Els llibres de ficció que protagonitzaran aquesta tardor del 2022

Les lletres en castellà comptaran amb contes de José Ovejero, ‘Mientras estamos muertos’ (Páginas de Espuma), que miren amb ira contra el pare cap al convuls Vallecas dels 60. També la potent narrativa deSara Mesa radiografia, a ‘La familia’ (Anagrama), ferides i esquerdes entre els que viuen sota el mateix sostre. Pilar Adón, per la seva banda, publica ‘De bestias y aves’ (Galaxia Gutenberg). A més, el nou de l’activista ‘queer’ Paul B. Preciado (‘Dysphoria Mundi’, Anagrama), d’A.G. Porta (‘La persecución y asesinato del rey de los ratones’; Acantilado) i Imma Sust (‘Les temptacions de l’Eva’, Rosa dels Vents / Grijalbo). 

Des de Llatinoamèrica també la família plana sobre l’últim del nicaragüenc Sergio Ramírez que després de ‘Tongolele no sabía bailar’ presenta ‘Ese día cayó en domingo’ (Alfaguara); del mexicà Emiliano Monge, que aborda el tabú de la bogeria a ‘Justo antes del final’ (LRH), i del colombià Héctor Abad Faciolince (‘Salvo mi corazón, todo está bien’, Alfaguara), que se centra en el matrimoni com a fortalesa assetjada. A més, els textos periodístics de la imprescindible narradora Mariana Enriquez, a ‘El otro lado’ (Anagrama).

Espectacular desembarcament de cara a la Setmana del Llibre en Català d’aquest setembre. Obren foc Maria Barbal amb ‘Al llac’ (Columna / Destino), amb el qual l’autora de ‘Pedra de Tartera’ torna després de guanyar el Pla i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021 narrant com un estiu deixa enrere la infància una nena de 12 anys; i Ramon Solsona, que amb una ambiciosa ‘Temps enrere’ (Proa) aborda la història d’una família que emigra a Alemanya als anys 70 deixant enrere l’empobrida comarca del Priorat. 

De mascotes van Max Besora –‘La veu del seu amo’ (Mals Herbes), divertida novel·la sobre el maltractament animal narrada per un gos– i Jordi Coca, que novel·la la vida d’un gat a ‘El darrer dia’ (Edicions 62). Per la seva banda, Comanegra recupera el projecte mític de Manuel de Pedrolo ‘Temps Obert, on altres autors continuen el cicle novel·lístic protagonitzat per Daniel Bastida que ell deixa sense acabar: assumeixen el repte Núria Cadenes i Joaquim Carbó. 

Noves generacions s’obren pas. Allà hi ha Sebastià Portell, que a ‘Les altures’ (Empúries) rescata la figura del provocador artista Ismael Smith; Arià Paco, guanyador del premi Roc Boronat amb el retrat mil·lennista ‘Covarda, vella, tan salvatge’ (Amsterdam), o Helena Guilera, que debuta amb ‘L’escuma’ a Periscopi. De l’entorn de la Tarragona rural es consoliden les noves veus de la prioratina Anna Molina, que fitxa per La Magrana amb ‘Anècdotes de primera magnitud’, on a la manera de Marta Rojals o Marta Orriols teixeix una teranyina de relacions humanes i llaços emocionals que creuen fronteres, i el periodista Pere Francesch Rom, que torna als orígens familiars a Montbrió del Camp seguint la fugida del franquisme del seu besavi el 1939 a ‘El silenci dels altres’ (Columna). 

I dues esperades tornades: Francesc Serés i Eduard Márquez. Mentre que el primer abordarà a ‘La mentida més bonica’ (Proa) el desencant de l’independentisme català en una parella de professors que es jubilen, el segon presenta una ambiciosa novel·la sobre el tardofranquisme que narra el final de la dictadura des de Barcelona, ‘1969’ (L’Altra / Navona).

A l’Àfrica miren tres premis d’altura: la novel·la més recent del nobel tanzà Abdulrazak Gurnah, ‘La vida, després’ (La Magrana / Salamandra), una història de colonialisme i guerra al seu país; l’últim Goncourt, ‘La más recóndita memoria de los hombres’ (Anagrama), del senegalès Mohamed Mbougar Sarr, que busca un escriptor maleït, el «Rimbaud negre», i el Booker del sud-africà Damon Galgut, ‘La promesa’ (Asteroide), sobre el compromís incomplert d’una família blanca amb la seva serventa negra. 

