Rugit desafiador: el gran món literari de Nova York tanca files amb Salman Rushdie

Amb l’autor d’‘Els versos satànics’ recuperant-se en un hospital de Pennsilvània de les greus ferides que va patir el dia 12 en l’intent d’assassinat comès per un jove nord-americà d’arrels libaneses radicalitzat en les seves creences religioses, altres escriptors, molts amics personals de Rushdie, s’han encarregat de parlar sobre ell i, abans que res, per ell, a través dels seus escrits. I sota un sol que cremava, en un acte organitzat a l’aire lliure per la Biblioteca i l’organització PEN, s’ha clamat no només en suport a l’escriptor, que segons s’ha informat estava seguint la retransmissió per internet, sinó també en defensa de la llibertat d’escriure.

Horrors del passat presents

«Quan un aspirant a assassí va enfonsar el ganivet al coll de Salman Rushdie va trencar més que la carn d’un conegut escriptor, va colpejar a través del temps, sacsejant-nos a tots per reconèixer quins horrors del passat eren inquietantment presents», ha dit per obrir l’acte Suzanne Nossel, consellera delegada del PEN Amèrica. «Però ni tan sols l’acer va poder robar la veu de Salman Rushdie, ni per un minut».

 Nossel ha parlat dels 33 anys de la «‘vendetta’» que han transcorregut des que l’aiatol·là Khomeini va emetre la seva letal fàtua, una «declaració d’una guerra sense fi contra les paraules». I ha promès celebrar Rushdie «pel que ha suportat, però més important, pel que ha engendrat: les històries, els personatges, les metàfores i les imatges que ha donat al món. Potser, sobretot», ha afegit, «celebrem la seva perseverança creativa, la perseverança davant el perill, la seva perseverança en nom d’ideals i principis que hem de reconèixer».

Ha començat llavors la desfilada d’autors i la lectura de textos que posaven en paraules de Rushdie aquestes mostres de perseverança. Han passat per la blanca escalinata, entre altres, Gay Talese, Jeffrey Eugenides, Roya Hakakian, el pintor Francisco Clemente, Andrew Solomon, Amanda Foreman i Andrea Elliot.

Uns han llegit textos literaris, passatges de llibres, assajos o relats curts. De la veu de Hari Kunzru, per exemple, ha arribat l’inici d’‘Els versos satànics’, no sense que abans l’autor  recordés que «algú va escriure que el paper de l’escriptor és nomenar l’innominable, apuntar als fraus, prendre partit, començar discussions, donar forma al món i evitar que s’adormi» i assegurés que aquesta era la raó de l’acte: «Li devem (a Rushdie) mantenir-nos desperts».

També Colum McCann ha fet la seva pròpia introducció abans de llegir d’‘Out of Kansas’, un text de Rushdie per a ‘The New Yorker’, i amb ecos de la solidaritat que es va viure després de l’atemptat contra ’Charlie Hebdo’ ha proclamat: «‘Nous sommes Salman’» (Som Salman).

Censura

D’altres, en canvi, han triat discursos de Rushdie. És el que feia A. M. Homes, que ressuscitava un extracte d’una conferència que l’autor va pronunciar el 2012. «El gran art, o dit amb més modèstia l’art original, mai es crea en el terreny intermedi segur, sinó sempre en els marges. L’originalitat és perillosa. Desafia preguntes, capgira assumpcions, pertorba codis morals, falta al respecte a vaques sagrades o entitats semblants. Pot ser escandalós o lleig o controvertit. Si creiem en la llibertat, si volem que l’aire que respirem continuï sent abundant, aquest és l’art amb el dret d’existir que no només hem de defensar sinó celebrar. L’art no és entreteniment, en la seva millor expressió és una revolució».

També Tina Brown ha triat un altre discurs, en el seu cas un que Rushdie va oferir el 1996 davant l’Associació d’Editors de Premsa dels Estats Units, en què va dir que «en una visió d’una societat lliure el valor de la llibertat d’expressió ha de ser el primer. És la llibertat sense la qual totes les altres llibertats fracassaran. L’exercici de la llibertat és la millor defensa de la llibertat».

Les paraules d’aquest discurs, com ha recordat Brown, sonen avui «més certes encara». I no sembla que hagin passat 26 anys des que Rushdie digués que «vivim en una era de cada vegada més censura. S’està erosionant constantment l’acceptació internacional dels valors de la primera esmena. Molts grups d’interessos especials, atribuint-se la més elevada moral, demanen la protecció del censor. La correcció política i l’auge de la dreta religiosa donen al ‘lobby’ procensor més seguici».

En aquest discurs Rushdie assegurava també que «en les societats lliures ha de donar-se el lliure joc d’idees», deia que aquestes societats «són dinàmiques, sorolloses, turbulentes i estan plenes de desacords radicals». «Una societat lliure no és un lloc tranquil», recordava. «Aquest és el tipus de societat estàtica morta que intenten crear els dictadors».

Onada ultra als EUA 

Paul Auster i Siri Hudsvert han llegit fragments de les memòries de Rushdie, ‘Joseph Anton’. L’autora ho ha fet després d’apuntar que llegia «en honor d’un somni de perspectiva autènticament democràtica de pluralisme, pluralisme que reconeix no només les realitats complexes i impures de la història, sinó de l’híbrida història de cada persona convertint-se en ella, ell o ells mateixos, així com els seus drets de lliure expressió en ficció i no-ficció amb sinceritat descarnada o salvatge ironia. Sense aquesta llibertat –ha dit–, la literatura no és més que una cambra de ressonància dels llocs comuns efímers i poca-soltades que afecten totes les cultures».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Hudsvert també ha parlat després amb els periodistes i ha remarcat la transcendència del moment en què s’ha produït l’intent d’assassinat, just quan als EUA la dreta conservadora religiosa està promovent el veto de llibres a les biblioteques escolars. «Hem d’estar en guàrdia davant aquest tipus d’intolerància rampant», ha declarat. «Està passant a tot arreu, com el menyspreu a la democràcia. Necessitem una pluralitat de veus, no la veu uniforme de la teocràcia», ha afegit Hudsvert, que ha demanat «ser molt clars sobre l’enemic més seriós dels EUA: és l’extrema dreta, que ara inclou tot el Partit Republicà».

A l’acabar l’acte tots els autors i presents s’han fet una foto de grup. Han cridat «recolzem Salman». I han tancat una cita amb una importància que havia resumit el poeta negre Reginald Dwayne Betts, el primer dels autors que havia parlat. «Les paraules de Salman importen».