Emmy 2022: entre la redundància i la diversificació

D’acord, ‘Succession’ va guanyar a millor drama i ‘Ted Lasso’ a millor comèdia, en els dos casos per temporades consecutives, com dos actors-cocreadors de la segona, Jason Sudeikis (l’entrenador titular) i Brett Goldstein (l’eixut, però menys, davanter Roy Kent). Altres repetidores a destacar: Julia Garner, que no es va emportar l’Emmy pel seu paper d’estafadora opaca en ‘¿Quién es Anna?’, sinó novament per la Ruth Langmore d’‘Ozark’, i Zendaya, una altra vegada guanyadora per ‘Euphoria’, per a enuig de ningú, tot i que un Emmy per a Melanie Lynskey per la seva magistral encarnació de dona trista (un dels seus rols predilectes) en l’èxit sorpresa ‘Yellowjackets’.

Però més enllà d’aquests titulars, hi va haver algunes sorpreses, i fins i tot alguna d’històrica. No és poca fita que Lee Jung-jae es convertís en primera persona a guanyar un Emmy a millor actor de drama pel seu treball en una sèrie de parla no anglesa: ‘El juego del calamar’, per descomptat, amb un director, Hwang Dong-hyuk, que també va ser reconegut ahir a la nit. 

La comèdia generalista contraataca

I, tot i que ‘Ted Lasso’ aconseguís premis destacats (incloent-hi, injustament, el de millor direcció per sobre de l’intens episodi ‘710N’ de ‘Barry’), va haver de veure el seu regnat amenaçat per ‘Colegio Abbott’. El fals documental còmic sobre una escola pública de Filadèlfia (una ‘The office’ amb soferts professors al centre) va veure les seves bones intencions recompensades amb Emmy a la millor actriu secundària (veterana Sheryl Lee Ralph) i millor guió (de la seva també protagonista i productora Quinta Brunson). ¿S’acosta un gran contraatac de la comèdia de cadena generalista? Des de la cinquena temporada de ‘Modern family’ (2013-2014), cap ha aconseguit l’estatueta principal. 

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Aquest any no es va ressaltar l’auge de les minisèries (o sèries limitades) i es va deixar el premi principal d’aquest apartat per al final. Però les seves carreres es van seguir amb un interès superior al de fa només uns quants anys, quan aquesta part dels premis semblaven gairebé notes a peu de pàgina. Tot i que l’Emmy a Michael Keaton convidava a pensar que ‘Dopesick’ i el seu element educatiu arruïnarien les opcions de la més lleugera ‘The white lotus’, finalment es va acabar imposant aquesta última, fet que va significar, entre altres coses, que el seu creador, Mike White, recollís els Emmy a millor sèrie limitada, millor guió i millor direcció que no va aconseguir per l’encara superior ‘Iluminada’. Ja en aquella sèrie, en gran part un vehicle per al lluïment de Laura Dern, White havia perfeccionat la seva singular visió de la humanitat, entre l’escepticisme més càustic i l’empatia més colpidora. 

Sense amor per a ‘Saul’

També colpidora resulta l’absència de ‘Better call Saul’ en el còmput final de premis: set anys i quaranta-sis nominacions després, el brillant ‘spin-off’ de ‘Breaking bad’ (sèrie adorada pels Emmy) segueix sense ser premiat per l’acadèmia televisiva. Sort que li queda una última oportunitat: l’any vinent, per la segona meitat de la sisena temporada. No la convertiu en una nova ‘The wire’ i doneu-li alguna cosa.