La llegenda de ‘Pretty Woman’ desembarca a l’Apolo

‘Pretty Woman’ és un somni, una versió moderna de la Ventafocs amb una mica de Pigmalió on el príncep blau és un crac de les finances que s’embolica amb una prostituta i acaba enamorant-se d’ella. Els seus mons són a anys llum però cal creure en els somnis. L’eterna història amb noves robes en ple ressorgir feminista, amb la llei contra el tràfic estancat en mans de la justícia a Espanya, no es llegeix igual avui que fa 30 anys quan es va estrenar el film que va consagrar Julia Roberts amb Richard Gere com a galant. «No podem canviar el guió», recorda Berruezo, que ha arribat molt elegant a la roda de premsa a l’hotel Palace junt amb la seva parella en la ficció a bord d’una impressionant limusina. Ella, amb un vestit vermell de Pronovias, el mateix que es posa a l’obra per acudir a l’òpera. «Jo no veig gens masclista aquesta obra perquè és ella que remou per dins aquest senyor que jo interpreto. És ella qui el rescata a ell, està clar. La prostitució és un tema delicat, cert, però no crec que es pugui qualificar com un musical masclista». Per a Llorente, «la Vivian s’ha de prostituir perquè s’ha quedat al carrer. No ha tingut sort però lluita per sortir això. Per això el deixa, vol fer realitat el seu conte de fades». Defineix el seu personatge com a «naïf, salvatge i somniadora però alhora té les coses molt clares i sap el que vol. En això coincidim». En el musical el seu personatge té «un vessant més bromista», és més còmica que a la pel·lícula, comenta.

Més actual

En la mateixa línia que els protagonistes, Caroline Brouwer afirma haver-se envoltat d’un equip molt femení, amb una coreògrafa i una supervisora musical i una escenògrafa per fer «una Pretty Woman més actual». Evidentment la història no es pot canviar. «El guió és el que és però posem l’èmfasi en la fortalesa de la Vivian, una dona que pren les seves pròpies decisions. Ell ha nascut ric, ella no. Hi ha una gran diferència entre ells en aquest sentit. Ha de fer-ho per sortir endavant», comenta. Opina que «no hi ha res dolent amb ser prostituta, és una feina. Una altra cosa és si estàs forçada a ser-ho per proxenetes. Allò de les xarxes de tràfic és terrible. Però hi ha dones que ho elegeixen. El que no es pot permetre en cap cas és l’abús», aclareix. «A la pel·lícula ell paga per estar amb ella però ella decideix. És ella que té la iniciativa de fer-li un petó, una cosa que no entrava en el seu tracte amb ell». Fins i tot al final la Vivian marxa i és ell que ha de lluitar per recuperar-la. «Som fidels al guió però la nostra Vivian és molt forta. Si no l’haguéssim fet així no hauria posat la meva firma en aquest musical».

Notícies relacionades

El Museu Britànic s’obre a tornar a Grècia el fris del Partenó

Per què ens flipen les llistes anuals de Spotify i compartir la música que escoltem

Per a la directora, ‘Pretty woman’ és sobretot una història de transformació. «Cada un acaba canviant l’altre». Comença com un joc amb ell portant-la a llocs cars i trobades amb amics de la seva classe per posar-los a prova. Però la naturalitat, el riure i la franquesa de la Vivian acaben convertint-lo en una altra persona. «Ella li ensenya a seguir la seva intuïció i que la vida no va només de diners. Amb ell, la Vivian descobreix aquesta força interior per prendre les decisions que més li convenen».

Berruezo ja ha actuat al Paral·lel. L’última vegada va ser fa uns mesos amb ‘Company’, de Stephen Sondheim, amb la producció del Teatre del Soho Caixabank d’Antonio Banderas que va recalar precisament al mateix teatre on s’estrena a Espanya ‘Pretty Woman’. Per a Llorente és el seu debut a la capital catalana, a la qual s’ha traslladat amb el seu nadó. «Somiava amb aquest rol», assenyala. Ella fins ara s’ha prodigat principalment a Madrid en musicals com ‘El rey león’ i ‘Ghost’. Precisament aquest últim és un altre dels musicals que aterrarà a Barcelona aquesta tardor junt amb ‘Golfus de Roma’ en versió catalana.