Alcohol, nus i menors: la polèmica arriba a Sant Sebastià amb Ulrich Seidl

3

Es llegeix en minuts

Nando Salvà

ver +

Per què confiar en El Periódico

16 de setembre del 2022. 19:45

0 Comentaris

Pel contingut d’algunes de les seves pel·lícules, fa dècades que la polèmica voleteja insistentment sobre Ulrich Seidl com les mosques al voltant del bestiar. A ‘Canícula’ (2001), un home li col·loca a un altre una espelma encesa a l’anus i l’obliga a cantar l’himne d’Àustria; ‘Amor’ (2012), la primera entrega de la seva trilogia ‘Paraíso’, comença amb una col·lecció de primers plans de disminuïts psíquics que torcen el gest mentre munten en uns autos de xoc; en la segona entrega, ‘Fe’ (2012), la protagonista es masturba amb un crucifix; el seu documental ‘Animal Love’ (1996) retrata gent que manté relacions extremadament disfuncionals amb les seves mascotes. L’austríac ha sigut criticat per situar-se per sobre dels seus objectes d’estudi a la recerca de la humiliació, la burla i l’afany a provocar; se l’ha titllat de cínic, de pornògraf, de misantrop. I ara, a més, se l’acusa de ser un explotador infantil a causa dels fets durant el rodatge de la seva nova pel·lícula, ‘Sparta’, un dels títols que aquest any competeixen per la Concha d’Or, i la projecció dels quals tindrà lloc aquest diumenge. Fa dies que els responsables del Festival de Sant Sebastià defensen la seva decisió de mantenir-la en el concurs malgrat la controvèrsia. «Només una ordre judicial que ho estableixi ens portaria a suspendre una projecció programada», afirma el seu director, José Luis Rebordinos. Basada en fets reals, ‘Sparta’ explica la història d’un home amb tendències pedòfiles que ensenya arts marcials a nens; va ser rodada entre el 2018 i el 2019 al nord-oest de Romania. El 2 de setembre, la revista alemanya ‘Der Spiegel’ va publicar un article en el qual s’afirmava no només que Seidl va amagar deliberadament als menors –actors no professionals que durant la filmació tenien edats compreses entre els 9 i els 16 anys– i als seus pares la temàtica de la pel·lícula, sinó que els nois van ser «exposats a alcoholisme, nuesa i violència durant la producció sense disposar de la preparació i el suport adequats». Completat després d’una investigació de sis mesos que va incloure entrevistes amb dotzenes de membres de l’equip de filmació, el text descrivia com, durant el rodatge, un nen de 10 anys va acabar plorant i vomitant després de ser incitat a consumir alcohol mentre era acariciat per adults, i que un altre intèrpret havia sigut filmat compartint una dutxa amb un adult mentre aquest s’afaitava els genitals. A aquestes acusacions se’n van afegir d’altres de noves fa només dos dies, a través del setmanari austríac ‘Falter’. Una traductora que va treballar per a ‘Sparta’ afirma que ella mateixa informava els responsables de seleccionar els actors no professionals a Romania que no havien de revelar l’argument de la pel·lícula, i un altre treballador assegura que Seidl va animar un dels actors adults que s’emborratxés abans de rodar una escena en la qual havia d’insultar un nen de 9 anys. El cineasta, per la seva banda, ho nega tot. «Els periodistes, sense molestar-se a tenir en compte la pel·lícula per si mateixa, denigren el meu mètode de treball i m’atribueixen intencions que no poden estar més allunyades de la realitat; no puc permetre que això quedi sense resposta», replica en un comunicat publicat a la seva web oficial. «Cap nen va ser filmat despullat o en una situació, postura o context de caràcter sexual. Durant el rodatge mai sobrepassem límits ètics ni morals». Les seves paraules no van impedir que la pel·lícula fos retirada del Festival de Cine de Toronto, on anava a celebrar-se la seva estrena mundial fa poc més d’una setmana; el certamen alemany Filmfest Hamburg, així mateix, ha decidit retirar a Seidl el premi honorífic que tenia previst entregar-li a principis d’octubre, tot i que de moment manté ‘Sparta’ en la seva programació partint d’arguments pràcticament idèntics als que esgrimeix Sant Sebastià. El festival «valora les pel·lícules en funció del seu interès i qualitat», explica Rebordinos, que ja es va trobar en una situació similar l’any passat quan va defensar la seva decisió de concedir un Premi Donostia a Johnny Depp mentre pesaven sobre l’actor acusacions de maltractament domèstic. Tingui o no raó, que aquest tipus de situacions comencin a convertir-se en tradició li hauria de generar certa inquietud.