Entrevista

Asa Larsson, torna la novel·la negra que va arribar de l’Àrtic

Després d’una dècada de silenci, l’escriptora sueca tanca amb ‘Los pecados de nuestros padres’ la seva sèrie de la fiscal Rebecka Martinsson ambientada en la remota Kiruna

RICARD CUGAT

Torna des del fred i després d’un llarg silenci d’una dècada la sueca Asa Larsson. Amb la seva sèrie ambientada en la població minera de Kiruna (a 200 quilòmetres del Cercle polar àrtic) on es va criar i protagonitzada la seva fiscal Rebecka Martinsson, encapçalava el 2009 a Espanya, mà a mà amb Camilla Läckberg, el ‘boom’ de la novel·la negra sueca després de l’eclosió del fenomen ‘Millennium’ del desaparegut Stieg Larsson (s’ha de recordar que no són família...). Publicava llavors ‘Aurora boreal’, al qual van seguir quatre títols més fins a ‘Sacrificio a Mólek’, del 2013. Faltava l’última entrega, la que havia de tancar la saga: ‘Los pecados de nuestros padres’ (Seix Barral / Columna), que en tot just dues setmanes en llibreries ja està entre els més venuts i va per la segona edició. Els seus lectors no l’havien oblidat.

Pregunta obligada: ¿Què va passar per a tan llarg parèntesi? «No estava en rehabilitació ni res estrany», diu fent broma Asa Larsson (Upsala ,1966), que va començar a escriure durant la seva baixa maternal i va acabar abandonant la seva feina de fiscal. «Vaig veure que ni el meu fill, que llavors tenia 11 anys, ni els seus amics llegien llibres. Vaig pensar que havia de fer-hi alguna cosa i vaig començar a escriure una sèrie infantil que pogués agradar-los per incitar-los a llegir». I porta ja deu entregues de ‘Pax’, aventures fantàstiques i de misteri que firma amb Ingela Korsell (Destino). «Aquest temps m’ha servit per madurar com tancar la sèrie de Rebecka», explica, i ara se sent «lliure» per tornar, o no, a la novel·la negra. «Només espero que una bona història truqui a la meva porta».

A ‘Los pecados de nuestros padres’, la fiscal investiga la desaparició, 60 anys enrere, del pare d’un famós boxejador el cadàver del qual apareix en un congelador d’una remota granja. En aquesta, també troben mort l’amo, vinculat a la infància de la mare de Martinsson i que lliga amb el títol de la novel·la. «Tots, d’alguna manera, heretem les penes que els nostres pares no van plorar i no van abordar. Jo em vaig criar en un entorn religiós molt estricte i has d’alliberar-te d’això i buscar la teva pròpia fe lliurement», opina Larsson, que fa uns anys explicava a aquest diari que de jove temia que la seva mare anés a l’infern per ser lesbiana.

El gèlid ‘personatge’

La gèlida Kiruna és «un personatge més» a les seves novel·les, admet. «És la meva herència i el meu llegat. Per a mi és la meva llar, però per a la resta de Suècia és un lloc exòtic. I aquí és víctima d’un crim. Ha viscut de la mineria de ferro, però ara això és la seva maledicció. El subsol s’enfonsa, ha devorat els seus fonaments i en pocs anys no es podran trepitjar els seus carrers. Per això s’ha construït una nova Kiruna. L’antiga ja és una ciutat fantasma. En aquests casos proliferen els delictes econòmics que destrueixen la societat».

Hi haurà uns quants assassinats més en una història que transcorre en dos temps, 1962 i l’actualitat, amb llaços amb la màfia russa. «Jo era advocada de delictes econòmics. El crim organitzat i el frau tributari i immobiliari arrosseguen totes les altres coses, la droga, la prostitució... Kiruna ha atret molts treballadors, la majoria homes, amb problemes de salut, divorcis...».

L’ascens de la ultradreta

Notícies relacionades

Rebecka Martinsson (nom en homenatge a Martin Beck, l’inspector de Per Wahloö i Maj Sjöwall) «torna a lidiar amb la depressió», admet. «No tothom és feliç i m’agrada oferir esperança, mostrar que en la vida sempre es pot tirar endavant. Ella ha de reflexionar sobre el seu camí. Es valora molt a si mateixa pels seus èxits a la feina i té ambició, però la seva inseguretat perjudica les seves relacions», explica.

Larsson qualifica d’«espantós i aterridor» l’ascens de l’extrema dreta en les recents eleccions de Suècia. «Les desigualtats econòmiques fan possible que aquests moviments creixin i calin en gent, que s’autoenganya i que paradoxalment sol viure en suburbis i necessita per exemple la sanitat gratuïta i universal que defensen els partits demòcrates. Encara estic en ‘xoc, com quan va guanyar Trump als Estats Units.’