Escenaris de sèries
La gran estafa de ‘Peaky Blinders’
La producció de Netflix sobre les martingales mafioses del clan Shelby amb prou feines ha trepitjat Birmingham, malgrat que allà està ambientada en el període d’entreguerres

Birmingham: bressol o almenys locomotora de la Revolució industrial (sense anar més lluny allà va trobar James Watt els diners necessaris per materialitzar i forrar-se amb la seva màquina de vapor). Té sentit, doncs, que des de l’últim quart del segle XIX fos una de les capitals britàniques de les primeres bandes juvenils. ‘Hooligans’, se’ls va anomenar. El clan Shelby de ‘Peaky Blinders’ respecta bastant l’estil indumentari i capil·lar d’aquests quinquis, si bé espectacularitzat fins a l’extrem de seduir Loquillo, que sembla un extra de la sèrie en les seves últimes fotografies promocionals. A Birmingham hi va haver una banda anomenada Peaky Blinders, tot i que poden estar segurs que no molaven tant com Tommy i els seus germans. A partir d’aquí marxem de Birmingham, perquè els escenaris on es va rodar la producció de Netflix són en altres llocs.
El pròxim Museu Vivent del Black Country, a Dudley, brinda un dels escenaris més idiosincràtics de la sèrie, el tinglado de Charlie Strong, que d’alguna manera preserva els orígens gitanos de la família i on tan aviat es tanquen assumptes d’altura que s’arma la tropa amb objectes per colpejar i trinxar.
Oh: el molt proletari carrer on els Shelby tenen el seu negoci d’apostes tampoc és a Birmingham, sinó que es tracta de Powis Street, a Liverpool. La mateixa ciutat on hi ha Admiral Grove, un altre carrer del feu primigeni dels Peaky Blinders i on va néixer ni més ni menys que Ringo Starr.
Banda sonora
La casa de la tieta Polly és al conjunt residencial Port Sunlight, a Wiral, al costat de Liverpool, mentre que l’oficina de Tommy es troba en un edifici industrial del carrer Cater, a Bradford. El cementiri Undercliffe de Bradford, la seu de l’ajuntament d’aquesta ciutat, la catedral i el Saint George’s Hall de Liverpool i el Town Hall de Leeds subministren altres localitzacions.
Tot i que no hi hagi res a veure de ‘Peaky Blinders’, Birmingham ocupa un lloc destacat en la cultura popular moderna. La formidable música de la sèrie, d’anacrònica orientació after punk, però és igual, podria haver sigut igualment formidable i més pròxima a la ciutat i les imatges siderúrgiques de la ficció. No debades de Birmingham són originaris Black Sabbath i Judas Priest. Apa que no haurien rimat cançons dels dos tòtems del heavy metal amb l’estètica de ferro i flamarades de la sèrie. Però el heavy metal, ja se sap, no és ‘cool’.
Notícies relacionadesCom a ciutat industrial i pròspera, Birmingham va ser el destí primerenc d’immigrants, cosa que reflecteix ‘Peaky Blinders’, tot i que no gaire. Alguna cançó del fabulós i paisà grup de reggae-pop The Beat no hauria desentonat. Més difícil hauria sigut acomodar la melassa del mateix estil d’UB40.
I ja directament impossibles de conjugar amb el to de la sèrie serien les cançons de l’Electric Light Orchestra de Jeff Lynne i, per un breu període, Roy Wood, el grup més cèlebre sorgit de Birmingham (i, posats a fer, gairebé de qualsevol ciutat). Intentin imaginar ‘Last train to London’ com a fons sonor d’un desplaçament de Tommy Shelby amb barcassa. No és no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Futbol Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final de la Champions consecutiva (1-4)
- La caixa de ressonància ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
- Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi