Concerts de la Mercè

Els Catarres, ballant fins a la fi del món al Bogatell

El grup va sacsejar l’escenari de platja ‘Mediterràniament’ amb el gir pop electrònic dels seus últims discos, mentre que l’actuació de Delafé i Las Flores Azules es va suspendre per problemes tècnics

Veterans de la Mercè, Els Catarres han anat aquest dissabte a la platja del Bogatell amb una missió: traslladar-nos que, tot i que «cada dia a la televisió ens diuen que el món se’n va a la merda», ells pensen continuar aquí, contra vent i marea, desafiant els titulars més pessimistes. «Moltes ganes de cantar i ballar amb vosaltres», va deixar clar Èric Vergés davant la multitud que es va aglomerar davant de l’escenari ‘Mediterràniament’. Nit que van obrir Marcel i Júlia i que va concloure abans que no estava previst per la suspensió de l’últim concert, el de Delafé i Las Flores Azules, després d’una llarga espera, per problemes tècnics amb l’equip de so.

Ha passat molt de temps, més d’una dècada, des que aquell jocós ‘Jenifer’ va cridar l’atenció fins i tot del president Pujol. Els Catarres han consolidat una carrera que continua sumant públic, ara ja travessant generacions, mentre van posant al dia el seu cànon sonor. Aquella eixelebrada música de festa major s’ha transformat en un pop amb fibres electròniques, i en directe tot conviu i flueix, incloent-hi el ‘punch’ efectista de dos bulliciosos metalls, que dona una solució de continuïtat a un repertori que és un ‘greatest hits’ amb poques caigudes de tensió. Començant per un tema de nou encuny, ‘Animals’, que la banda va enllaçar amb l’extroversió rockera d’‘En peu de guerra’.

Les persones importants

Del seu últim disc, llançat el febrer passat, ‘Diamants’, una mena de correctiu catàrtic postpandèmia, en van caure cinc cançons (del total de 20 del concert) que van revelar aquesta voluntat de modificar textures i arranjaments: d’‘Honestament’, mena de reggae tecnificat en el qual van demanar al públic que diguessin «un ‘t’estimo’ molt fort», al fortificant tema titular, que va tancar la sessió entre acords èpics. Va remarcar Vergés que si la pandèmia ens ha servit d’alguna cosa és «per reconèixer les persones importants que tenim al costat quan les coses no van bé».

Un missatge que després Roser Cruells va complementar per proclamar que «l’amor és lliure» i que «tothom pot estimar qui vulgui», a tall d’introducció de ‘Tòquio» tema del seu primer àlbum. Hi va haver més material dels temps juvenils del grup, sobretot en la segona meitat del ‘set’, des de la que va ser cançó de l’estiu (del 2013) a TV-3, ‘Rock & roll’ (que no és gaire rockera, s’ha de dir), a la grapejada ‘Jenifer’ (2011), amb els seus sospirs per la «’choni’ de Castefa» en nom de l’«amor prohibit». Ara, cantada per noves generacions de fans. Una cançó que, els agradi més o menys, els acompanyarà la resta dels seus dies.

Notícies relacionades

Temes:

Els Catarres La Mercè Música

Inicia sessió 0 Comentaris

Les persones importants

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo