‘El Senyor dels Anells’ i l’univers de Tolkien, de l’A a la Z

L’estrena d’‘El Senyor dels Anells: Els anells de poder’ a Amazon Prime Video, amb tot, mereix el risc. ¿Qui no voldria llegir una vegada i una altra les seves històries i retrobar-se amb els protagonistes?

Aquest viatge per l’univers de Tolkien que comença a continuació reuneix personatges com Galàdriel i Sàuron i persones de carn i os com John Howe i Jessica Yates. Tots porten la marca d’una obra monumental i inoblidable.

 Començarem amb una de context. Els anells de poder van ser 20, però només un, l’Anell Únic, «podia governar-los tots», segons va relatar J. R. R. Tolkien a les seves tres obres més populars, ‘El Senyor dels Anells’, ‘El hòbbit’ i ‘El Silmaríl·lion’. En un dels passatges més cèlebres de l’obra de Tolkien es recita quins són. «Tres anells per als reis Elfs sota el cel/ Set per als senyors Nans en cases de pedra/ Nou per als Homes Mortals condemnats a morir/ Un per al Senyor Fosc sobre el Tron Fosc a la Terra de Mordor on s’estenen les Ombres».

Només 19 van ser forjats pels elfs. Del Senyor Fosc, Sàuron, en tornarem a parlar més endavant.

Els Saquet, Baggins a l’original anglès i Bolsón en la traducció castellana, són saga essencial a l’obra de Tolkien, tot i que no apareixen a ‘El Silmaríl·lion’, la pedra angular de la resta de novel·les: els ecos i les repercussions del que passa a la Segona Edat del Sol marquen els desastres i desafiaments que han d’afrontar els populars Bilbo Saquet i Gàndalf a ‘El hòbbit’ i tota la comunitat de l’anell, encapçalada pel nebot de Bilbo, Frodo Saquet, a la trilogia d’‘El Senyor dels Anells’. Els Saquet, hòbbits de la comarca, arribaran a ser portadors clau de l’Anell del Poder.

Celebrímbor és un elf llegendari per la seva mestria com a orfebre i que va tenir la mala sort de creuar-se amb un misteriós ésser, Annatar, que deia que venia de part dels déus, aproximadament el 1200 de la Segona Edat. El seu va ser una d’aquestes trobades que determinaria tota la trama, perquè ningú com Celebrímbor podria forjar els anells màgics. El personatge és essencial a la trama d’‘El Senyor dels Anells’ d’Amazon.

Durin és una dinastia de reis nans que té un paper també protagonista en l’univers de Tolkien. El rei Durin III té molt a veure amb el futur d’un dels anells del poder, i el primer, el que va fundar la saga, va ser qui va construir la llegendària ciutat de Mòria, també coneguda com a Khazad-dûm, sota terra. Tolkien va crear aquest personatge a partir del mite nòrdic del mateix nom, que hauria forjat una espasa màgica. Però això és una altra història.

Els elfs són els personatges que millor tracen la continuïtat narrativa entre les diferents obres de l’univers Tolkien per la seva condició d’immortalitat. No és que no puguin morir mai: sabem que Arwen, l’estimada d’Àragorn, es debat contra el consell de la seva família per renunciar a ella per portar una vida mortal, i d’altres moren en combat. Els elfs de Tolkien són molt atractius i conserven el tret distintiu de les orelles punxegudes que caracteritzen el mite en què es va inspirar, també nòrdic, que són éssers més aviat petits i amb menys èpica en les seves gestes. Galàdriel és l’elfa protagonista d’‘Els anells de poder’, i també apareix a ‘El Senyor dels Anells’, igual que Élrond, semielf que serà el senyor de Rivendell a la trilogia de Tolkien.

És el nom que si et submergeixes en el món de Tolkien et trasllada als boscos on es deslliuren grans batalles, però també és l’altre nom que té Barbarbrat, un dels personatges més entranyables del seu univers: un arbre animat, que pot parlar, caminar i córrer, i que representa la ideologia més ecologista de l’autor. Els ents, així es diuen aquests arbres de ficció, travessen les trames de Tolkien i juguen el seu paper protagonista.

La protagonista indiscutible d’‘Els anells de poder’, en la sèrie d’Amazon interpretada per Morfydd Clark, en les aparicions successives en la translació al cine de la trilogia d’‘El Senyor dels Anells i ‘El hòbbit’, a la pell de Cate Blanchett. La dama blanca que tenim com a referent cinèfil és més una bruixa, una maga sàvia, que la que creua espasa en mà els capítols de la sèrie de Jeff Bezos. És una etapa de la seva vida més primerenca i de descobriment del mal.

