Carla Simón: «Potser faig cine per viure eternament»

Fa dos mesos i mig que vostè va donar a llum. ¿No és una mica aviat per haver tornat a la feina?

Per dir la veritat, no comparteixo la idea de la maternitat exclusiva. Dues o tres setmanes després de parir, ja tenia ganes d’activitat. Quan Miu Miu va trucar jo estava promocionant ‘Alcarràs’, embarassada de sis mesos; en altres paraules, en la pitjor situació per crear res nou. Però em va atraure molt la possibilitat de fer un curt sobre el que m’estava passant en aquell moment i tot el que estava sentint dins meu.

La vivència personal i autobiogràfica són l’eix vertebrador de la seva carrera. ¿Per què?

Perquè els meus pares van morir quan jo era molt petita i suposo que, com que hi ha una part de la meva vida que no sabré mai, la idea de les arrels m’obsessiona. La meva mare, l’àvia del meu fill, va morir massa aviat. ¿Com li explicaré a ell aquesta història? D’aquest interrogant sorgeix aquest curt.

Vostè hi afirma el següent: «Potser faig cine perquè no vull morir». ¿Pot desenvolupar aquesta idea?

Fa anys vaig llegir que les persones que tenen la mort a prop durant la infància es converteixen en gent particularment creativa d’adultes; té a veure amb una necessitat de perdurar, de deixar empremta, i l’art és una eina per satisfer aquesta necessitat. En part, dono per fet que, potser, faig cine per viure eternament.

¿Com diria que la singular infància que vostè va experimentar està afectant la seva manera de plantejar-se la maternitat?

És aviat per dir-ho. Però hi ha una cosa que crida molt l’atenció en aquest sentit: sé que la meva mare no va poder donar-me el pit, perquè la van trucar i li van dir que, com a malalta de sida, si m’alletava em podia contagiar la malaltia. Potser com a reacció a això, jo estic obsessionada per donar-li el pit al meu fill. 

Notícies relacionades

Carla Simón: «Reivindicar la família és per mi una necessitat emocional»

Barcelona, capital de la innovació social

El seu segon llargmetratge, ‘Alcarràs’, va guanyar l’Os d’Or i després va triomfar en la taquilla espanyola, i ara podria ser la pel·lícula triada per representar Espanya en els Oscars. ¿Com viu aquest èxit?

De forma molt serena. L’embaràs, el part i el postpart ha acaparat els meus últims mesos, i m’han deixat una cosa molt clara. Fer pel·lícules m’encanta, però no és el més important de la meva vida.