‘Tadeo Jones 3. La tabla esmeralda': L’aventura s’expandeix i no s’acaba

Torna Tadeu Jones, és a dir, la franquícia d’animació més rendible del cine espanyol. Des que es va convertir en un fenomen inesperat el 2012, la saga no ha parat de créixer i de millorar quant a qualitat tècnica. Però en aquesta tercera part fa un salt exponencial i, a més d’arribar a un grau més alt de virtuosisme, la trama està més ben articulada, l’estructura és més àgil, més aventurera, més divertida i té més bones idees. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Des del principi, Tadeu Jones es va convertir en una mena d’espanyolet mitjà a la mida, per dir-ho així, de José Luis López Vázquez en les seves comèdies, però ara el ‘leit motiv’ és que vol ser reconegut pels seus èxits i això el frustra, un missatge més dirigit als adults que als nens, que continuen tenint més interès en la mòmia inca, que s’ha convertit en tota una icona de la saga. Per descomptat, el seu protagonisme té més rellevància i apareix un nou personatge captivador, una altra mòmia, en aquest cas egípcia, que acapara bona part de la funció. 

‘Tadeo Jones 3. La tabla esmeralda’ és un divertiment libèrrim en el qual l’esperit d’Indiana Jones és més present que mai. Però, més enllà de similituds, s’agraeix la capacitat d’inventiva, d’anar més enllà dels espais explorats, d’arriscar i millorar. Tot un èxit.