En l’univers Tolkien no pot faltar l’il·lustrador canadenc John Howe, que juntament amb Alan Lee, un altre mestre, van aconseguir donar vida en dibuix a la mitologia i a escenaris que poblen el món fictici de Tolkien, fent de passarel·la també amb la forma final que prendrien en l’èpica producció cinematogràfica de Peter Jackson.

La llegenda d’Isíldur uneix ‘El Silmaríl·lion’ i ‘El Senyor dels Anells’, perquè és en vida d’aquest home, amic d’elfs i fundador del regne d’Amor, que s’entaula la gran batalla contra Sàuron en la qual ell té un paper estratègic. A la sèrie d’Amazon el veiem en el seu costat més humà, donant forma al personatge èpic que ens va traslladar la seva intervenció a ‘La Germandat de l'Anell’. De vencedor a vençut, el seu personatge reflecteix el poder de l’anell.

Els genets negres són éssers temibles, esperits corromputs per Sàuron que van ser abans homes portadors d’anells de poder. Són tan terribles que més d’un encara tindrà malsons al recordar els que va reproduir Ralph Bakshi a la primera pel·lícula animada que es va fer d’‘El Senyor dels Anells’. Peter Jackson es va inspirar en la seva posada en escena al recrear-los en la seva adaptació cinematogràfica. També coneguts com Nazgûl, són presents a ‘El Silmaríl·lion’ i a la trilogia d’‘El senyor dels anells’.

Khazad-dûm és el llegendari regne dels nans que va fundar, segons l’imaginari de Tolkien, Durin durant la Primera Edat. Era sota terra, poblat de túnels infinits, i havia allotjat en les seves profunditats el preuat metall mithril, un altre invent que tindrà un paper capital a ‘El Senyor dels Anells’. També hi havia hagut altres regnes nans, a les Muntanyes Blaves, però va ser el que més va resistir al llarg dels segles fins que ja a la Tercera Edat van perdre la ciutat en mans de les forces fosques.

Artista britànic, està juntament amb John Howe darrere de l’imaginari de Tolkien sobretot a partir de la trilogia de Peter Jackson, que va demanar la seva col·laboració per recrear els personatges i escenaris de les pel·lícules d’‘El hòbbit’ i ‘El Senyor dels Anells’ després de quedar admirat per les seves aquarel·les, que acompanyen moltes de les adaptacions literàries i publicacions de l’univers de Tolkien. El mateix Howe és fan de l’autor i ha fet ‘cameos’ a les pel·lícules de Jackson.

De minerals preciosos n’hi ha molts, però el més valuós per a la trama de l’anell és el que va inventar Tolkien amb el nom de ‘mithril’. Flexible com un jonc, resistent com l’acer més impenetrable, lleuger com una ploma. Una cota de malla de mithril, regalada a Bilbo per un nan i després en poder de Frodo Saquet permet que el petit hòbbit superi amb vida l’atac d’un genet negre a la comunitat de l’anell. Sense aquest estrany mineral, que només es trobava a les profunditats de Khazad-dûm, continuaríem submergits en les tenebres del mal a l’obra de Tolkien.

L’illa beneïda pels déus, segons la mitologia de Tolkien, va ser durant un temps també on van conviure elfs, que visitaven en llargues barcasses les terres, i homes amb sang èlfica durant molt temps, o almenys fins que la llavor del mal de Sàuron es va obrir pas i va enverinar els mortals: no van trigar a començar a envejar i alhora rebutjar els elfs per la seva eterna joventut. La llegenda de l’illa de Númenor beu amb claredat del mite de l’Atlàntida, que va interessar Tolkien ja en l’època d’Oxford, i de fet va néixer d’un relat de viatges que va esbossar en la seva joventut.

Una de les races malèfiques que va idear Tolkien per a ‘El Senyor dels Anells’. Es caracteritza per tenir els trets físics dels trols, que beuen de la mitologia nòrdica, però sense els seus desavantatges (no es convertien en pedra al rebre la llum del sol). Exèrcits de milers i milers d’aquests éssers es feien servir en les batudes i ofensives llançades per Sàuron i també Sàruman, un altre bruixot que es va passar al costat fosc.

Com els anells del poder, les pedres endevinatòries Palantiri van ser dissenyades amb cura i precaució. Fins a 10 pedres van arribar a existir, totes boles radiants d’un estrany vidre en què podies projectar el futur, el passat i també localitzar altres éssers. Veiem a ‘El Silmaríl·lion’ la seva història i com es van conservar a l’illa de Númenor fins a la caiguda del regne, després es van dispersar i així apareixen en la trilogia de l’anell, en poder de Sàruman una, per exemple.