Cap als Estats Units enfoquen ‘La autopista Lincoln’ (Salamandra), el sorprenent viatge iniciàtic de quatre joves i un nen a l’Amèrica dels anys 50, firmat per Amor Towles (‘Un caballero en Moscú’), i dos debuts a tenir en compte: ‘Idaho’ (LRH), on Emily Ruskovich busseja en el violent succés que va devastar una família; i ‘Los favores’ (Reservoir Books), provocadora novel·la de la novaiorquesa Lillian Fishman, comparada amb Sally Rooney i Ottessa Moshfegh, sobre l’afer sexual d’una jove. Dels antípodes, a Austràlia, una altra estrena, ‘Azul noche’ (Alba), d’Angela O’Keeffe, sobre l’artista Jackson Pollock. 

Més a prop geogràficament, el mordaç retrat social i ‘road novel’ entre París i Barcelona ‘Apocalipsis bebé’ (LRH), de la provocadora autora de ‘Teoria King Kong’, Virginie Despentes, on no falten feminisme, violència, marginalitat i sexe. Mircea Cartarescu tanca amb ‘El ala derecha’ (Impedimenta) la trilogia ‘Cegador’, sobre l’ocàs del comunisme romanès, i Nórdica reivindica Anna Seghers amb ‘Tránsito’, una de la grans novel·les del segle XX sobre els refugiats que fugien del nazisme. 

David Foenkinos, en un pas de rosca, indagarà a ‘Número dos’ (Edicions 62 / Alfaguara) en l’èxit i el fracàs, novel·lant sobre l’actor que es va quedar a les portes d’encarnar Harry Potter, paper que va aconseguir Daniel Radcliffe.

Dos redescobriments de clàssics feministes, un escrit el 1890, ‘El papel pintado amarillo’ (Alpha Decay), on Charlotte Perkins Gilman denuncia el paper subaltern de la dona en la seva època, i ‘Quadern prohibit’ (Navona / Seix Barral), d’Alba de Céspedes, sobre la llibertat d’una dona i mare que escriu un diari a la Roma dels 50. Obres que se sumen a les que rescaten figures històriques oblidades: ‘Matrix’ (L’Altra), de Lauren Groff, novel·la sobre Maria de França, visionària, amant ‘queer’ i poeta del segle XII, i cal citar aquí un assaig: ‘Historia del arte sin hombres’ (Ático), de Katy Hessel. També modernes perspectives, com la de Carme Riera sobre el mite de les sirenes (‘La pau dels somnis feliços’, Edicions 62) o la bilbaïna Aixa de la Cruz a ‘Las herederas’ (Alfaguara), amb les mirades de quatre dispars germanes davant el llegat de la seva àvia suïcida. 

Imminent, el 30 d’agost arribarà a llibreries la nova novel·la d’Ildefonso Falcones després de sortir absolt del judici per delicte fiscal a què es va enfrontar. L’autor del ‘long-seller’ ‘La catedral del mar’ viatja a ‘Esclava de la llibertat’ (Rosa dels Vents / Grijalbo) entre dues èpoques i dos mons, la Cuba esclavista i colonial del XIX i el Madrid actual, a través de la història de dues dones negres. 

L’octubre serà per a indiscutibles del ‘thriller’ legal, amb el mestre John Grisham, que a ‘La lista del juez’ (Plaza&Janés) es posa en la ment d’un assassí en sèrie de professió jutge; i del psicològic, amb Paula Hawkins, amb ‘Punt cec’ (Columna / Planeta), on l’Edie veu com el seu marit és assassinat i el seu millor amic és acusat del crim. El ‘thriller’ nacional no falla: Juan Gómez-Jurado inicia trilogia amb ‘Tot crema’ (Rosa dels Vents / Ediciones B), de nou amb una protagonista femenina, una mare desnonada que busca venjança contra el sistema; els autors sota el pseudònim de Carmen Mola tornen al grup PRH amb la seva inspectora Elena Blanco a ‘Les mares’ (La Campana / Alfaguara) després de guanyar el Planeta no sense polèmica.

Un altre d’habitual entre els més venuts, Albert Espinosa, insistirà en les segones oportunitats a ‘La nit que ens vam escoltar’ (Rosa dels Vents / Grijalbo).

Tres anys després de la mort d’Andrea Camilleri, ‘Riccardino’ (Edicions 62 / Salamandra) posarà a l’octubre el colofó a la seva mítica sèrie del comissari Montalbano. Un tancament que barreja realitat i ficció revelant discrepàncies entre personatge i creador. I després d’una dècada d’aturada torna una de les reines de la novel·la negra sueca, Asa Larsson, amb el sisè cas de Rebecka Martinsson i la seva sèrie de Kiruna: ‘Els pecats dels pares’ (Columna / Seix Barral), on investiga l’assassinat d’un famós boxejador. 

En el panorama negrocriminal proliferaran nous casos de Harry Bosch i Renée Ballard de la mà de Michael Connelly (‘Las horas oscuras’, AdN); del policia Mario Conde (‘Personas decentes‘, Tusquets), que Leonardo Padura situa a la Cuba de 2016 davant les visites d’Obama i els Rolling’s; o dels guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro (‘La llama de Focea’, Destino), amb els quals Lorenzo Silva es remunta la Barcelona de fa 30 anys.

Amb protagonistes femenines porta Siruela en un volum dues novel·les breus de la premi Carvalho Joyce Carol Oates, ‘Como un espectro’ i ‘Miao Dao’, i presenta l’italià Gianrico Carofiglio la indomable exfiscal que dona títol a ‘La disciplina de Penélope’ (Duomo), inici de sèrie. I torna David Safier amb un nou misteri per a Miss Merkel (Seix Barral), dins del ‘cozy crime’, tendència que continua Richard Osman amb tercera entrega d’‘El club del crim dels dijous’ (Columna / Planeta). 

També true crime, amb ‘El crimen de Malladas’ (Alrevés), on Luis Roso indaga en la condemna d’uns innocents per un assassinat múltiple en un remot poble de l’Extremadura de 1915, i un rescat: les novel·les del detectiu Beascoarán Shayne (Reino de Cordelia), de Paco Ignacio Taibo II, que estrenaran versió a Netflix. 

Més ‘noir’ que mai, el francès Hervé le Corre publica ‘Descenso a la noche’ (Reservoir) i l’alemany Oliver Pötzsch, ell mateix descendent d’una dinastia de botxins del segle XVI, llança ‘El libro del sepulturero’ (Planeta), basat en un jutge criminalista real de la Viena de 1893.

Esperades són en territori ‘fantasy’ ‘El metal perdido’ (Nova), setena entrega de ‘Nacidos de la bruma’, de Brandon Sanderson; ‘Nona la novena’, tercera de la tetralogia de la ‘Tumba Sellada’, de Tamsyn Muir (Nova); i ‘Herederos del caos’ (Alamut), d’Adrian Tchaikovsky. Mentrestant, Roca llança ‘La prisionera de oro’, de Raven Kennedy, primera entrega d’una saga que reinventa el conte del rei Mides; i el rei del terror Stephen King torna a la fantasia amb ‘Cuento de hadas’ (Plaza&Janés) –Javier Olivares il·lustra el seu ‘Almuerzo en el café Gotham’ a Nórdica. 

Un dels referents del país, el barceloní David Roas, inquietarà amb la història de ‘Niños’ (Páginas de Espuma) mentre que en català destaquen la ucronia ‘steampunk’ ‘Les causes invisibles’, de Jaume Valor, que estrena la nova editorial Spècula, i ‘L’home dels ulls compostos’, de Wu Ming-Yi i Elisa Ancori (Chronos). Al nou segell ‘Duna’, de Raig Verd i Mai Més, clàssics imprescindibles: ‘La trilogia de la Fundació’, d’Isaac Asimov, i ‘El messies de Dune’, de Frank Herbert.

Cent anys es compliran el 18 de novembre de la mort de Marcel Proust, efemèride per a la qual no falten títols. Des d’una nova traducció d’‘En busca del tiempo perdido’, a Alba i a càrrec de María Teresa Gallego Urrutia i Amaya García Gallego, el primer llibre del qual reunirà al novembre els dos primers volums, ‘Por donde vive Swann’ i ‘A la sombra de las muchachas en flor’, a l’edició il·lustrada, per Juan Berrio, de ‘Combray’ (Nórdica), que s’afegeixen a les modernes versions en català que publiquen Viena i Proa. Per entendre la seva figura, entre d’altres, destaquen ‘Cartas escogidas’ (Acantilado); ‘Siete conferencias sobre Proust’ (Subsuelo), de Bernard de Fallois; ‘Escribir. Ensayos sobre arte y literatura’ (Páginas de Espuma), del mateix escriptor francès; i els textos inèdits de Roland Barthes sobre l’autor (Paidós).     

Un altre centenari recorda aquest 2022 la publicació de l’‘Ulisses’, l’obra magna de James Joyce, de la qual Navona presenta nova traducció del premi nacional Carlos Manzano. També de l’irlandès arribarà al novembre ‘Els morts. Conte d’una nit de Nadal’ (Univers / Catedral).