David Cronenberg, de la A a la Z: un diccionari de l’horror corporal

Amb ‘Crímenes del futuro’, la seva primera pel·lícula en vuit anys, el director canadenc –flamant Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià– torna amb força indòmita a les pertorbadores imatges de l’horror corporal tan característiques del seu cine, que intentarem descriure, en forma de diccionari de laA la Z, a través dels seus conceptes i noms clau. Passin sense por.

Amant dels desafiaments, Cronenberg va adaptar el 1991 una novel·la inadaptable de William S. Burroughs, ‘El almuerzo desnudo’, sobre els desvaris d’un escriptor que viu en un malson anomenat Interzone. Superba partitura musical a càrrec de Howard Shore i el saxofonista Ornette Coleman per a un film viscós, absolutament interior, una autèntica experiència límit.

 

La biologia, entesa com la ciència que estudia tot el relacionat amb la vida i l’orgànic, és el fil conductor de la cinematografia de Cronenberg. L’orgànic, en efecte, en un vincle inseparable amb l’inorgànic o el mecànic, component una biologia del terror on acampen virus i tumors (‘Vinieron de dentro de...‘Cromosoma 3’) o on una imatge de vídeo (‘Videodrome’) o un pensament (‘Scanners’) poden arribar a matar.

«La cirurgia és el nou sexe», afirma un dels personatges de ‘Crímenes del futuro’. Reconegut addicte a la medicina i la tecnologia, Cronenberg ha brandit bisturís i escalpels en el seu cine de forma tan física, esquerdant abdòmens i extraient òrgans, com a simbòlica, escorcollant les entranyes de l’ànima humana. Al maig, el director va anunciar que havia venut un NFT d’una foto dels seus càlculs renals per 30.000 dòlars.

En aquest curtmetratge del 2021, de tot just 57 segons, Cronenberg es troba amb el seu propi cadàver, postrat al llit d’unes petites golfes. Vestit amb barnús, el director besa amb tendresa la seva difunta cara i s’arrup al seu costat, assumint la inevitable mortalitat com només ell podria fer-ho. La filla de Cronenberg, Caitlin, va subhastar el curt forma de token a través de la plataforma de NFT Super Rare.

Estrenada als EUA tot just una setmana després de ‘Matrix’, la mirada de Cronenberg cap a la realitat virtual no va acabar de convèncer en el seu moment, però el pas del temps l’ha anat posant on mereixia. Aquí, Jennifer Jason Leigh i Jude Law entren en un videojoc a través d’una consola orgànica que es fusiona amb l’usuari a través, viva Cronenberg, d’un cordó umbilical.

‘Un método peligroso’ és un elogi de la paraula filmada a partir de la disputa / dialèctica entre Sigmund Freud, el seu deixeble Carl Jung, una dona tancada en les seves turbulències mentals i un pacient d’aires llibertins. Sexe i psicoanàlisi, matèria ideal amb què el director canadenc explora les relacions físiques i els racons de la ment.

Bessons idèntics físicament, però molt diferents quan pensen, actuen i maquinen. Tots dos ginecòlegs, cosa que permet un inquietant mostrari dels objectes que utilitzen en les seves consultes. Inseparables són els dos germans bessons del film homònim, obsessionats per una mateixa dona. Jeremy Irons li deu molt a Cronenberg per haver-lo escollit.

Per al seu director era un western abans que un ‘thriller’, perquè parla dels mites i els ritus en els quals es van forjar els Estats Units, i perquè és la història d’un home dolent que va decidir ser bo i penjar les pistoles, deixar enrere la mort, com tants antiherois del cine de l’Oest. Només tres escenes de violència, però d’una expressivitat sense parió.

La llum vírica i el color metàl·lic i brut de les primeres pel·lícules de Cronenberg la va posar el director de fotografia Mark Irwin, des d’‘Scanners’ fins a ‘La mosca’. Indispensable en aquella època. Després separarien els seus camins, tot i que Irwin va seguir vinculat al gènere amb ‘Psicosis 2’, ‘El terror no tiene forma’, ‘Noche de miedo 2’, ‘Robocop 2’ i ‘La nueva pesadilla de Wes Craven’.

La pel·lícula que millor sintonitza amb ‘La metamorfosis’, la famosa novel·la de Franz Kafka, és ‘La mosca’ (1986), que és al seu torn el ‘remake’ d’un petit clàssic de la sèrie B fantàstica dels 50. El canadenc es va acostar a aquest film des de la seva òptica sobre les transformacions de la carn filtrada pels deliris de l’insecte home de Kafka.

