Res de res.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

-¿En quin ordre classificaria la categoria humana de Felip, Sofia i Letizia?

-No soc íntima de cap dels tres. A Letizia li agraeixo que un dia m’ajudés en la meva tasca com a periodista. M’encanta conversar amb Sofia i m’agrada molt Felip quan em pica l’ullet.