Liv Strömquist: «Hem deixat entrar el Gran Germà a la nostra intimitat»

«Des de l’edat de pedra hi ha hagut interès per la bellesa del cos humà, però en els últims 20 anys, sobretot amb els telèfons mòbils, tothom es treu fotos i les penja a tot arreu. I triem aquelles en què estem més guapos per dir: ‘Jo soc així’», explica la dibuixant, de visita a Barcelona.

Està «absolutament» d’acord que a través d’internet «hem deixat entrar el Gran Germà en la nostra intimitat». «Quan van arribar les xarxes socials va ser una cosa positiva: la gent connectava amb antics amics..., però avui tenim la sensació que han començat a dominar-nos i que marquen la forma en què ens relacionem. Hi ha quatre empreses a Silicon Valley que sabem que obtenen les nostres dades i tot i així els hi donem i exposem les nostres vides. I continuem sense entendre les conseqüències d’aquesta revolució que no sé on ens portarà».

Malgrat els tocs d’atenció que llança, Strömquist té compte a Instagram. «D’allà ha sortit aquest llibre, de veure que allà la gent publica, sobretot, ‘selfies’ en els quals apareixen guapos i guapes». De jove, admet la dibuixant, també va caure sota la dictadura de la bellesa. «Igual que les meves amigues o les dones de la meva família, tenia obsessió pel pes, la bellesa, el meu aspecte. Sentia una pressió per estar guapa. Les noies podien interessar-se per un noi lletget si era divertit, però una noia lletja i divertida no atreia els nois. Era injust. El principal era ser guapa, si a més eres intel·ligent, perfecte, però la primera exigència era ser atractiva. Avui, amb gairebé 45 anys, no vull dedicar tant temps i diners a la meva aparença».

«És una manera d’enganyar les dones que està augmentant: les indústries de la moda, la perruqueria o les associades a fer règim i exercici exploten la nostra obsessió per l’aparença», opina.

Per a Strömquist, un ‘selfie’ pot crear una dependència dels ‘m’agrades’, una necessitat d’aprovació per part dels altres. «És com si demanessis a la gent que els caiguis bé, que els agradis. Es pot percebre com a una cosa vulgar. No és una manera normal de relacionar-se amb els altres. Tot el que penges, fins i tot si és una imatge de tu trista o plorant, és perquè la gent digui ‘m’agrada’».   

Veterana de l’assaig gràfic

És una veterana de l’assaig gràfic. ‘El fruto prohibido’, sobre la història cultural de la vulva; ‘Los sentimientos del príncipe Carlos’, sobre els mites dels rols masculí i femení, o el recent ‘No siento nada’ (2021), sobre l’amor avui dia. «Primer escric el text i després vaig dibuixant. No sé fer-ho d’una altra manera. Per a mi el text és el més important, després dibuixo molt ràpidament, ni tan sols faig esbossos», explica fullejant el volum, on predomina la lletra. «Els meus llibres atrauen lectors que no són els tradicionals de còmic», afegeix.  

Notícies relacionades

Còmic Barcelona 2022: 20 novetats recomanades

Coco, supervivent de ‘Charlie Hebdo’: «Eren una força de destrucció sense humanitat»

A ‘Dins la sala dels miralls’ mostra com «la bellesa pot ser alhora un instrument de poder i una maledicció». Allà hi ha, d’una banda, l’empoderament de Kim Kardashian controlant quina imatge dona en els ‘selfies’ que penja a Instagram, i d’altra banda, com Sissí va viure captiva de la seva bellesa i va prohibir fotos i retrats que poguessin mostrar com envellia. «No és negatiu disfrutar de la bellesa, envoltar-se de coses boniques és humà. Potser a Sissí li feia por que la gent ja no la veiés guapa. Abans, això només passava entre els famosos, avui, amb tanta exposició a les xarxes, pot passar-li a qualsevol».

L’últim ‘post’ d’Instagram que ha penjat Strömquist no té res a veure amb la bellesa. «És d’un còmic que vaig escriure fa 14 anys, on feia broma sobre que els nens eren cada vegada més conservadors. El vaig penjar davant el resultat de les eleccions a Suècia, amb l’avenç dels partits conservadors i l’extrema dreta. A les escoles, els joves també van votar. No comptabilitzen, però es fa per veure la tendència. I era conservadora...». Especula amb dues possibles causes: «La història oscil·la com un pèndol i pot ser la reacció dels fills als seus pares progressistes», però, sobretot, ho atribueix que «els partits populistes i d’ultradreta han sabut arribar als joves amb missatges d’‘influencers’ a TikTok, Youtube..., mentre que els d’esquerres no han sigut tan actius en aquestes plataformes i continuen exposant els seus missatges en diaris. Però els menors de 30 anys no llegeixen diaris»...