Crònica

FiraTàrrega: sorpresa, emoció i discurs

Sota el lema «l’inesperat» i ja sense restriccions, el festival de referència de les arts del carrer s’expandeix amb un inabastable programa per a tots els gustos

Anna Berga / ACN

Migdia a Ponent. El sol comença a picar sobre la carpa, on un grup d’espectadors fam cua per a un espectacle inèdit. Després de posar-se uns auriculars i deixar el mòbil en custòdia per evitar distraccions, els participants comencen a seguir una línia blanca caminant cap enrere. Amb la perspectiva del cranc el paisatge urbà cobra una nova dimensió, el cos reacciona amb inseguretat i l’omnipresent noció d’incertesa es torna també física. ‘Reverse’, de l’artista Johannes Bellinkx, és una d’aquestes experiències que només es troben a FiraTàrrega, on el carrer és l’escenari i el públic amb el seu moviment dona forma i sentit a l’obra.

Actualitzem: fa molts anys que FiraTàrrega va superar el clixé dels artistes amb xanques per a un públic «rastaflauta», si és que el tòpic mai va ser cert. Ara, companyies com Onírica Mecánica proposen experiències ecosostenibles de dramatúrgia digital, peces que l’espectador descarrega al seu telèfon i recrea en petits grups, sense grans escenografies ni desplegaments contaminants. En les arts del carrer, la ‘performance’ i la reflexió calmada estan desplaçant les grandiloqüents desfilades multitudinàries amb carrosses i pirotècnica, tot i que encara se’n veuen alguns com ‘Senta, a la deriva,’ versió itinerant del wagnerià ‘L’holandès errant’ de la companyia basca Hortzmuga teatroa.

«L’inesperat» és el lema d’una edició de FiraTàrrega que des de dijous i fins diumenge desplega 62 propostes alliberades per fi de les restriccions covid. La sorpresa es materialitza a cada racó del programa ‘on’, de l’‘off’ autogestionat i també en un conjunt d’accions secretes que no figuren a la graella. En una, la companyia Kamchàtka irromp amb un camió a la cèntrica plaça del Carme per celebrar els 15 anys del seu debut a Tàrrega i també que aquest any han guanyat un merescut Max. La gestualitat sense paraules i, sobretot, les seves icòniques maletes simbolitzen el permanent trànsit i la transformació dels plantejaments que ja no busquen tant treballar per a les masses com interactuar i mirar als ulls de cada espectador.

L’art de dormir

Passen alguns minuts de la una de la matinada. Dalt del parc de Sant Eloi corre un vent d’altiplà que refresca l’ambient. L’imprevisible Roger Bernat agafa el micro per explicar la ‘Dormifestació’ que, com el seu nom indica, es tracta d’una acció reivindicativa del poder curatiu del son, del dret a ser inactius. Mig centenar de persones amb sacs de dormir ocupen improvisades lliteres de campanya. La nit al ras també pot ser un espectacle. El dispositiu té més sentit després de maratonianes jornades amb llargs trajectes entre els 24 escenaris atomitzats per tota la població.

Notícies relacionades

En un, la plaça de l’Àlbers, dos ballarins de la companyia interpreten una peça inèdita de Marcos Morau, director de La Veronal. Sí, per 10 euros es pot veure una coreografia d’uns dels directors més cobejats del moment, que no defrauda amb el seu ric llenguatge entre l’estranyesa i la convulsió. I de la consolidació a l’emergència, salta la llebre que tothom comenta: els debutants Col·lectiu Desasosiego. Amb ‘Un segundo bajo la arena’ es marquen una emotiva versió de ‘Bodas de sangre’ de Lorca: espera becketiana que acaba en celebració amb ball i brindis postpandèmia: ¡a la salut del contacte recuperat!

Donar vida

Quatre dies amb una ciutat convertida en teatre donen per molt. Per a la diversió musical de Sound de Secà, que els més joves disfruten entregats a mitjanit, però també per als discursos més elaborats. Carla Rovira firma una de les obres més punyents de l’edició. ‘Exit through the gift shop’ transforma el Museu Comarcal en un espectacle-exposició que posa la maternitat en el centre del discurs. ¿Fins a quin punt influeix la nostra lògica capitalista en la manera de concebre l’èxit o el fracàs d’un embaràs? A FiraTàrrega l’inesperat també passa per qüestionar-nos el nostre marc mental.