Crítica de música

Dudamel emociona en el Liceu amb l’Orquestra de l’Òpera de París

El director veneçolà va oferir una intensa lectura de la ‘Novena Simfonia’ de Gustav Mahler en la vigília de la inauguració de la temporada liceista

A. Bofill

La vigília de la inauguració de la temporada liceista, el Gran Teatre barceloní es va apuntar un gran èxit amb la visita de l’Orquestra de l’Òpera de París liderada pel seu titular, el mediàtic Gustavo Dudamel. Una veritable llàstima, en tot cas, que l’intercanvi del Liceu amb l’Òpera parisenca no s’hagi desplegat en igualtat de condicions. Sembla que la institució francesa havia, sí o sí, de treure rèdit de la visita inserint l’actuació en el Liceu dins d’una gira, i amb una obra simfònica, res a veure amb l’actuació de la Simfònica liceista a l’Òpera, que només va actuar a París i amb una òpera. Una pena, perquè si hagués vingut amb una obra lírica els liceistes haurien pogut disfrutar d’aquest conjunt extraordinari en el seu element natural.

D’altra banda, que el teatre líric barceloní faci competència directa a les altres sales de concert de la ciutat –en plena crisi de públic– tampoc és gaire encoratjador. Però el mercat mana, i al final el Liceu va sumar un nou triomf amb aquest concert extraordinari que va esgotar les localitats. El resultat artístic va sacsejar els assistents per la profunditat i bellesa aconseguides; el conjunt parisenc va demostrar una ductilitat impressionant davant un Gustavo Dudamel pletòric en una obra immensa i difícil com és la ‘Novena Simfonia’ de Mahler.

Notícies relacionades

El laboriós treball de Dudamel, reflectit en mil detalls d’agògica i dinàmiques, va construir un discurs apoteòsic, transparent i vellutat, amb tot al seu lloc. Sense partitura –‘of course’–, el mestre veneçolà va treure brillantor a les espectaculars possibilitats de fraseig de l’orquestra esculpint un monument a la Humanitat, a la Naturalesa, reproduint de manera sublim l’adeu a la vida i a la música del compositor bohemi i, de passada, deixant el conjunt al ‘top’ de les simfòniques mahlerianes.

El públic va ovacionar el treball dels artistes que va ser retransmès en directe per la plataforma Liceu+ i per Canal Mezzo TV. Sí, el Gran Teatre almenys va aprofitar l’oportunitat per divulgar el seu nom més enllà d’esgotar el paper, tot i que els qui van veure l’espectacle des d’altres ciutats deuen haver al·lucinat al comprovar com part del públic insistia una vegada i una altra a aplaudir entre cada moviment com si es tractessin d’àries d’òpera.

Temes:

Liceu Crítiques Gustavo Dudamel Música clàssica

Inicia sessió 0 Comentaris

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?