SANT SEBASTIÀ
Christophe Honoré o el sentimentalisme a tota costa
Si el jurat encarregat d’elaborar el palmarès així ho decidís, Juliette Binoche podria marxar aquest any del Festival de Sant Sebastià havent guanyat dues estatuetes: una, el Premi Donostia en honor a les seves quatre dècades de carrera que li va ser entregat ahir a la nit; una altra, la Concha de Plata a la Millor Interpretació de Repartiment pel seu treball en el melodrama ‘Winter Boy’, presentat avui a competició. Per descomptat, aquesta seria una situació extremament inusual i fins i tot antihigiènica, i el sentit comú que se’ls pressuposa a aquests jutges permet descartar-la; però que la faci tècnicament possible ja n’hi ha prou per qüestionar la presència de la nova pel·lícula de Christophe Honoré entre les candidates a guardó.
És, segons ha confessat el mateix director, la seva pel·lícula més autobiogràfica, i reflexiona sobre assumptes com el final de l’adolescència, el dol, la soledat i la depressió a través del retrat d’un jove de 17 anys la vida del qual s’enfonsa després de la sobtada pèrdua del pare. A mesura que combina el relat cronològic d’aquest procés amb una successió aparentment aleatòria de monòlegs reflexius que el protagonista ofereix assegut davant la càmera des d’un temps narratiu posterior, ‘Winter Boy’ exhibeix un amanerament i una afectació que denoten certa desesperació per transmetre melancolia i intensitat dramàtica.
Com fa dues dècades que demostra, a més, Honoré està lluny de ser el més centrat dels narradors. Algunes escenes funcionen com pàgines de guió a mig arrencar, i d’altres es prolonguen fins a resultar extenuants. I el desinterès creixent per la lògica que va evidenciant fa que, malgrat anar acumulant desgràcies i moments suposadament climàtics, la pel·lícula perd manxa de forma incontenible. En suma, doncs, ‘Winter Boy’ ofereix poc més que arguments per posar en dubte les expectatives que un dia van erigir l’autor de ficcions com ‘Mi madre’ (2004) i ‘La belle personne’ (2008) en hereu legítim de la ‘Nouvelle Vague’. La interpretació que Binoche ofereix, això sí, és magnífica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- FUTBOL Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada
- La successió de Francesc ¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’
- Setmana Santa ¿Quins centres comercials obren avui Dilluns de Pasqua a Barcelona i Catalunya?
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- Nadal, Duplantis, Biles i Lamine triomfen en els Laureus
- el futur de la banqueta ‘MERENGUE’ El Leverkusen confirma que Xabi Alonso pot anar al Madrid
- Una altra derrota a Montilivi El Betis empeny el Girona al caire del precipici
- Llorenç Serra Ferrer: "Si jo fos el Barça, no em fiaria d’aquest Mallorca. És un equip molt sòlid"
- Apunt Aneu al cine