La moral assola els artistes a la xarxa

El dia 23, Xabier Vila-Coia rebia un correu electrònic de Youtube en el qual li informaven que el seu canal, que al novembre hauria complert quinze anys, era cancel·lat. El motiu: «incompliments greus o repetitius» de les directrius de la comunitat sobre nuesa o contingut sexual. No és el primer cas d’un artista que veu censurat el seu treball a internet ni serà l’últim. Per això, no són pocs els que recorren a l’autocensura per garantir la seva presència al món digital.

«Va ser una retirada sense previ avís –explica el politòleg, antropòleg i artista de Vigo–. Normalment envia fins a tres advertències que s’ha comès una infracció de les seves normes, tot i que si considera que la infracció va ser ‘greu’ segons els seus paràmetres, et pot treure el canal de manera immediata, que va ser el que va fer amb mi».

El canal no especifica el contingut concret que ha motivat el tancament tot i que Vila-Coia apunta com a possible motiu «La Purísima Concepción», un vídeo de tres minuts i mig que conté imatges d’un coit i que forma part del seu treball pràctic per a l’assignatura Perspectives de l’Estètica Contemporània del grau en Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Vila-Coia, que va apel·lar la decisió del canal sense èxit –uns dies després se li va reiterar el tancament del canal–, no nega que el contingut del vídeo sigui fort i que pugui suscitar polèmica. De fet, ja va causar discussió entre l’autor d’una banda i la professora i els alumnes de l’altra quan el va presentar el desembre del 2021. Tanmateix, insisteix que es tracta d’un vídeo artístic i no pornogràfic, per la qual cosa en cap cas incompleix les normes del canal.

En concret, segons les directrius de Youtube, queda prohibida la publicació de contingut que inclogui «la representació de genitals, pits o glutis (coberts o descoberts) per provocar plaer sexual», així com «pornografia o situacions en les quals apareguin actes sexuals, genitals o fetitxes per provocar plaer sexual en qualsevol format (vídeo, text, àudio o imatges)». «Jo no he pujat cap vídeo per provocar plaer sexual. Les imatges amb contingut sexual són totes obres artístiques. Entre els temes que abordo en el meu treball hi ha la sexualitat, com van fer al llarg de la història, i encara fan, molts altres artistes, des de Courbet fins a Picasso», al·lega Vila-Coia, les creacions del qual i llibres han sigut adquirits pel Centre d’Art Reina Sofia, el MACBA de Barcelona, la British Library i la Biblioteca Nacional de France, entre altres institucions.

Vila-Coia qualifica d’«arbitrària, desmesurada i injusta» la cancel·lació del seu canal, que, a més, li impedeix accedir a tot el contingut pujat en aquests gairebé quinze anys: prop de 300 vídeos, amb mig milió de visualitzacions i una mica més de 1.800 subscriptors. «S’estan apropiant d’obres a què almenys hauria de poder tenir accés per tenir-ne una còpia i no només de vídeos, sinó també del títol que els vaig posar i dels textos que expliquen el seu contingut. Com a ciutadà hauria de tenir dret a recuperar el meu treball, tot i que no pugui tornar a publicar en aquest canal», opina.

L’artista no comprèn que, havent sigut el mateix canal el que, motu proprio, va convertir el seu canal personal en un canal oficial d’artista, «no sàpiga diferenciar entre imatges pornogràfiques en sentit estricte i imatges amb contingut sexual descontextualitzades».

Entén, a més, que ha atemptat contra el seu dret a la llibertat d’expressió. «No es poden posar límits a la creació artística: si un creador accepta aquestes condicions no estem parlant d’un artista, sinó d’una cosa molt diferent i tots dos han de ser anomenats amb una altra paraula», afegeix.

Pel que fa al vídeo que ha pogut motivar aquest tancament, explica que està «concebut i construït amb aquests paràmetres creatius i no és factible entendre’l sense llegir atentament els crèdits finals (traduint les frases en llatí)». Aquesta no és la primera vegada que l’artista de Vigo veu censurada una creació. El 2011, la Complutense de Madrid va eliminar d’un programa expositiu el seu muntatge «213 aforismes per al segle XXI» uns dies abans de la seva inauguració.

El poeta gallec establert a Madrid Antonino Nieto i el director argentí Fernando Menéndez Carbone han expressat a l’artista de Vigo la seva solidaritat davant el tancament del canal.

En mans dels algorismes

Víctor Salgado, advocat especialista en Dret TIC, adverteix que cada vegada són més les persones que veuen com una xarxa social o una plataforma tanca el seu perfil perquè el seu contingut no s’ajusta a les seves polítiques. «Estem davant d’una onada de cancel·lacions o bloquejos de comptes, que en ocasions no es limita al bloqueig d’un perfil personal, sinó que afecta al correu i a l’accés al contingut del núvol, cosa que afecta a la presència digital de la persona», afirma.

Segons la seva opinió, els criteris que sustenten aquestes cancel·lacions són arbitraris i estan basats en una normativa forana que ens és aliena. A més, en la majoria dels casos ni tan sols són mesures adoptades per una persona, sinó per algorismes. «Hi ha casos, totalment trets de context, de pares que han sigut acusats de pornografia infantil per fer una foto al seu fill i tancaments de comptes per incloure paraules com ‘pedofília’ en missatges en els quals es critica aquest delicte. El ciutadà està cada vegada més desprotegit davant d’aquest tipus d’algorismes. És un tema realment preocupant que atempta, a més, contra el dret a la llibertat d’expressió», afegeix.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Salgado reconeix que guanyar la batalla a la plataforma és complicat, per la qual cosa, per evitar el tancament d’un perfil, l’usuari recorre cada vegada més a l’autocensura, una cosa que tampoc garanteix que no pugui enfrontar-se al tancament del seu perfil en un futur, ja que els algorismes canvien i pot ser que el que avui passi aquesta censura no ho faci demà.

Segons Salgado, les polítiques de les plataformes en què es basen aquests tancaments «són ambigües i estan plenes de llacunes», tot i que reconeix que, tot i així, resulta difícil i lent aconseguir revertir la situació. El primer pas és dirigir-se directament a la plataforma. Els tribunals són l’última opció al resultar inassumible per al ciutadà corrent. «Una carta que sol donar els seus fruits és presentar un requeriment formal per burofax des d’un bufet», afirma l’especialista, que espera que la llei europea sobre intel·ligència artificial atorgui les eines necessàries per defensar el ciutadà davant d’aquestes plataformes.