Cronenberg: «Em fascina el costat destructiu de l’ésser humà»

Cronenberg ha fet pel·lícules de terror al llarg de la major part d’una trajectòria professional de cinc dècades, però en el seu cine no hi ha cases encantades, ni vampirs o zombis, ni fantasmes o éssers endimoniats. Els monstres que ell concep sempre són inconfusiblement humans. La seva obra és l’epicentre d’un subgènere, conegut com a ‘body horror’ o terror corporal, fonamentat en la desintegració o la transformació de l’organisme per via clínica i en diàleg amb la sexualitat: a ‘Venen de dintre de...’ (1975), un doctor insereix en un grup de persones un paràsit que les dota d’un insaciable instint sexual i assassí; a ‘Ràbia’ (1977), una dona moribunda és sotmesa a una cirurgia experimental que la converteix en una cosa semblant a una vampira dotada d’un apèndix fàl·lic sota l’axil·la, i a les seves víctimes en bèsties homicides; a ‘Inseparables’ (1988), un ginecòleg dissenya i intenta utilitzar uns instruments quirúrgics aberrants sobre dones els sistemes reproductius de les quals considera mutants. A partir de premisses com aquestes, ell s’ha endinsat en qüestions existencials que gairebé cap altre artista s’ha atrevit mai a plantejar. «No tracto de provocar l’espectador», ha assegurat avui en el certamen donostiarra. «Intento portar-me a mi mateix al límit, i convido el públic que m’acompanyi. No soc com Hitchcock, que considerava els espectadors com marionetes per manipular. Amb el meu cine, tracto de trobar alguna veritat sobre mi mateix».

‘Crímenes del futuro’

Notícies relacionades

David Cronenberg, de la A a la Z: un diccionari de l’horror corporal

Barcelona, capital de la innovació social

Després d’estrenar-se al festival de Cannes al maig i projectar-se avui a Sant Sebastià, el nou llargmetratge de Cronenberg arriba als cines espanyols aquest divendres vinent. ‘Crímenes del futuro’ imagina un demà en què les infeccions i el dolor físic han sigut erradicats, i a l’interior dels cossos de certes persones broten òrgans nous, considerats per alguns com una forma d’art, i en general funciona com a recopilatori de temes i motius visuals que recorren tot el seu cine. En una de les primeres escenes de la pel·lícula, un parell de braços mecànics cartilaginosos esquerden de dalt a baix el pit de Viggo Mortensen, que es manté ajagut dins un sarcòfag de textura similar a la del monstre d’‘Alien’ (1979), i comencen a burxar dins del seu cos mentre ell es delecta de plaer; en una altra, veiem com la boca d’una ballarina és cosida. «La cirurgia és el nou sexe», afirma algú en un altre moment.

Mentrestant, ‘Crímenes del futuro’ recull les inquietuds del seu autor sobre les grans corporacions, el canvi climàtic i altres obstacles per a la sostenibilitat del planeta. «Em preocupa que no siguem capaços de reparar els danys que hem causat al món», lamenta. Dit d’una altra manera, considera que no hi ha motius per a l’optimisme i, a jutjar pel que ha dit avui a Sant Sebastià, promet continuar demostrant-ho en pantalla gran. «Solia pensar que quan et donen un premi honorífic t’estan demanant que deixis de fer pel·lícules», ha comentat avui. «Ara m’adono que, al contrari, t’estan animant a seguir fent-les».