La pedra de Rosetta i Champollion: 200 anys desxifrant jeroglífics

«Vells perrucots»

Per celebrar l’efemèride i l’apassionant història que l’envolta, el Museu Egipci de Barcelona ha bussejat en la seva biblioteca, nodrida pel seu fundador, el col·leccionista i empresari Jordi Clos, i ha tret a la llum un bon grapat de llibres i documents vinculats al descobriment. Davant una antiga còpia a escala real treta d’un motllo en guix de la pedra trobada a Rosetta el 1799, el conservador Luis Manuel Gonzálvez, enfundat en uns guants blancs per manipular les peces, en destaca una, una carta inèdita manuscrita de l’egiptòleg italià Ippolito Rosellini al seu mestre, amic i col·lega Champollion, datada el 15 d’octubre de 1826, en la qual figuren unes anotacions amb lletra del francès que es dedueix que va aprofitar per escriure una llista de coses que havia de portar en un viatge: tres sacs de dormir, una caixa de tela encerada, una bossa de cuir, un para-sol, un paraigua... En la missiva, el seu fidel deixeble Rosellini, entre altres coses, el posa al dia de «la gent que sembla enemiga declarada dels jeroglífics» i critica detractors que qualifica de «vells perrucots» i «cara bruta», a qui desitja que el déu Amon Generador (proveït d’un enorme fal·lus, apunta Gonzálvez) «els colpegi el cap amb la seva tremenda arma omnipotent». 

A la carta, adquirida per Clos en una llibreria antiquària de Barcelona el 1993, Rosellini també l’avisa que el «Cardenal Arquebisbe no ha permès la impressió» d’un article elogiant el descobriment a la ‘Gaseta de Bolonya’, una cosa, afegeix, que «no és estranya, perquè ja se sap que als estats del Papa es fa la guerra més acarnissada al saber». Assenyala aquí Gonzálvez el perill que podia suposar per a l’Església que el contingut que poguessin revelar a partir de llavors les inscripcions jeroglífiques pogués qüestionar les seves veritats bíbliques, però també com el talent del jove Champollion va ser rebut per molts amb «enveja i ignorància».  

El museu Egipci preveu almenys tres presentacions al públic el 27, 28 i 29 de setembre (sota inscripció des de la web) de l’exposició d’aquest patrimoni commemoratiu que inclou també làmines gegants dibuixades i il·lustrades in situ de les conclusions de l’expedició científica a Egipte i Núbia (1928-29) de Champollion i Rosellini. No falten primeres edicions de l’esmentada ‘Carta a Monsieur Dacier’, de 1922, i d’obres del savi francès com el seu pòstum ‘Diccionari egipci’. 

S’imposa recordar la troballa de la pedra de Rosetta, datada del 196 aC: el juliol de 1799 el comandant de les tropes de Napoleó Pierre-François Bouchard descobria entre la sorra d’una antiga excavació d’aquella localitat un bloc de pedra negra de granodiorita de 760 quilos, que feia 112,3 centímetres d’altura, 75,7 d’amplada i 28,4 d’espessor. Tenia el mateix text escrit sobre el culte al faraó Ptolemeu V en jeroglífics egipcis, en demòtic i en grec antic. Quan els britànics van vèncer l’Exèrcit napoleònic, la pedra, com a valuós botí de guerra, va acabar al British Museum, on continua avui, eternament reclamada per Egipte, en especial pel seu egiptòleg estrella, Zahi Hawass.    

Impossible no recordar la passió de Champollion, un nen prodigi nascut en una família humil de Figeac el 1790, en plena Revolució Francesa, que va tenir una infància dura, de la qual arrossegaria una mala salut. Amb només 10 anys, en una visita a la prestigiosa col·lecció egípcia de Jean-Baptiste Fourier, es va prometre que algun dia seria capaç de llegir els papirs que va contemplar. Als 18 ja era professor a la Universitat de Grenoble i, amb 16, pregonava que la llengua copta era una forma tardana de la llengua parlada en època faraònica. 

Mort prematura

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després del descobriment de la pedra, nombrosos científics d’arreu del món van intentar desxifrar el misteri dels jeroglífics. Però Champollion va saber aclarir-ho i va definir la seva essència com «un sistema complex d’una escriptura alhora figurativa, simbòlica i fonètica en un mateix text, una frase, jo diria que fins i tot, en la mateixa paraula». Nomenat Cavaller de la Legió d’Honor i conservador de la col·lecció egípcia del Museu del Louvre, va fer el viatge a Egipte i Núbia amb Rosellini, i tornaria a Europa amb una salut molt ressentida, agreujada per la seva obsessiva dedicació a l’activitat científica.

Va morir prematurament, als 41 anys, el 1832, deixant una gran part del seu treball per completar, com la seva gramàtica i el seu diccionari egipcis, que publicaria el seu germà gran després de la seva mort. La va encertar el curandero que va guarir la seva mare quan estava embarassada d’ell i que, segons explicava l’escriptor i egiptòleg Nacho Ares en un article, va vaticinar que pariria un nen que tindria una fama que perduraria eternament.