De les moltes llengües que es va inventar Tolkien, per alguna cosa era un apassionat filòleg, el quenya és una de les més esmentades als seus llibres: l’atribueix als elfs antics i, de fet, de vegades es refereix a ella com alt èlfic. Tolkien es va inventar 15 idiomes diferents, amb més o menys complexitat i relacions amb idiomes reals que va estudiar. El quenya l’haurien inventat elfs antics, i després derivaria en altres dialectes, més comuns, agrupats en el quenya modern, i que es diferenciaven segons la zona on es van assentar les diferents famílies d’elfs que el parlaven.

Els ròhirrims, també coneguts com els genets de Ròhan, són el més semblants als Khaleesi de ‘Joc de trons’: un poble nòmada, que viu dels cavalls i dels seus desplaçaments, són guerrers, només que menys salvatges. Tal com Tolkien els va imaginar, tenien més de cavallers medievals que de salvatges, de fisiognomia nòrdica. Fora d’això, la seva vida girava entorn dels cavalls i la defensa de les seves terres. Tenen un paper destacat a ‘Les dues torres’, llibre de la trilogia d’‘El Senyor dels Anells’.

Per a molts i encara sense haver vist la sèrie d’Amazon, Sàuron és el veritable protagonista i no Galàdriel, que és l’elfa guerrera que capitalitza la promoció internacional d’aquest fenomen televisiu. ¿Per què? Potser perquè l’elfa ja l’hem conegut en les seves encarnacions madures, però Sàuron només l’hem vist representat en forma de gran ull que tot ho veu. Res més. Té un punt de l’atracció de la figura de Darth Vader de l’univers Star Wars, que s’amaga darrere d’aquesta màscara, i també com ha arribat a ser així. La incògnita al voltant de com va néixer el poder maligne de Sàuron, la curiositat per conèixer els seus primers passos fa el personatge irresistible. Sabem per ‘El Silmaríl·lion’ que en les seves primeres intervencions li agradava entabanar i posar els uns contra els altres amb enganys.

El rei dels elfs del Bosc Negre té el seu protagonisme a ‘El hòbbit’, també serà el pare de l’elf més cèlebre de la història, el Légolas que va encarnar Orlando Bloom per a les tres pel·lícules de Peter Jackson. Abans de ser rei va viure les penúries de la migració i també la duresa de l’enfrontament amb un jove Sàuron.

Nova raça d’orcs, creada per la maldat de Sàuron sense més precisió malgrat el detall absolut que incloïa Tolkien a la seva obra. És també la més moderna o millorada de totes les que veurem en el desplegament d’éssers malignes del Senyor Fosc. Són més intel·ligents i perillosos que els trols i els olog-hai, i per això solen barrejar-s’hi en les batalles però sempre en funcions de direcció de les tropes.

Els valar són una espècie de semideus o déus menors, inspirats en les mitologies paganes, que van derivar d’un déu únic. Algun diria que, per no allunyar-se de la religió cristiana, els volia equiparar també amb els arcàngels i, de fet, un dels valars més poderosos, Mélkor, s’acaba corrompent i es converteix en el germen del mal a la Terra Mitjana. Una cosa semblant a la caiguda de l’arcàngel Llucifer.

Wiseman va ser un dels companys de batalló de Tolkien i, de l’amistat i intensitat dels llaços que els va unir durant el traumàtic pas per la Guerra Mundial, el novel·lista va començar a armar aquest gran homenatge a la camaraderia i a la lluita conjunta i en equip contra el mal que és l’obra d’‘El Senyor dels Anells’.

Si abans parlàvem de l’idioma quenya, alt èlfic, ara podem al·ludir a l’idioma naffarin que Tolkien va inventar a partir de les nocions de llengua espanyola que li va ensenyar un sacerdot catòlic, Francis Xavier Morgan, que va ser de gran suport a la seva família quan va perdre el seu pare. El religiós era d’origen andalús.

Notícies relacionades

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La guerra, un espectacle multiusos

No és que es vegin gaires dones en l’entorn de l’univers de Tolkien, almenys en el que l’envolta. Jessica Yates n’és una i pot ser la veu d’altres moltes que ocupen espais més discrets però fidels al fenomen de l’autor britànic. Bibliotecària i membre de la Tolkien Society des del 1972, ha fundat clubs, revistes i ha organitzat seminaris en les últimes dècades per aprofundir i difondre la figura del novel·lista.

Productor cinematogràfic mort el 2014, va ostentar durant dècades (des del 1976) els drets sobre ‘El hòbbit’ i ‘El Senyor dels anells’, i així va ser com va empènyer la producció de la pel·lícula animada de Ralph Bakshi el 1978, que tot i que no recull la totalitat de contingut de la trilogia va posar per primera vegada en moviment el que fins aleshores només es podia recrear amb la ment dels lectors i seguidors de Tolkien.