‘Succession’, ‘Ted Lasso’ i ‘The white lotus’, triomfadores dels Emmy

HBO i la seva plataforma, HBO Max, continua sent la reina de la televisió, almenys pels Emmy. ‘Succession’, la saga de la família Roy, ha tornat a alçar-se en la 74a edició dels guardons aquest dilluns amb el guardó a la millor sèrie dramàtica que ja va recollir el 2020 i ‘The white lotus’, la creació en pandèmia de Mike White, amb el de millor minisèrie (tot i que tècnicament la categoria és qüestionable, ja que ja està anunciada una segona temporada).

Aquests dos guardons es van ampliar a guió en el cas de ‘Succession’ i guió i direcció en el ‘The white lotus’. I tant aquests com el de ‘Ted Lasso’ com a millor sèrie de comèdia (per segon any consecutiu, i també amb la direcció reconeguda) reconfirmen que és difícil fer-se ric en els Emmy si se surt de les apostes dominants en les apostes. Perquè eren les tres propostes amb més nominacions, i s’han posat l’esperada corona en el retorn dels Emmy al teatre Microsoft de Los Angeles.

Potser l’únic que no es podia esperar és el comentari que va fer el creador de ‘Succession’, Jesse Armstrong, al rebre la grossa: «Gran setmana per a les successions al Regne Unit. Evidentment, una mica més de votació involucrada en la nostra victòria que amb el príncep Carles. No dic que siguem més legítims, això l’hi deixo a una altra gent. Increïblement honrats de tenir aquest honor».

Fronteres i Netflix

Malgrat aquests i molts altres premis que semblaven cantats, els Emmy han deixat també espai per a triomfs inesperats, o per a reconeixements que remarquen l’evolució de la televisió. Perquè aquest dilluns dos premis per a ‘El juego del calamar’ han remarcat, com ja van fer els Oscars amb ‘Paràsits’, l’obertura d’un mercat tan dominant com el nord-americà (i del seu públic) a talents de més enllà de les seves fronteres.

Lee Jung-jae s’ha convertit en el primer actor asiàtic amb un Emmy com a protagonista, i el primer premiat per un treball no realitzat en anglès. I al recollir el seu guardó, el director Hwang Dong-hyuk ha dit: «Hem fet història junts i espero que no sigui l’última sèrie estrangera nominada».

En una gala en què dos dels primers acudits del còmic de SNL i presentador Kenan Thompson han anat dirigits com dards enverinats a la situació de Netflix, que per primera vegada en una dècada ha perdut subscriptors, ha firmat centenars d’acomiadaments i busca com retallar despeses, els dos premis per a la sèrie sud-coreana potser han servit a Ted Sarandos, el popa de la plataforma, per riure, si no millor, almenys l’últim.

Coneguts, debutants i diversitat

Aquests Emmy han tingut també una combinació de noms ja coneguts en el seu historial, debutants i bones dosis de diversitat. Han repetit, per exemple, Jason Sudeikis i Jean Smart com a intèrprets protagonistes de comèdia pels seus treballs respectius a ‘Ted Lasso’ i ‘Hacks’. Zendaya, amb el seu segon per ‘Euphoria’, s’ha convertit en la intèrpret més jove a guanyar dos Emmy. I Julia Garner per tercera vegada s’ha emportat el premi com a actriu de repartiment de sèrie dramàtica per ‘Ozark’.

Però mai fins aquest dilluns havia sigut reconeguda una veterana indispensable com Jennifer Coolidge, l’única de les intèrprets de ‘The white lotus’ que tornarà per a la segona temporada i que ha sigut premiada com a actriu de repartiment de comèdia. I haurien d’haver fet pujar a un escenari algú amb una coneguda mestria còmica que s’ha desplegat aquest dilluns quan s’ha posat a ballar mentre intentaven ofegar el seu breu discurs amb el volum creixent de la música.

Mai abans havia sigut premiada tampoc Sheryl Lee Ralph, actriu de repartiment en una altra de les triomfadores de la nit, la comèdia ‘Abbott Elementary’ (pel seu guió en categoria de comèdia ha sigut premiada també Quinta Brunson). I la intèrpret, només la segona dona negra reconeguda en la categoria en 74 anys d’història, ha deixat un discurs memorable. Primer ha cantat els primers compassos d’‘Endangered species’, de Dianne Reeves («Soc una espècie en perill, però no canto una cançó de víctima, soc una dona, soc una artista, i sé on pertany la meva veu»). I després ha cridat en el discurs més aplaudit i viral a mai deixar de creure en un mateix i en els somnis.

Era una intervenció adequada per a una nit en què el premi especial se li donava a l’institut creat per Geena Davis per fomentar la diversitat de gènere i la inclusió en la indústria, o en la qual la cantant Lizzo recollia un premi en categoria de concurs per ‘Watch out for the big Grrrls’ i proclamava: «Quan era una nena tot el que volia era veure algú com jo en els mitjans: algú gras com jo, negre com jo, bonic com jo». Zendaya és també la primera actriu no blanca que guanya l’Emmy com a protagonista dos vegades. I l’Acadèmia també va reconèixer ‘Rothaniel’, de Jerrod Carmichael, un especial de HBO on el còmic negre va parlar per primera vegada públicament de la seva homosexualitat.

Altres premis i un consell per als Oscars

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En les categories d’interpretació hi va haver també premi per a Michael Keaton per ‘Dopesick’ i Amanda Seyfried per ‘The dropout’ en minisèries. Molts actors de repartiment van veure reconeguts els seus treballs en les grans triomfadores: Murray Bartlett per ‘The white lotus’, Matthew Macfadyen per ‘Succession’, Brett Goldstein per ‘Ted Lasso’...

Van repetir, a més, ‘SNL’ i ‘Last week tonight with John Oliver’. Però la més brillant exposició d’humor va arribar de Steve Martin i Martin Short, acompanyats per Selena Gómez. Tot i que se’n van anar amb les mans buides amb ‘asesinatos en el edificio’ (igual que ‘Better call Saul’, i ‘Separación’, i ‘Barry’, i ‘Stranger things’, i ‘Yellow Jackets’) els dos veterans van fer pensar que serien el que potser podria tornar la vida, o l’humor, a la gala dels Oscars.