Carles Sans «On més enyoro Tricicle és al camerino»

Se’l veu relaxat i tranquil disfrutant d’aquesta nova etapa. «És que abans, quan explicava a la gent que pujaria sol a l’escenari i faria un espectacle parlant, posaven els ulls com plats i deien: ¿Parlant? És clar, al principi no les tenia totes. No sabia com s’ho prendrien».

Ara ja ho sap. El públic de Tricicle no ha volgut perdre’s la seva nova aventura més enllà del gest, en el món de l’humor parlat. «Tot i que hi ha gent que em ve a veure per primera vegada, sempre hi ha molts fans de Tricicle que volen veure que soc capaç de fer sense el Joan i el Paco. En general, tothom se sorprèn gratament amb el xou», comenta.

Sans té una gràcia especial a l’hora d’explicar les seves neures i les seves divertides vivències en els múltiples viatges que va realitzar amb el seu antic grup. Tot i que l’espectacle és el mateix de fa un any, ha afinat la seva manera de treballar. Es nota el rodatge i les nombroses actuacions per tot Espanya. Ja s’ha acostumat a estar còmode amb tot l’escenari per a ell sol. «No he afegit res a l’espectacle. Explico el mateix», apunta. El seu pànic a volar, per sort ja superat, la seva hipocondria i algunes històries relacionades amb la fama són alguns dels temes que toca. Això sí, ha deixat un munt de coses fora. «Hi ha anècdotes inconfessables», assenyala l’intèrpret, que l’últim que pretén és ofendre. «Els actors solem anar per la vida fixant-nos en la gent i el que passa al nostre voltant. Quan veig situacions que puc esprémer, me les guardo».

El més dur d’aquesta nova etapa ha sigut acostumar-se a la soledat, sobretot al camerino. «Trobo a faltar el Paco i el Carles, sobretot abans i després de la funció. Durant l’espectacle em sento divinament», admet. «Però com que sempre havíem compartit camerino, fos gran o petit, se’m fa molt estrany estar sol». Estava tan acostumat a estar i parlar amb ells que ara de vegades convida un tècnic de l’espectacle per parlar. «Aquesta soledat al camerino és el que més pesa».

‘Chimpum!’ tricicler al Liceu

Van ser 40 anys junts i ara cada un tira endavant amb diferents projectes. Però com que la covid va impedir que realitzessin el ‘Chimpum!’ definitiu de ‘Hits’ i es van quedar amb ganes d’acomiadar-se en gran, es reuniran de nou a finals de novembre al Gran Teatre del Liceu, on mai han actuat, per treure’s l’espina. Hi actuaran els dies 26, 28 i 30 i el 2 i 4 de desembre. Les entrades per a aquestes cinc úniques funcions ja estan a la venda a www.liceubarcelona.cat.

Notícies relacionades

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La guerra, un espectacle multiusos

Per ara, Sans viu al dia i no es preocupa gaire dels seus pròxims passos professionals. «Em prenc el que estic fent com una propina després d’una llarga carrera amb Tricicle. Tenia ganes de continuar actuant i, com que vaig començar com a actor de text a l’Institut del Teatre, volia utilitzar la paraula». Per ara descarta un ‘Per fi sol 2’. «Ja veurem què faig quan s’acabi això i si voldré seguir». Però d’idees no n’hi falten. «He escrit una obra teatral molt divertida que m’agradaria dirigir, però no és fàcil aixecar projectes», lamenta. «Qui sap. Potser, si m’ofereixen un text i em fa gràcia, ho faig. De totes maneres, crec que hauria de ser una proposta a la meva mida».

De moment no té pressa. Li espera una llarga gira per Catalunya –que inclou actuacions al festival Temporada Alta de Girona– i per Espanya. I l’any vinent ja l’esperen a Madrid, on farà temporada amb la versió castellana del xou.