Entre ‘Maps of the stars’ (2014) i ‘Crímenes del futuro’ (2022) han passat vuit anys, però en aquest temps Cronenberg no ha estat inactiu. El 2016 va publicar la seva primera novel·la, ‘Consumidos’ (Anagrama), definida per algú com un «bufet deliciós i inesperat per a fans de Burroughs, Ballard i DeLillo», amb molts dels tics del seu cine: el sexe, la violència, la malaltia o la tecnologia.

L’actor torna a la cleda de Cronenberg amb ‘Crímenes del futuro’, després d’haver sigut en la primera dècada d’aquest segle el rostre masculí més habitual del seu cine. Es van entendre bé a ‘Una historia de violencia’ i ‘Promesas del Este’, amb Mortensen explotant el seu costat més fosc, i va emprendre després el personatge de Freud a ‘Un método peligros’.

Molts cineastes, literats, artistes gràfics o autors de còmic (com Charles Burns) han explorat els organismes monstruosos, de vegades tan pròxims, de la Nova Carn, però és el director d’‘eXistenZ’ qui millor ha desenvolupat les teories estètiques i polítiques d’aquesta tendència. No es pot parlar de Nova Carn sense citar immediatament Cronenberg.

Cronenberg va sorprendre el 1993 amb ‘M. Butterfly’, estrany romanç basat en fets reals que, tanmateix, amagava rere les seves luxoses robes moltes de les seves constants: la identitat, l’ambigüitat sexual o la metamorfosi. El film relatava la història d’un diplomàtic francès (Jeremy Irons) que s’enamorava d’una cantant d’òpera xinesa (John Lone) que, en realitat, era un home. La il·lusió de l’amor, o la desil·lusió, en clau Cronenberg.

Mentre Kristen Stewart iniciava una nova trajectòria lluny del record de ‘Crepuscle’ a les ordres d’Assayas o Larraín, el seu company de repartiment, Robert Pattinson, feia el mateix de la mà de Cronenberg, que va donar d’ell una imatge ben diferent en ‘Cosmopolis’ i ‘Maps to the stars’. Sense aquest procés, potser no s’hauria convertit en el nou Batman.

La més virulenta de les seves primeres obres. Una jove –l’actriu de cine porno Marilyn Chambers– té un accident de moto i és sotmesa a una operació en un revolucionari centre de cirurgia estètica. L’endemà, un apèndix fàl·lic i ansiós emergeix de la seva axil·la. La Nova Carn, vampirisme, cirurgia estètica i mutació, tot al preu d’un sol film (de 1977).

Primer llargmetratge de Cronenberg, ‘Stereo’ (1969) ja apunta algunes de les inquietuds que marcarien, després, la seva trajectòria. La cirurgia cerebral, la comunicació telepàtica, les relacions sexuals i les drogues tracen aquest relat, tan avantguardista com confús, ambientat en un futur inconcret, rodat en esteticista blanc i negre i sense so directe, només amb veus en ‘off’.

La pel·lícula de Julie Ducournau, Palma d’Or a Cannes el 2021, és, probablement, la que millor ha sabut furgar en les teories de la Nova Carn al segle XXI. La directora francesa oferia en el seu segon llargmetratge una atrevida exploració del terror corporal, plena de carn, metall, oli i deformació, digna deutora d’aquella insaciable libido mecànica que emanava del clàssic cronenberguià ‘Crash’.

El cine de Cronenberg és distòpic en la mesura que ha imaginat el (fosc) destí de l’ésser humà a través de l’evolució tecnològica, l’impacte de la imatge, la mutació biològica o la malaltia. ‘Crímenes del futuro’ és, en aquest sentit, pura distòpia en la qual l’ésser humà genera nous òrgans ni sent dolor, i la pervivència del qual com a espècie serà gràcies al consum dels seus propis residus plàstics.

Un dels títols clau de la carrera de Cronenberg: una pertorbadora reflexió sobre el poder de la televisió i, per extensió, de la imatge de vídeo en la qual elabora el seu concepte de la Nova Carn. Al film, James Woods és el director d’una cadena televisiva que accedeix a un estrany senyal d’UHF el visionament del qual el convertirà en un ésser definit com «el món del vídeo fet carn».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Aficionat als cameos, Cronenberg també ha interpretat papers d’entitat. Un d’ells va ser el doctor Aloysius Bartholomew Wimmer, empalat pel psicòpata de la saga ‘Divendres 13’ a ‘Jason X’. Va intervenir també a ‘Razas de noche’ de Clive Barker i en un divertit paper en dos episodis de la sèrie ‘Alias’, inventant un succedani del béicon.

Cronenberg versus King. Una història de poders mentals i complots polítics que en poc s’assembla a ‘Carrie’, ‘Cujo’, ‘Christine’, ‘El resplandor’ i altres adaptacions realitzades en la mateixa època de novel·les de Stephen King. ‘La zona muerta’ és més freda, cerebral, conforme amb el retrat d’un individu que no pot controlar el que veu avui i en el demà.