Premi literari
La debutant Cristina Araújo s’emporta el Tusquets per una novel·la incòmoda sobre la violació
L’autora s’ha interessat particularment per les conseqüències de l’agressió posant en joc diferents perspectives i mirades
Cristina Araújo Gámir viu a Frankfurt, té 42 anys i un desig d’escriptura que l’ha portat a la seva primera novel·la, ‘Mira a esa chica’, amb el qual ha aconseguit el 18è premi Tusquets de novel·la, un segell cada vegada més centrat en la recerca de nous autors. El que comença com una novel·la d’institut relatada amb «frescor i desimboltura», en paraules d’Antonio Orejudo, president del jurat, es transforma a poc a poc en un tema més poderós i dramàtic que fa eclosió en la violació en grup que pateix la noia protagonista, un episodi sobre el qual pivota tota la trama, així com les diferents veus de la història. «Lluny de jugar al pamflet o al relat en blanc i negre, el que fa Araújo és posar-se en el lloc de tots els implicats, inclosos els violadors, sense que per això el lector perdi de vista el que està bé o el que està malament», explica Orejudo, que defensa aquesta funció especifica de la literatura, en oposició a l’assaig.
Altres membres del jurat, com Marta Barrio, guanyadora de l’edició de l’any passat, van elogiar la valentia de la debutant d’abordar les situacions que ens pertorben i que sovint, per aquesta raó, no volem llegir. Sara Mesa, absent en la presentació d’ahir, i la periodista literària Eva Cosculluela completen el jurat amb l’editor del segell, Juan Cerezo, que va destacar que és una obra perfecta per posar-la en mans dels joves perquèhi veuran reflectides moltes de les seves pors i bona part de les seves circumstàncies. «Vull escriure sobre els temes dels quals la gent no vol parlar», resumeix Araújo.
Només sí és sí
Tot i que la novel·la aborda el tan candent i difícil tema del consentiment sexual que la llei del ‘només sí és sí’ ha portat als titulars, l’autora diu que no ha pensat excessivament en això a l’hora d’escriure però sí que s’ha preocupat molt més per les conseqüències d’un acte tan traumàtic. «No he deixat de pensar en la tensió que suposa per a la víctima entrar en el protocol mèdic després d’una violació, prestar-se a totes les proves, la de la sida inclosa, antibiòtics preventius i un seguiment durant mesos que fa molt difícil que la dona pugui allunyar-se d’aquesta brutal experiència. És necessari, però també molt dur», enumera Araújo, que s’ha documentat en profunditat sobre el tema parlant amb metges i advocats, però també burxat en la literatura, en concret en les novel·les de Joyce Carol Oates, una autora molt preocupada pel tema i la cultura de la violació. Oates es troba, junt amb Emma Cline, Annie Ernaux i Joan Didion, en l’altar particular de l’autora. De fet, resumeix Cerezo, aquesta novel·la comença en el terreny de Sally Rooney (una altra de les seves autores admirades) i poc a poc es va endinsant en la foscor dels llibres d’Ernaux.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
