Ramón Solsona explora la crueltat del pas dels anys en una «novel·la reversible»

Ramón Solsona (Barcelona, 1950) és reticent a parlar de l’argument de les seves novel·les. I tanmateix, s’atreveix a definir ‘Temps enrere’, el seu últim llibre, com un relat sobre «l’enigmàtic pas del temps i l’efecte transformador que té sobre tot aquell que el pateix». L’Elvira i el Tomàs són els dos protagonistes d’aquest «llibre reversible», ja que passen pel túnel del temps cap enrere. La seva història comença en la seva etapa més anciana, i avancen progressivament fins a la infantesa. Van del telèfon mòbil als primers televisors en blanc i negre, de la plenitud professional als orígens humils, experimenten l’amor i el desamor, la salut i la malaltia, afronten encreuaments que canvien el curs de les seves vides, descobreixen el sexe... Són cada vegada més joves, fins que tenen tot el futur per escriure. 

«Hi ha un interès narratiu entre el lector, que coneix el futur però no el passat, i els personatges, que sí que saben el que han passat però no imaginen el que vindrà», explica Solsona.

 El temps, però, passa per a tothom. Passa per a l’Elvira, que neix en un Priorat anterior a la revolució del vi i assolat per la imparable pèrdua demogràfica. Passa per al Tomàs, que somia abandonar el semisoterrani on habita amb la seva mare i obrir-se camí a la vida. I sobretot, passa per als centenars de famílies emigrades a Alemanya als anys seixanta que, com els protagonistes, topen amb la realitat del seu futur laboral a l’arribar a les colònies, i esborren dels seus rostres la il·lusió dels qui creuen que persegueixen l’oportunitat de la seva vida. 

Tres mons molt diferents on la parella viu, i on miren de desenvolupar-se personalment, enfrontant-se a les imparables transformacions socials de l’Europa del segle XX. Tots dos neixen com a fills involuntaris dels estralls de la guerra, del terror, de la repressió franquista i de la seva mordassa de silenci; però hauran d’esforçar-se per superar les barreres dels canvis econòmics, socials i tecnològics que es veuen obligats a abraçar.

Quan, al cap dels anys, l’Elvira es retroba amb les seves antigues amigues, formen amb els seus records una enciclopèdia de la vida viscuda, i la trobada es converteix llavors en un mirall veraç, tot i que cruel, del pas dels anys.

Notícies relacionades

Assassinats, ball i ‘tot és jazz’ al Tívoli

Cala Vento: deu anys fugint de les etiquetes

«Els dos protagonistes són persones normals que es veuen embolicats en situacions del més corrents, i això m’agrada. Els veig com formigues en un formiguer, mirant de construir el seu món i alhora tan vulnerables al que inevitablement els tira a sobre el destí», explica l’autor. 

‘Temps enrere’ és una novel·la de cocció lenta, una obra que durant molt de temps Solsona va madurar en segon pla mentre el seu autor escrivia altres coses. I és que la història de l’Elvira i el Tomàs no és només ficció, sinó que es construeix també a partir de vivències pròpies de Solsona. Moments viscuts, records de persones, circumstàncies, anècdotes... «Un conjunt de sensacions que van quedar guardades en la meva memòria a l’espera d’acabar pertanyent a algun dels meus projectes narratius, fins que les notes acumulades es van cansar d’esperar i van dir que ara o mai», explica l’escriptor.