El sector del llibre resisteix i creixerà un 1% malgrat la inflació

Segons les seves dades, el sector editorial «està en bona forma». El 2021, va créixer un 5,6%. Aquest 2022, fins al juny, un 3,5, molt més que en altres països europeus, xifra que implica 501 milions (en el mateix període del mític 2011, el millor exercici del segle, van ser 514). «El juliol ha sigut estable, lleugerament negatiu, quant a venda de llibres físics, però l’agost ha sigut positiu. Hem previst una desacceleració per a l’última part de l’any davant la gran incertesa pel que estem vivint i pel que ha de venir i ningú sap què passarà. Estimàvem que cauria al -1 respecte a l’any passat, però comencem ja a inclinar-nos per un creixement de +1 per com estan evolucionant les vendes. Això significa que es tancaria l’any per sobre dels mil milions d’euros. Si el 2011 es va aconseguir la xifra màgica de 1.091 milions, ¿per què aquest 2022 no es poden assolir els 1.100?».

 López destaca que «de moment la inflació no ha repercutit en el preu mitjà del llibre», que no ha pujat (15,37 euros), i que s’està venent més que el 2019. Quant a gèneres, el que està experimentant el creixement més gran de tot el sector, del 25%, ha sigut el manga. En això, l’analista ha coincidit amb Tixis a destacar que el còmic japonès «pot ser la porta d’entrada per a un jovent que necessitem incorporar a la lectura». A molta distància, la literatura infantil i juvenil (un 4%) i la ficció (3%), han crescut lleugerament. En canvi, la no-ficció ha baixat un -1. 

Les llibreries

Sobre els canals de distribució, les llibreries continuen creixent: acumulen el 42% de vendes del total d’Espanya (el 2021 va ser el 40%) i superen les xifres del 2014. Continuen dominant lleugerament grans magatzems i cadenes (amb 51%). Pel que fa a la venda ‘online’, el primer semestre del 2022 va representar un 30% en vendes, quan el 2021 va ser el 35%; tot i que ha baixat una mica, continua superant el 23% del 2019. L’analista de GfK ha recalcat la «bona evolució de les llibreries, que s’han de reforçar i continuar buscant noves idees»: el primer semestre del 2022 van aconseguir un volum de negoci de 200 milions, de manera que van millorar les xifres del 2014 i es van acostar a aquest «màgic 2011».  

López ha apuntat «el paper fonamental i diferencial de Catalunya en la compra de llibres»: un 22% de les vendes totals a Espanya del primer semestre s’han produït aquí, on a més «les llibreries són el canal més important de venda (55%), xifra que cal defensar». 

Sant Jordi aguanta

També ha ofert dades del Sant Jordi passat. Tot i que aquest 2022 no es van superar les xifres del 2021, que va ser «un ‘boom’ històric, amb 46,1 milions d’euros», sí que es van assolir els 42,9 milions, un 26% més de vendes que el 2019 (34,1 milions). El que més es va vendre durant la diada va ser la ficció –la novel·la en general, un 18%, i la novel·la negra i d’aventures, un 8%–. López ha remarcat el pes de Sant Jordi a Catalunya, que aquella setmana va aconseguir concentrar gairebé el 50% de les vendes de tot Espanya, cosa que es va traduir en 20,6 milions d’euros; «una barbaritat; pocs negocis aconsegueixen aquestes xifres en set dies». El 40% de les vendes van ser de llibres en llengua catalana, cosa que, per a l’analista, posa de manifest «el paper del pla de foment de la lectura i de la riquesa de les llengües». 

A Madrid

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Hi ha hagut comparació amb la comunitat de Madrid, «motor fonamental també en compra de llibres, amb un 23%. Podem dir que es reparteix el pastís amb Catalunya, que té un pes del 22%». La distribució, en canvi, és totalment diferent: «Tenen molt més pes els grans magatzems i cadenes que les llibreries», amb un 64% de les vendes, davant el 30% dels detallistes. També és diferent l’èxit dels gèneres: a Madrid es ven més no-ficció que ficció. Tanmateix, apunta López, l’impacte de les tres setmanes de la Fira del Llibre de Madrid (26%) no arriba als nivells de la setmana de Sant Jordi (48%).  

Consum i internet

El responsable de Market Intelligence de GfK veu internet «no com una amenaça, sinó com una oportunitat, com un complement del món editorial» que no només implica una descàrrega o la lectura d’‘e-books’, sinó la recerca, el blog, les xarxes, el debat, la informació... El consum digital a internet per persona i dia a Espanya abans de la covid era de 165 minuts, durant la pandèmia va saltar a 208 i ara estem en 184. El 29% de la població entra o navega per internet dins de la categoria de llibres-literatura: «11 milions de persones». D’elles, per segments, les que més exploren a la xarxa són les que tenen entre 45 i 54 anys i les de més de 65. Els menors de 24 estarien per sota de la mitjana: «És el ‘target’ del lector del futur», el que cal cuidar, avisa.